diumenge, de setembre 07, 2008

La migdiada de l'Inti


"L'amor comença quan una persona sent que les necessitats d'una altra persona són tan importants com les d'ella", i això no ho dic jo sinó que ho deia un tal Harry Stack Sullivan al seu llibre "The interpersonal theory of psychiatry" (i dic "un tal" perquè no us penseu que sóc una súper entesa d'aquests temes i personatges, i sobretot per treure-hi força).
El que sí que dic jo és que això que diu aquest "tal" és el que sent l'amo de l'Inti per a l'Inti. I qui és l'Inti? Doncs aquest que dorm al quadre!! L'única pintura que m'he dignat a fer en tot l'estiu, i té collons! M'hi haig de posar perquè això no pot ser!
Total, que això és un esbòs fet a partir d'una fotografia que, per cert, haig de retornar urgentment al seu amo, el de l'Inti. Cal dir que he reutilitzat un paper que no era adequat per acrílic, i se m'ha arrugat tot... pobre i miserable dedicatòria a un gat que es mereix molt més que això. Perquè sabeu què? l'Inti no és un gat, sinó un súpergat, un supervivent. Que de les suposades set vides que diuen que tenen aquests bitxos, a ell de ben segur que ja se li'n pot restar una.


/THE SIESTA OF INTI: "Love begins when a person feel that the needs of the other are as important as own needs", and this is not mine, this something that H. S. Sullivan said in "The interpersonal theory of psychiatry" .
But what I say is that this feeling is what the owner of Inti feels to Inti. And the question is, who is Inti? The one that sleeps in the painting! This is the only thing I painted in all summer. I should do more... I painted from a picture I should return to Inti's owner. Really./




...........................................................................................................

2 comentaris:

escoltainvisible ha dit...

Tampoc se si ho sabies, però "Inti" era una paraula inca que volia dir "Sol". No sé si la llengua Inca és l'actual Quechua, però bé podria ser que encara es faci servir la parauleja.

Bones, Carol. De tant en tant encara et donem un cop d'ull per aquí...

Karulineta de l'ull viu ha dit...

Sí, ja ho sabia. Jejje

Però em fa il·lusió que m'aneu resseguint la pista, encara que sigui a través d'un blog, i després de totes les coses sense importància que hi publico... :(

En canvi jo no us mirar per cap forat...

Una abraçada inca!!