Aloe què??

A casa meva una aloe vera és això. Els meus gats no la recorden pas de cap altra manera… Me cago en els bitxos!

Ja tinc la NG!

I després de 4 mesos d’espera, emails sense esperança i trucades sense resposta, la National Geographic arriba a casa!! Em pregunto on deuen haver anat a parar els meus números de gener i febrer?? (Ja veieu que a la Mishima també li ha agradat!).

Amb els ulls ben oberts

El barri vell de Girona diríem que és el lloc més ‘cool’ de la ciutat per viure-hi. Doncs a mi cada vegada em fa més por. Aquest migdia, acaronava els gatets al balcó del meu pis. Des d’allà he vist com un home d’uns 35 anys, d’aspecte immigrant, s’acostava directament a la paperera del final del carrer. Decididament s’ha ajupit i ha agafat algo d’unes bosses d’escombraria que hi havia al terra, s’ho ha ficat a la butxaca i ha trencat carrer avall com qui no vol la cosa. Intentaré no fer-hi gaire cas, però m’he quedat força mosca. Últimament els immigrants no porten gaire bones notícies. Em sap greu haver de pensar així d’ells…

En Ferran

Avui l’Anna m’ha enviat unes fotos de ‘mi’ i l’increïble Ferran del cap de setmana passat a Can Jou. Llàstima que a la foto no es puguin veure bé les magnífiques dimensions d’aquest cavall!!

 
 

Lladres de bicicletes

Dilluns 9 del matí. Ja faig tard a la feina. Vaig a buscar la bici com cada dia i… oh!! Una enorme llagosta me l’estava vigilant, o me la volia robar?? L’he hagut de fer fora, però la veritat és que m’ha fet peneta. Era increïblement gran!! Al migdia hi he tornat. Encara hi era.

Colors!

Per fi! comença a acostar-se la primavera, i les escanyolides plantetes que han passat tot l'hivern penjant del meu blacó trist i avorrit, ara per tornen a florir! I em fa molta il·lusió. Aquí van unes quantes proves que he fet amb la càmera!

Talú contorsionista

I mentrestant, vaig aconseguir amansar les fieres perquè no em deixessin petjadetes de color vermell per tot el terra del pis! I no només això, sinó que vaig descobrir que el meu gat és un expert contorsionista! Fixeu-vos que utilitza la poteta del darrera com a coixí, i que és la seva posició preferida per dormir hores i hores... Talú!!!

 

 

Les transformacions

Què bonic és passar d'un paper absolutament blanc, sense significat, a una història! El primer quadre el vaig fer pensant en un regal. El segon, el més nyonyo, és una imatge que m'havia vingut al cap la nit abans escoltant una cançó de Massive Attack (sí, sí...) Volia provar colors i m'ha quedat bastant infantilot.

Cap de setmana tancada a casa

Aquest cap de setmana havia de ploure, així que vaig deixar estar les idees d'activitats a l'exterior i em vaig muntar la paradeta de pintures a casa. Al final no va ploure! L'emprenyamenta se'm va passar quan amorrada a la finestra vaig poder fer passar les hores amb unes quantes transformacions:

 

Studio Aka

Les superproduccions que es poden fer amb un parell d'idees simples!

veure el vídeo

Operació 'Buscar pis'

Comença el calvari per a mi. Vull un pis una mica més digne per viure. Què demano?? 1 habitació per dormir, un menjador, una cuina, un lavabo i un balcó gros o terrassa. Preu, el mínim. El lloc, Girona o rodalia. Què em demanen? Mínim 600 euros (si dius màxim 400 euros et miren amb una cara d'extraterrestre...) I no són ells els que es pensen que viuen en un altre planeta?? Només vull poder moure'm per casa sense ensopegar amb una porta o una paret. O poder obrir la porta de casa com Déu mana sense ensopegar-me amb el convidat. Demano no dormir al menjador perquè és l'únic lloc on hi cap el llit. Demano una cuina amb armaris per poder guardar els trastets. Un espai habitable. Deu ser que a la feina no em deixen viure a la meva pròpia casa, perquè sinó per què no puc pagar el que demanen?? Ostres, que sóc pobre! Un altre tipus de pobresa, gens comparable a l'autèntica pobresa del tercer món. Però pobresa estàndard europea.
Estan oberts els suggeriments.

Stronger than me

Si fa uns dies us ensenyava la Regina Spektor, ara em veig obligada a penjar el videoclip 'Stronger than me' de la tan popular Amy Winehouse. Tot i ser votada com a una de les pitjors vestides i realment no passa gaire per desapercebuda, la seva veu és purament envejable i fa que tots la poguem disfrutar a tope. Aquesta cançó, és la que més m'agrada dels seus àlbums. D'aquelles en les que utilitzes el 'repeat'.

Expressar-se al blog

Amb qui parla un quan escriu en un blog? Parles amb tu mateix, a algú en concret, depen del tema t'imagines que parles amb algú o altre? Parles amb l'ordinador? Amb internet? Amb desconeguts?? Vaja que no ho sé, però a vegades tinc ganes d'exposar una foto o una cançó per a aquell qui vulgui. I a canvi... res. Perquè sí.
De fet el meu blog no té gaire sentit. Ni per mi ni per ningú. Però en el fons, no té menys sentit que qualsevol altre blog.
M'agradaria tenir més temps i internet per invertir una mica al blog. Llavors podria tenir una mica més de xixa. I seria més blog. Però ara, així és el meu blog. Petit i descuidat.
Pobre blog. Però jo penso en tu moltes vegades, eh? No estiguis trist!

