Taller lliure de model - Sessió 2

Au, dues mostres dels esbossos ràpids de la model.

...........................................................................................................

Cap de setmana de gossos, ja és oficial

Banyoles acull aquest cap de setmana la 28ena Monogràfica de Gos d'Atura Català, un concurs morfològic de bellesa d'aquesta raça de gos. L'edició passada d'aquesta activitat ja es va celebrar a Banyoles, i va aplegar unes 2.000 persones.

Les activitats començaran dissabte 27 a les 5 de la tarda amb l'inici de l'assemblea de socis del Club del Gos d'Atura Català i les conferències "Medicina natural: maniobra i farmaciola d'urgència" i "Tema d'actualitat sobre el gos d'atura català", que tindran lloc al Club Natació Banyoles. Per diumenge, s'ha programat a les 9 del matí la retirada de la documentació i el lliurament de l'obsequi del Club i a les 10 del matí començaran els judicis de l'exposició monogràfica, la final i el lliurament de trofeus. Es tracta d'un concurs morfològic de bellesa del gos d'atura català en diferents categories, en què es jutgen les característiques racials del gos. L'exposició és oberta a tothom, amb l'objectiu de donar a conèixer aquesta raça "emblemàtica" de Catalunya.

El Club del Gos d'Atura Català organitza cada any aquest monogràfic a una localitat diferent. L'edició de l'any passat, però, ja es va celebrar a Banyoles, al passeig Dalmau, on es van aplegar unes 2.000 persones. Aquest cop, la ubicació que s'ha escollit per a celebrar-hi la cita ha estat el parc de la Draga.

L'organització de l'activitat ha comptat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Banyoles, que ha fet una aportació de 1.500 euros, i també hi han col·laborat la Clínica Veterinària 1001 i l'Associació Canina Unió Cinòfila de Catalunya.

Font de la informació i de la fotografia: Ràdio Banyoles

...........................................................................................................

Divendres de pudors

Com ha de procedir un dia que he començat desincrustant-me un coi de plàstic cremat (i pudent) de sota l'ungla del dit gros i tot seguit netejant la merda que la meva gata (avui no maca) m'ha deixat al sofà supletori?

El dia és gris, ben tapat, i per arribar al cotxe he hagut de travessar la fumera que l'aigua (amb no sé quin producte segurament mig tòxic perquè l'operari duia màscara) brotava pels carrers del barri vell.

De camí cap a Banyoles anava pensant en tot aquest seguit de pudors, i quan arribo al despatx, el meu company de feina i jo ens adonem de la pudor que fa en tot l'edifici d'oficines. Batua!!!

Em consolo, almenys és divendres!!! I aquest vespre torno a tenir taller lliure de model!!

Perfumaré aquestes pudors amb aquesta foto de la platja del sud de Creta.

...........................................................................................................

Komando dansa

Ja ha començat el compte enrere per a l'inici del nou curs de dansa a Nou Espiral. Al principi es troben a faltar les classes, després s'hi afegeix la gent, i després s'enyoren les fiestes lokes!! Vet aquí, les fotos del sopar de final de curs que vam fer al juny passat, on vam convidar la Montse al sopar mexicà i a les copitxueles de les Carpes de Girona.

Com ja se sap, i es pot veure a les fotos, massa noies juntes són perilloses.
Per tafanejar les fotos feu clic aquí o al cim de la foto d'aquí baix (Aps! no aptes per a menors d'edat).

...........................................................................................................

La història de les coses

Ja fa temps me'l va enviar la meva profe (perdò, EXprofe) de pintura, la Clara. Si teniu 20 minuts lliures no us el perdeu.

Font original (en anglès): Story of stuff

/THE STORY OF STUFF: If you have 20 minutes free you must watch this video./

...........................................................................................................

Per què cal cobrir la carn amb salsa?

