diumenge, de setembre 28, 2008

Mengem bé


Aviam, qui diu que cuinar per un de sol és avorrit i que amb qualsevol cosa ja passes? Bé, si, de fet és cert moltes vegades. Però quan es té temps es poden investigar receptes que si surten bé més endavant es poden compartir amb més gent. I també és cert que m'encanta experimentar a la cuina!

Era dissabte i tornava tota inspirada de la classe de pintura. Tenia una cuixa de pollastre per allà a la nevera, i havia de dissimular-la amb algo bo i llaminer, perquè a mi la veritat que la carn em tira ben poc... (excepte les costelles a la brasa amb all-i-oli i pà amb tomata!! mmm!!!).

Bé doncs vet aquí la creació!

Si voleu provar la recepta és molt fàcil i el resultat és "que te cagas", i sinó que li preguntin a en Talú que a la que em vaig despistar em va netejar el plat :(

Com que els ingredients els mesuro a ull no us els puc concretar però ahi va:



POLLASTRE AL FORN AMB 'SECRETILLU'


Necessiteu: una cuixa de pollastre (amb pell), un grapadet de nous pelades, 2 cullerades de mantega, sal, all, pebre mòlt i julivert, verduretes (les que tingueu per casa).


Preparació:
1. Preescalfeu el forn a 190º una miqueta i mentres aneu picant les nous. Les torreu un xic al forn. Desfeu una culleradeta de mantega i hi afegiu les nous picades, l'all (jo el vaig ficar en pols que era el que tenia), el julivert picat i salpebrar (m'encanta aquesta paraula!). Ho barregeu una miqueta.

2. Agafeu el pollastre, el saleu, separeu la pell amb compte de no trencar-la i hi embotiu aquí dins la barreja de nous. Fiqueu un rajolinet d'oli en una cassolla de fang o la que tingueu per al forn i hi fiqueu la pota de pollastre. Afegiu una miqueta de mantega o oli pel cim i cap al forn (bastant alt) durant uns 20 minutets o així (però el meu forn va com el cul i és diferent als forns normals, o sigui que estigueu al tanto que no es cremi però que es cogui bé per dins).

3. De mentres recolliu unes quantes verduretes que tingueu i les prepareu com volgueu per ficar al forn. Jo ho vaig fer amb el que tenia i m'agradava: pastanagues tallades a tires gruixudes, ceba tendra a làmines i un parell de branques de broccoli (m'encanta!). Aleshores treieu la safata del forn, aprofiteu per tombar-la, i hi afegiu aquestes verduretes amb una miqueta de sal perquè no estiguin sosses si voleu, i au, uns 20 minutets més.

I a jalar! La veritat és que la història de les nous és un punt, i li dóna un toc que flipes. I res, aviam si algú també és aficionat i comparteix els seus secrets cul i naris. I si algú es decideix a provar això i hi troba la seva pròpia versió endavant, més bo estarà!




...........................................................................................................