diumenge, de setembre 07, 2008

Visa pour l'Image 2008



Per tercer any consecutiu m'acosto a la vila de Perpinyà amb l'excusa del Festival Internacional de Fotoperiodisme "Visa pour l'Image". Del 30 d'agost al 14 de setembre d'enguany la ciutat s'omple de fotògrafs, aficionats o simplement curiosos, que envaeixen els diferents espais d'exposició. En ells es poden veure milers de fotografies boníssimes que repassen els últims fets i tots aquells fenòmens que estan succeïnt al món i que molts no volem conéixer del cert o si més no, tenir present durant el dia a dia. Doncs sí, gràcies a aquesta gent, a aquests professionals, podem veure què està passant fora de les nostres cases i com en són d'estúpids els que creiem que són els nostres "problemilles". Aquells que no tenen dret a tenir terra i viuen totalment marginats, la soledat de les concubines a la Xina, les indefenses i innocents criatures a qui se les duu a terme l'excisió a contra de la seva voluntat, la pobresa, la violència i la guerra, l'eterna Afganistan i els seus talibans, la injustícia... En fi, les mil cares (fosques en major part) de la raça humana i el seu pas pel Planeta. Ja es veu doncs que cal tenir força de voluntat i un fort objectivisme per no caure en una petita depressió després de passar tantes hores recorreguent aquesta infinitat de fotos. A mi només em faltava quem'enxufessin una musiqueta tristoina de fondo i ja podia anar a comprar cleenex i buscar algú dels que corria per allà per abraçar i moquejar. Doncs sí, què passa?

Això sí, al capdavall, les fotografies que s'exposen són genials i et criden l'atenció immutablement. Però n'hi ha tantes que es necessiten moltes hores per poder-les observar com cal.

En fi, es fa difícil destacar només algunes fotografies o fotògrafs vistos per allà, però vaja, a mi m'han agradat (tot i que s'ha de dir que em vaig planificar malament i vaig acabar pel Convents des Minims, on es concentren la majoria de les millors repertoris i al final les havia de mirar de refilón perquè se'm feia tard...):


Justin Mott vistes al Daily Press (Arsenal des Carmes) sobre el reportatge publicat al New York Times amb títol "The Other Oil Shock (Malaysia)".

La foto està prestada de la seva plana web: Justin Mott Photographer


Per colors els que aconsegueix la Paula Bronstein, que treballa cobrint l'actualitat afganesa per a Getty Images (al Couvent Sainte Claire). No he trobat gaires fotos a internet dels seus reportatges i la de la web de Visa no és la que més d'això, així que pam, "fotografiassu" del programa:




Munem Wasif (guardonat amb el Premi Jove Reporter de la Vila de Perpinyà) que mostra un treball basat en Bangladesh, la seva ciutat natal i en el que reflexiona sobre aquella gent que podem considerar com a apartats: oblidats i ignorats (Église des Dominicans, on també es pot veure l'interessant reportatge de Brent Stirton sobre els enormes i alhora indefensos goril·les de muntanya del Parc Nacional dels Virunga, encarregat per la National Geographic Magazine i la Newsweek de Getty Images)


En Munem també té plana web: Munem Wasif Photographer


I per acabar, una exposició diferent i també de la National Geographic, és la de Michael Nichols ("Nick" per als amics) sobre els elefants de la reserva de Zakouma, a l'Àfrica, i veure que no hi ha cap animalot que es salvi del que el sistema financer humà mana (al Couvent des Minimes). Per als aficionats a la National i a les fotografies i reportatges d'animals, recordareu el treball de la Jane Goodall amb els ximpancès oi? Doncs aquella foto tan màgica, o sigui aquesta que penjo a continuació (que no, no la podeu veure al VISA 2008!), també és obra del genial "Nick".

Foto mangada de la seva web: Michael "Nick" Nichols - Wildlife photographer (jolín, quines fotos! en Nick és graaan)



En resum, ahir estava esgotada, però ara que hi estic reflexionant, ja tinc ganes de tornar-hi la setmana que ve (que és ja la última, aprofiteu!!!!) i veure-hi amb més deteniment les del Couvent des Minimes.



Més informació a la web del festival: Visa pour l'Image
Ah per cert, m'encanta, les introduccions als fotògrafs i els programes del festival només es poden llegir en anglès, francès o CATALÀ!!! Jiji...



...........................................................................................................