"Els vaig descriure com era un restaurant i com els aliments se serveixen en plats decorats. Els vaig parlar de les salses. La idea els va desconcertar. Per què cal cobrir la carn amb salsa? Em va semblar una bona idea fer-los una demostració.(..)La salsa va provocar comentaris i expressions facials totalment noves per part de tots aquells que la tastaven.(..) Malgrat tot, com que la seva espiritualitat està tan present en tot el que fan, no em va sorprendre que algú comentés que la salsa era un símbol del sistema de valors dels mutants. En comptes de viure la veritat, els mutants permetem que les circumstàncies i les condicions restin amagades sota una barreja de conveniència, materialisme i inseguretat"

Extret de "Les veus del desert", de Marlo Morgan
Més informació sobre els aborígens australians al blog: Australia y sus aborígenes

/WHY IS IT NECESSARY TO COVER THE MEAT WITH SAUCE?: 'The sauce is a symbol of the value system of the mutants. Instead of living the truth, the mutants allow the circumstances and conditions to be hidden under a mix of convenience, materialism and insecurity.'In the book "Mutant Message from Forever" of Marlon Morgan/

...........................................................................................................

Comença el curs i comencem forts

Per fi!! Quines ganes tenia de trepitjar La Mercè acompanyada del meu bloc i estoig. Avui he començat el curs de model. No, no faig de model, jo la pinto. El curs és lliure i anem pintant a la nostra. I estic molt motivada! Aquí uns quants esbossos de la model. Els hem anat fent entre 5 i 15 minuts. Encara em queda mooooolt per aprendre!
I demà... pintura!!!

/THE CLASS BEGINS AND WE BEGIN STRONG: At least!! I was waiting the moment to return La Mercè with my blog and pencils. And today my 'Model' classes started. No, I'm not the Model. I paint the model. It is a free style, with no teacher. And I'm very motivated! Here you can see many sketches of the model. We painted between 5 and 15 minutes. I still have a loooot to learn!/

...........................................................................................................

Cap de setmana de música i dansa

Ai coi... ai... aquest cap de setmana està ple fins dalt d'activitats interessssants i no sé on portar-me! Perquè carai no s'organitzen millor i ho reparteixen en diferents caps de setmana??? Festival de Música Viva de Vic, BAM, Festa Major de Besalú (no ho oblidem, molt important), cap de setmana a casa uns amics, barbacoa al camp de l'avi de la Laia... i al tanto, que em sembla que em quedo amb la proposta que l'Eva em va fer ahir. Ahi va: Festival de dansa, música i performance a Pontós: MAPAFESTIVAL

Més informació del Mapa: Festival Mapa
...........................................................................................................

Independència amb dependència

D'entre gossos i gats, sempre trio gos. Però el pis on em vaig instal·lar per primera vegada per encetar la faceta de vida independent era tan minúscul que amb prou feines i cabia jo, axí que la Milka es va haver de quedar amb els papes. Però jo no en sé de viure sense la companyia de cap bèstia. És estrany arribar a casa i que no hi hagi res que es mogui per allà. Així que ben aviat se m'hi van instal·lar dos gatets minúsculs, en Talú i la Mishima.

És la primera vegada que tinc els meus propis bitxarracus sota la meva responsabilitat única i exclusiva. Ara ja fa més d'un any que compartim casa i vida, i em fa molta gràcia veure com ens coneixem de bé. Veure que tan i tan renacuajus que són, i que tenen el seu propi caràcter i personalitat. Vaja, no vull semblar una iaia solitària parlant dels seus gats. Però potser que conegueu una mica els meus companys de pis.

De sempre que a casa havíem tingut gats (i gossos, i peixos, i ocells, i hàmsters... buf!), però campaven a la seva, com jo sempre he pensat que feien els gats. Feina tenies en agafar-los a coll, acariciar-los si no volien... i quan venia gent a casa desapareixien vilment sense deixar cap pista.