La frase del dia

"Aquel que tiene un por qué para vivir se puede enfrentar a todos los cómos"

Friedrich Wilhelm Nietzsche

Etnival 2007

3er any d'Etnival!! Concerts gratuïts en un lloc molt xul·lo, a plena natura.
Us ho recomano. Tant de bó es fessin més coses d'aquestes més sovint...



Més info a:
http://www.obrasocialcaixasabadell.org/etnival/home.asp

Regina Spektor

Regina Spektor - Us

Sobre las diferentes clases de amor

Los hombres versados en humanidades son de la opinión de que existen cuatro clases de amor, a saber:

1. Amor que resulta de un hábito continuado

El amor que resulta de la ejecución constante y continuada de un acto se denomina amor adquirido por práctica y hábitos constantes; por ejemplo, el amor de la relación sexual, el amor por la caza, el amor por la bebida, el amor por el juego, etc.

2. Amor que resulta de la imaginación

El amor que no está habituad y que proviene, enteramente, de las ideas. Por ejemplo el amor que experimenta todo el mundo por actos tales como abrazar, besar, etc.

3. Amor que resulta de la fe

El amor recíproco de ambas partes y cuya sinceridad no resulta dudosa, cunado cada uno ve en el otro una mitad de sí mismo, se llamor amor que resulta de la fe por experiencia.

4. Amor que resulta de la percepción de objetos exteriores

El amor que resulta de la percepción de objetos exteriores es bien evidente y bien conocido por todo el mundo, ya que el placer que proporciona es superior al placer de las otras clases de amor, que sólo existen en razón de éste.

Més gossos de cap de setmana!

Adoro els gossos i em diuen rara??

Aquesta sí que ha sigut grossa!

Comencem a dir adéu als dies de calor. Eren les 5 de la tarda i de sobte semblava que el món acabava aquell mateix dia. Els llamps i trons amenaçaven fort. Poc va faltar perquè arribés la gran descarregada d'aigua sobre Girona. Passa una hora i el cel fosc dóna pas als seus colors habituals en una tarda d'octubre. Però les conseqüències encara no es poden dissimular. Les goteres tornen a saludar des dels seus llits. Subterranis fins dalt. Camions cisterna navegant. Carrers i carreteres tallts. Els policies enfeinats donant pas a uns i altres. Comerciants abatuts. Vet aquí unes petites mostres d'una placeta totalment ocupada per la recent arribada aigua.

Animals...

A- Estampa de la Milka suplicant-me que no me'n vagi sense ella...


B- Estampa de la Suna donant-me la benvinguda...

 

Coprofet

Suna

Cap de Creus

Una escapada de belles vistes però ben airejada també...

Des de Girona ciutat

Surto al balcó per fer unes fotos. Acaba de ploure i el cel em sorpèn. Els núvols es dibuixen fent unes ombres increïbles. I després de tanta aigua, el sol ha perdut la vergonya i s'acomiada amb uns quants feixos de llum daurades.

Plou a la ciutat

Darrere d'unes temperatures que rocen els 40 graus, ens cau algun dia mullat...

Mininu

Uehei! Un nou personatge pel pis!

Q és mono!!!

 

Tripas corazón

Tendré tu corazón
dije con el bisturí en la mano
lo colgaré en mi cuello
sangrando la tira cerca del mio

tu alma pondré en un castillo
murallas, fosos, dragones
para que seas solo mío
prisionero bajo llave de mi hastío

Haz de tripas corazón
pues te aferraré
te llevaré
hasta el fondo del volcán

haz de tripas corazón
pues te quemaré
te derretiré
y fundirnos como lava ardiente


Te haré una transfusión
para sintonizar nuestros latidos
y seré tu siamés
me volveré tu apéndice amor mío

Te cortaré los labios
monopolizaré todos tus besos
para no sentir celos
y ser la única en tu cuerpo

Te compraré un bozal
te sacaré a pasear con mi correa
te voy a hipnotizar
y a la cuenta de 3 serás mi esclavo

perderé la razón
entregaré el pudor y la decencia
si acaso tu me dejas
te seguiré por aire, mar y tierra

::Atercipelados::

Setmana Santa a Can Jou

Una bona tècnica per desconnectar i una excusa per visitar els meus col·legues peluts, i sobretot no pensar en res...
---------------------------------------------------------------------------
Una buena técnica para desconectar y una excusa para visitar a mis colegas peludos, y sobretodo no pensar en nada...

Vista des de la casa:

Popeye:

Maroon:

Oscar:

Realidad triste

REALIDAD TRISTE

Con la mirada perdida
en esos ojos de cuencas vacías
se me notan las costillas
debo vivir el día a día

Y tú preocopao por cómo adelgazar
pensando todo el día en esos kilitos de más
siéntate a pensar un ratito y ponte a pensar
en cómo viven y mueren los demás.
Pa' poder vivir debo arriesgarme a morir
no me quedan esperanzas de poder salir de aquí
Navegna mis ilusiones en un frío mar allí
escapar de la pobreza por fin, por fin, por fin.

Sus merecen las penas
hay qye urgar en una patera
que va a naugrafar
y aunque no llegará a Gibraltar

Me asusta la pobreza, vete de aquí
la fita es el trabajo y nos traen de fumar
educamos a tus hijos pa' que roben el pan
el día de mañana nos va a gobernar.
Y apaga el televisor y todo vuelve a ser real
las cosas que has visto se te van a olvidar
que da ese hambre al frente a llegar
calla tu conciencia y déjate llevar

Y es que entonces se apagan
ay! todas las luces del barrio
y la gente duerme y no piensa
en los que pierden su vida a diario

Con la mirada perdida
en esos ojos de cuencas vacías
se me notan las costillas
debo vivir el día a día