Cap de setmana de gossos, ja és oficial

Banyoles acull aquest cap de setmana la 28ena Monogràfica de Gos d'Atura Català, un concurs morfològic de bellesa d'aquesta raça de gos. L'edició passada d'aquesta activitat ja es va celebrar a Banyoles, i va aplegar unes 2.000 persones.

Les activitats començaran dissabte 27 a les 5 de la tarda amb l'inici de l'assemblea de socis del Club del Gos d'Atura Català i les conferències "Medicina natural: maniobra i farmaciola d'urgència" i "Tema d'actualitat sobre el gos d'atura català", que tindran lloc al Club Natació Banyoles. Per diumenge, s'ha programat a les 9 del matí la retirada de la documentació i el lliurament de l'obsequi del Club i a les 10 del matí començaran els judicis de l'exposició monogràfica, la final i el lliurament de trofeus. Es tracta d'un concurs morfològic de bellesa del gos d'atura català en diferents categories, en què es jutgen les característiques racials del gos. L'exposició és oberta a tothom, amb l'objectiu de donar a conèixer aquesta raça "emblemàtica" de Catalunya.

El Club del Gos d'Atura Català organitza cada any aquest monogràfic a una localitat diferent. L'edició de l'any passat, però, ja es va celebrar a Banyoles, al passeig Dalmau, on es van aplegar unes 2.000 persones. Aquest cop, la ubicació que s'ha escollit per a celebrar-hi la cita ha estat el parc de la Draga.

L'organització de l'activitat ha comptat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Banyoles, que ha fet una aportació de 1.500 euros, i també hi han col·laborat la Clínica Veterinària 1001 i l'Associació Canina Unió Cinòfila de Catalunya.

Font de la informació i de la fotografia: Ràdio Banyoles

...........................................................................................................

Independència amb dependència

D'entre gossos i gats, sempre trio gos. Però el pis on em vaig instal·lar per primera vegada per encetar la faceta de vida independent era tan minúscul que amb prou feines i cabia jo, axí que la Milka es va haver de quedar amb els papes. Però jo no en sé de viure sense la companyia de cap bèstia. És estrany arribar a casa i que no hi hagi res que es mogui per allà. Així que ben aviat se m'hi van instal·lar dos gatets minúsculs, en Talú i la Mishima.

És la primera vegada que tinc els meus propis bitxarracus sota la meva responsabilitat única i exclusiva. Ara ja fa més d'un any que compartim casa i vida, i em fa molta gràcia veure com ens coneixem de bé. Veure que tan i tan renacuajus que són, i que tenen el seu propi caràcter i personalitat. Vaja, no vull semblar una iaia solitària parlant dels seus gats. Però potser que conegueu una mica els meus companys de pis.

De sempre que a casa havíem tingut gats (i gossos, i peixos, i ocells, i hàmsters... buf!), però campaven a la seva, com jo sempre he pensat que feien els gats. Feina tenies en agafar-los a coll, acariciar-los si no volien... i quan venia gent a casa desapareixien vilment sense deixar cap pista.

Quan en Talú i la Mishima van arribar a casa, tenia una mica de por que siguessin aquesta cosa freda, imprevisible i independent del a que mai saps si fiar-te o no del tot. Però no sé si per com els he tractat o perquè deuen haver notat que preferia un gos, que han esdevingut una espècie entremig. Entre gat i gos. I m 'encanta! M'esperen a la porta quan arribo, m'acomiaden. Em segueixen per tot arreu. Finsitot hem anat de passeig junts.
I avui us parlaré de la Mishima.

Eixerida i cap de la manada des de ben petita. Defensa i lidera el seu territori. Controla el que tothom fa per casa. Quan tinc convidats és la primera en inspeccionar-los i tenir-los a ratlla. No suporta que se la deixi al marge. És tossuda i entremaliada la que més. I només fa falta que li prohibeixis algo perquè no vulgui fer res més. La lia força. Ja veus si la lia. I té mal humor. Quan s'enfada m'ho fa saber. No suporta sentir-se abandonada. I té una mala hòstia... Carai, pobrona, que també es fa estimar. És dolça, carinyosa, i sempre la tinc enganxada al meu costat. Si m'assec al sofà no tarda ni dos segons en venir al meu costat i fer ronron. I sempre mirar de notar la meva escalfor en adormir-se. Si m'assec a l'escriptori, s'estira al costat del meu braç i recolza el cap sobre la meva mà. Cosa que fa difícil escriure... però bé. I quan no tens el dia, quan estàs amb els ànims pel terra, llavors si que no es desenganxa de tu, i et mira els ulls... com si volgués saber què passa. De ben a prop. A més la Mishima em parla. sí, sí. Xerra. I li encanta escoltar-me cantar.

En Talú és una altra història que us explicaré un altre dia.

...........................................................................................................

Més gatitus!

Aquí va una germaneta d'en Talú i la Mishima, molt simpàtica i entremaliada. Amb caràcter de Mishima però una careta de Talú petit la mar d'encantadora. I la reina, la Grisa, la súper mama! I què maca!

 
 

Passeig per Breda

Ahir vaig fer el turista per Breda. Us ensenyo algunes fotos. El campanar famós, la ceràmica i dos gossos vigilants d'una casa a la carretera d'Arbúcies.

 
 
 
 

Més gossos de cap de setmana!

Adoro els gossos i em diuen rara??

Animals...

A- Estampa de la Milka suplicant-me que no me'n vagi sense ella...


B- Estampa de la Suna donant-me la benvinguda...

 

Coprofet

Suna

Mininu

Uehei! Un nou personatge pel pis!

Q és mono!!!

 

Ja és tard...

És tard i ja toca anar a fer nones... La Milka, a aquestes hores està mig estabornida davant del llit. Tot i que avui no ha fet res en tot el dia deu estar cansada, i espera ansiosa les paraules màgiques: "Anem a dormir, Milka?".
És que és tan mona... (i tan peluda!)