Quan en Talú i la Mishima van arribar a casa, tenia una mica de por que siguessin aquesta cosa freda, imprevisible i independent del a que mai saps si fiar-te o no del tot. Però no sé si per com els he tractat o perquè deuen haver notat que preferia un gos, que han esdevingut una espècie entremig. Entre gat i gos. I m 'encanta! M'esperen a la porta quan arribo, m'acomiaden. Em segueixen per tot arreu. Finsitot hem anat de passeig junts.
I avui us parlaré de la Mishima.

Eixerida i cap de la manada des de ben petita. Defensa i lidera el seu territori. Controla el que tothom fa per casa. Quan tinc convidats és la primera en inspeccionar-los i tenir-los a ratlla. No suporta que se la deixi al marge. És tossuda i entremaliada la que més. I només fa falta que li prohibeixis algo perquè no vulgui fer res més. La lia força. Ja veus si la lia. I té mal humor. Quan s'enfada m'ho fa saber. No suporta sentir-se abandonada. I té una mala hòstia... Carai, pobrona, que també es fa estimar. És dolça, carinyosa, i sempre la tinc enganxada al meu costat. Si m'assec al sofà no tarda ni dos segons en venir al meu costat i fer ronron. I sempre mirar de notar la meva escalfor en adormir-se. Si m'assec a l'escriptori, s'estira al costat del meu braç i recolza el cap sobre la meva mà. Cosa que fa difícil escriure... però bé. I quan no tens el dia, quan estàs amb els ànims pel terra, llavors si que no es desenganxa de tu, i et mira els ulls... com si volgués saber què passa. De ben a prop. A més la Mishima em parla. sí, sí. Xerra. I li encanta escoltar-me cantar.

En Talú és una altra història que us explicaré un altre dia.

...........................................................................................................

Bona diada

No crec gaire en terres, fronteres , barreres... Tots som ciutadans del món, habitants d'una mateix planeta. Amb els mateixos drets i llibertats. I on el respecte ha de manar per davant de tot.

Però us enganyaria si us digués que no sento que la meva sang bull en dies com avui, en sentir cantar "Els segadors", en veure desplegades les senyeres pels carrers... En sentir que encara queda força gent amb aquest sentiment d'unió a una cultura i a una llengua, la catalana. Perquè aquí és on he nascut i on m'he criat. Catalana em sento avui i fins que mori. I orgullosa per força.

/11th SEPTEMBER: DAY OF CATALONIA: I don't believe in land, borders, barriers... We are all citizens of the same world, inhabitants of same earth. With same rights and freedoms. And where respect goes in front of all.

But I will be lying if I tell you that I don't feel my blood boiling today, 11th September, day of Catalonia. When I listen "Els segadors" (national sing of Catalonia), when I see our flag hanging on the balconies... when I feel that still there is a lot of people with the same feeling of union with a culture and language, the Catalan one. Because I was born and grew up here. And I will feel Catalan until I die. And prou of it./

...........................................................................................................

L'estiu s'acaba

Ja començo a enyorar l'estiu i tot just ha començat a acabar-se. En primícia una panoràmica del nord de Lefkada, la primera de les illes jòniques (Grècia) que vaig visitar aquest estiu. Només puc mirar-la i sospirar. Estiu. Tota una gran paraula.

Més fotos gregues: Karulineta a Flickr

/SUMMER IS ENDING: I start to miss the summer and is not finished at all. New: a pan of North Lefkada, the first ionian island I saw this summer, in Greece. I can only look at it and sigh... Summer. A big word./

...........................................................................................................

L'art d'estimar

És l'amor un art?

Aquest llibre no és un manual d'amor ni res per l'estil, ni tampoc un llibre d'autoajuda psicològica. L'obra és una anàlisi entre l'autenticisme d'aquest sentiment i la manera nyonya i moltes vegades errònia com nosaltres l'interpretem en aquest món capitalista on tot, inclús els sentiments, funcionen sota les lleis de mercat.

Si heu perdut una mica l'esperança de viure l'amor, millor no el llegiu, perquè us farà veure que estimar i ser estimat és encara més difícil del que us pensàveu.

Però val la pena llegir-lo i tenir algun coneixement nou sobre l'amor, sobre nosaltres, sobre els sentiments, sobre les accions, sobre la vida.

No són gaires fulls i us el podeu descarregar d'internet (en castellà): "El Arte de Amar" d'Erich Fromm

Per aconseguir-lo en català a la biblioteca. La persona/persones abans que jo el deurien trobar súper interessant perquè no van deixar de subratllar i marcar paràgrafs!

L'autor, Erich Fromm (1900-1980), és un dels psicoanalistes i filòsof humanista molt apreciat i interessant. Simpatitzant amb el moviment social i marxista. Una altra de les obres que d'ell m'han recomanat és "La por a la llibertat", que ja la tinc encarregada. Ja us explicaré.

Més sobre el sr.: Erich Fromm a Wikipedia
Font de la fotografia: Pensament.cat

/THE ART OF LOVING: I loving an art? This book don't teach you how to love. But you can learn some tips for improve your feelings, your live... You will realise that love is more difficult than you think. Loving today is like another economic change. The writter, Erich Fromm (1900-1980) is a psychoanalist and humanistic philosopher well recognized. Another interesting book is "Fear of freedom".
More about Erich Fromm: Erich Fromm at Wikipedia/

...........................................................................................................

Neoespardenyes catalanes

Aquí estan. Me les vaig comprar de superofertón a la sabateria de davant de casa, un dia de casualitat, sense idea premeditada. Ja feia dies que tenien els preus súper rebaixats sota el típic cartell "Liquidació per tancament". I mita-les, les espardenyes catalanes de nova generació, m'han acompanyat cada dia durant tot l'estiu. Per tots els camins que he trepitjat, asfalt i muntanya, i no volgueu saber per on m'he enfilat... Tot terreny les neoespardenyes, i semblaven de pitiminí.

Però avui han mort...

I no m'atreveixo a llençar-les. Pobretes. Les hauria d'enterrar?

/TITOL ENGLISH: NEO CATALAN "ESPARDENYES": Here there are. I bought these super price shoes in front of my flat. And they accompanied me all summer, all roads. Asphalt and mountain. 4x4, and seemed to be pitiminí.
But today, they died.../

...........................................................................................................

La migdiada de l'Inti

"L'amor comença quan una persona sent que les necessitats d'una altra persona són tan importants com les d'ella", i això no ho dic jo sinó que ho deia un tal Harry Stack Sullivan al seu llibre "The interpersonal theory of psychiatry" (i dic "un tal" perquè no us penseu que sóc una súper entesa d'aquests temes i personatges, i sobretot per treure-hi força).
El que sí que dic jo és que això que diu aquest "tal" és el que sent l'amo de l'Inti per a l'Inti. I qui és l'Inti? Doncs aquest que dorm al quadre!! L'única pintura que m'he dignat a fer en tot l'estiu, i té collons! M'hi haig de posar perquè això no pot ser!
Total, que això és un esbòs fet a partir d'una fotografia que, per cert, haig de retornar urgentment al seu amo, el de l'Inti. Cal dir que he reutilitzat un paper que no era adequat per acrílic, i se m'ha arrugat tot... pobre i miserable dedicatòria a un gat que es mereix molt més que això. Perquè sabeu què? l'Inti no és un gat, sinó un súpergat, un supervivent. Que de les suposades set vides que diuen que tenen aquests bitxos, a ell de ben segur que ja se li'n pot restar una.

/THE SIESTA OF INTI: "Love begins when a person feel that the needs of the other are as important as own needs", and this is not mine, this something that H. S. Sullivan said in "The interpersonal theory of psychiatry" .
But what I say is that this feeling is what the owner of Inti feels to Inti. And the question is, who is Inti? The one that sleeps in the painting! This is the only thing I painted in all summer. I should do more... I painted from a picture I should return to Inti's owner. Really./

...........................................................................................................

Visa pour l'Image 2008

Per tercer any consecutiu m'acosto a la vila de Perpinyà amb l'excusa del Festival Internacional de Fotoperiodisme "Visa pour l'Image". Del 30 d'agost al 14 de setembre d'enguany la ciutat s'omple de fotògrafs, aficionats o simplement curiosos, que envaeixen els diferents espais d'exposició. En ells es poden veure milers de fotografies boníssimes que repassen els últims fets i tots aquells fenòmens que estan succeïnt al món i que molts no volem conéixer del cert o si més no, tenir present durant el dia a dia. Doncs sí, gràcies a aquesta gent, a aquests professionals, podem veure què està passant fora de les nostres cases i com en són d'estúpids els que creiem que són els nostres "problemilles". Aquells que no tenen dret a tenir terra i viuen totalment marginats, la soledat de les concubines a la Xina, les indefenses i innocents criatures a qui se les duu a terme l'excisió a contra de la seva voluntat, la pobresa, la violència i la guerra, l'eterna Afganistan i els seus talibans, la injustícia... En fi, les mil cares (fosques en major part) de la raça humana i el seu pas pel Planeta. Ja es veu doncs que cal tenir força de voluntat i un fort objectivisme per no caure en una petita depressió després de passar tantes hores recorreguent aquesta infinitat de fotos. A mi només em faltava quem'enxufessin una musiqueta tristoina de fondo i ja podia anar a comprar cleenex i buscar algú dels que corria per allà per abraçar i moquejar. Doncs sí, què passa?

Això sí, al capdavall, les fotografies que s'exposen són genials i et criden l'atenció immutablement. Però n'hi ha tantes que es necessiten moltes hores per poder-les observar com cal.

En fi, es fa difícil destacar només algunes fotografies o fotògrafs vistos per allà, però vaja, a mi m'han agradat (tot i que s'ha de dir que em vaig planificar malament i vaig acabar pel Convents des Minims, on es concentren la majoria de les millors repertoris i al final les havia de mirar de refilón perquè se'm feia tard...):

Justin Mott vistes al Daily Press (Arsenal des Carmes) sobre el reportatge publicat al New York Times amb títol "The Other Oil Shock (Malaysia)".

La foto està prestada de la seva plana web: Justin Mott Photographer

Per colors els que aconsegueix la Paula Bronstein, que treballa cobrint l'actualitat afganesa per a Getty Images (al Couvent Sainte Claire). No he trobat gaires fotos a internet dels seus reportatges i la de la web de Visa no és la que més d'això, així que pam, "fotografiassu" del programa:

Munem Wasif (guardonat amb el Premi Jove Reporter de la Vila de Perpinyà) que mostra un treball basat en Bangladesh, la seva ciutat natal i en el que reflexiona sobre aquella gent que podem considerar com a apartats: oblidats i ignorats (Église des Dominicans, on també es pot veure l'interessant reportatge de Brent Stirton sobre els enormes i alhora indefensos goril·les de muntanya del Parc Nacional dels Virunga, encarregat per la National Geographic Magazine i la Newsweek de Getty Images)

En Munem també té plana web: Munem Wasif Photographer

I per acabar, una exposició diferent i també de la National Geographic, és la de Michael Nichols ("Nick" per als amics) sobre els elefants de la reserva de Zakouma, a l'Àfrica, i veure que no hi ha cap animalot que es salvi del que el sistema financer humà mana (al Couvent des Minimes). Per als aficionats a la National i a les fotografies i reportatges d'animals, recordareu el treball de la Jane Goodall amb els ximpancès oi? Doncs aquella foto tan màgica, o sigui aquesta que penjo a continuació (que no, no la podeu veure al VISA 2008!), també és obra del genial "Nick".

Foto mangada de la seva web: Michael "Nick" Nichols - Wildlife photographer (jolín, quines fotos! en Nick és graaan)

En resum, ahir estava esgotada, però ara que hi estic reflexionant, ja tinc ganes de tornar-hi la setmana que ve (que és ja la última, aprofiteu!!!!) i veure-hi amb més deteniment les del Couvent des Minimes.

Més informació a la web del festival: Visa pour l'Image
Ah per cert, m'encanta, les introduccions als fotògrafs i els programes del festival només es poden llegir en anglès, francès o CATALÀ!!! Jiji...

...........................................................................................................

Viatget de l'estiu

Ai coi que encara no havia dit res de les meves vacances. Doncs aprofito la foto de la postal que vaig fer a la Laura per felicitar-la. És un bon resum de l'aventura núm. 2 per les illes gregues.

/TRIP OF THE SUMMER: Ups! I didn't say anything about my holidays. I show you the postcard I made to my friend Laura. There you can see quickly what was my second adventure on the greek islands at this summer/

...........................................................................................................

La frase del dia

"El odio es la venganza del cobarde."

/"Hatred is the coward's revenge."/

George Bernard Shaw

...........................................................................................................

Síndrome postvacacional

Les persones ens encomanen el seu tarannà. Vet aquí el que se m'ha encomanat després de passar 24 hores de 2 setmanes deambulant per les Illes Jòniques amb el meu amic vienès Oli.

Gràcies a la nova campanya MovimientoSlow.com de les botigues Natura que us ho puc explicar. Jaja!

Més endavant ja penjaré fotos de les vacacions!!!

/AFTER HOLIDAYS SYNDROME: People spread its way to be (or at least to me happens). And here we have what the one of my colleague Oli, after spending 24 hours in 2 weeks wandering in the Ionian Islands.

Thanks to the new campaign MovimientoSlow.com of stores Natura that I can explain. Jaja!

I will upload some vacation photos sooon!/

...........................................................................................................

Dansalt 2008 | Concurs coreogràfic

El divendres 11 d'abril els participants del Concurs Coreogràfic Dansalt 2008 organitzat per l'escola Nou Espiral de Salt, ens van deleitar amb uns moviments i coreografies genials. I la veritat és que van aconseguir fer vibrar a unes penques com nosaltres. "Va que l'any que ve ens hi ficarem en sèrio..." diem sempre.

Aquí un parell de fotos impossibles de fer dins aquella foscor i sota la prohibició de fer-ne'n. Perdo Kuka, Meri, Paloma...!!!!

Més informació: Escola de dansa '9 espiral'

/DANSALT 2008| Choreography Competition: On Friday, April 11th, few participants of Dansalt Choreography Competition 2008 organized by the school Nou Epiral of Salt, delight us with some brilliant movements and choreography. "That next year we take the dance class seriously..." we can only said./

.........................................................................................................

Clara Oliveras - Tiny Tales

Passejant per la Rambla de Girona, el cartell de la sala d'exposicions em crida l'atenció: "Tiny Tales de Clara Oliveras". De cop i volta aparec en un univers estrany. A voltes em fa por, m'inquieta. Però m'agrada! Jo diria que la Clara fa un bon ús del mal gust. Vull dir, que les composicions em semblen gòtiques i extravagants, però segueixen un equilibri i bellesa visual increïbles. Originals i impactants. Estranyes però captivadores.

L'artista il·lustra escenaris a través de fotografies de composicions d'objectes de tot tipus.

(Perdò per la qualitat de les fotos, són fetes dels quadres).

Més informació sobre l'artista: iGAC | Girona Art Contemporani
Fotos oficials de l'exposició: Galeria de fotos

/CLARA OLIVERAS - TINY TALES: Spectacular exposition. Spectacular representation that look like illustrations. I don't know enough Enlgish to translate this.../

.........................................................................................................