Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Retalls. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Retalls. Mostrar tots els missatges

dilluns, de novembre 03, 2008

Última nit de barrakes


Després de dues setmanes de barrakes, concerts, fires, castells, castanyes, paponazos, pluges, fang, fred, calor, empentes, cops de colze, bots, agulletes, juergues, estafades, pèrdues, trobades, sopars, copes, cafès, moniatus... després de tot això, així han quedat les meves xiruques. Última nit de barrakes sense Pets, però amb molt de Fang.


I ara haurem d'esperar un any més per tornar a veure una Girona plena de vida... ai no sé pas com ho haurem d'afrontar això... La part positiva, almenys podré descansar a les nits!

...........................................................................................................

divendres, d’octubre 24, 2008

Avui els toca als ossos


Molt bé, ja tenim el caçador de "turno" provocant controvèrsia dins el meu caparró. I ja vaig treure el tema al post dels estornells. En aquest cas, resumint, és el mateix. Ja haureu sentit la notícia, no? La historieta se situa al pirineu aranès. Segons explica el caçador (l'individu atacat), el paio es troba un ós i enlloc de no fer res o fotre el camp (per cert, com va fer el seu gos... aviam qui era més intel·ligent?), pensa que el millor que pot fer és espantar l'os cridant a viva veu. Total, que l'ós se li llença al damunt, que l'ataca, etc etc (segueixo dient que aquesta és la versió del senyor caçador. Ah! I l'altra cosa que fa el senyor és disparar al cel...

En fi... Que després del que ha costat reintroduir els ossos als Pirineus, ara ja estan tots demanant que fotin fora els ossos de la Vall d'Aran.

El mateix que amb els estornells. Els ciutadans no només ens conformem amb les ciutats sinó que volem fer nostres (exclusivament nostres ) les muntanyes. Home! No sigui cas que se'ns mengin els animals salvatges. "Treiem els ossos! Els ossos són molt macos però no poden viure al bosc! El bosc és per nosaltres". Au va!! I què?? Així doncs quin és l'habitat més adequat per als ossos? El zoo?? Les reserves naturals? I jo dic, per què no fem reserves naturals de persones? Així com tenens els pobres nadius americans que queden? Si és que... Si ja ho entenc que pot fer ginye pensar que corres pel bosc i que et pot aparéixer un oso gegant. Però és el que hi ha. Ells hi eren abans que nosaltres (bé, els de la Vall d'Aran no exactament perquè són importats d'Eslovènia). Però en tot cas, en dotze anys de reintroducció de l'ós als Pirineus, aquest és él primer atac a un humà. I el senyor caçador, CAÇADOR, espera que li diguem "ai pobret..." (ara que s'ha convertit en la presa...) Quin fàstic d'humans! Ens haurien de tancar a tots nosaltres i no a ells, per pesats, egoistes i autoritaris, irrespectuosos!


Feu clic aquí per veure el vídeo de l'ós protagonista, gravat per les càmeres ocultes repartides per la zona.






...........................................................................................................

dimarts, d’octubre 21, 2008

Planyo els estornells



Però què coi es pensen els ciutadans d'avui dia? Ja n'hi ha prou d'humanitzar-ho tot. Mecatxis! Ciutadans de poca solta, que es pensen que només els humans tenen raó i que són l'únic model a seguir. Que la terra és exclusivament i únicament per a les persones? Construim ciutats sobre canals, enmig de rutes de migració, etc. A Girona ara estan creant controvèrsia els pobres estornells. Els pobrots venen a instal·lar-se a diferents arbres de la ciutat, i resulta que als ciutadans els molesten les seves cacones. No poden estar contents de tenir ocells a la ciutat. Però si ben mirat podríem dir que és un privilegi que espècies salvatges se sentin agust en una ciutat plena de soroll i gent que no els estima. Però quina lliçó!

I és clar, l'Ajuntament i Medi Ambient se les ingenia per fotre'ls fora. Primer amb falcons i ara amb una cinta que barreja sons d'aus rapinyaires i dels mateixos estornells llançant crits d'alerta sona periòdicament quan cau el sol a diversos punts de la ciutat de Girona i fins quasi la mitjanit. que reprodueixen un so d'un minut i mig de durada i prou audible a desenes de metres. Ara, a més d'espantar els estornells espanta els vianants que passegen per la Rambla. Recordo com va saltar la cinta enmig del concert que els Latin Soul Jazz Band feien a la Rambla. Van haver d'aturar-se i esperar a què es silenciés aquella cridòria. I pam! Continuen les queixes! És clar, els arbres de la Rambla o els de Poeta Marquina deuen ser plantats només per fer bonic?? I els ocells només han de viure en gàbies o fora les ciutats? Però a on?

Com a veïna de la Rambla reconec que fan un xivarri estrepitós al capvespre, però què vols que et digui, a mi em fa gràcia, em glorifica l'ànima. Em fa sentir enmig de la selva! D'acord, sóc una mica salvatge. Però prefereixo sentir mil vegades els seus crits que els de les motos brum brum... o els de la gent poc respectuosa cridant pel carrer a hores intempestives sota o no els efectes de l'alcohol, o haver d'anar saltant les pixades i cagades de gossos a qualsevol lloc, o enfadar-me pel fet que la gent encara no hagi après a fer ús de les papereres!

M'espanta la idea de viure en una ciutat poblada únicament de persones. Us imagineu? Seria terrible! Ni gossos, ni gats, ni ocells!


La foto és de Fturmog a Flickr
...........................................................................................................

divendres, d’octubre 03, 2008

Divendres que enlluerna


El meu divendres s'ha llevat perplex, seduit per la màgia i la lluentor d'aquests feixos daurats que converteixen en brillant tot el que toquen. Els núvols, ben arrodonits i ben baixos, semblava que els poguessis tocar. Que macos haurien quedat emmarcats! I entremig un cel ben i ben blau. El paisatge i els seus colors m'ha estat seduïnt tot el trajecte en cotxe fins a Banyoles, fent-me lluitar contra ell per no aturar-me i fer mil fotos, i amb això arribar tard (més tard ;P) a la feina. Una vegada encarrilada l'autovia, els Pirineus em saludaven amb una nitidesa increïble. No cada dia es poden veure tan i tan bé com avui! Fuas! I per damunt de tots nosaltres, algú altre tenia la sort de veure-ho tot des d'una bona perspectiva allà dalt en aquell globus lent i lent, amunt i amunt. Tota aquesta increïble bellesa lumínica i de colors m'ha despertat tant per dins donant-me tan de benestar que no semblava ni que el cotxe m'estigués portant a la feina. Hauria seguit carretera amunt i amunt per veure més i més. És ben bé que l'únic que pot canviar a la vida és la nostra manera de mirar el món. Així que procuraré retenir aquesta sensació daurada, acollidora i pacificadora durant les quantes hores seguides que passaré ara davant aquest ordinadoret. I tampoc serà tant, total, avui ja torna a ser divendres!

Per acabar d'arrodonir la història nyonya només em faltava escoltar els ocellets cantar. Com anava en cotxe (amb Els Cure... tong tong tong) i no els podia escoltar, representaré el punt i final amb aquesta fotografia:



Font de la foto: Dougmino a Flickr
...........................................................................................................

dimarts, de setembre 23, 2008

La història de les coses



Ja fa temps me'l va enviar la meva profe (perdò, EXprofe) de pintura, la Clara. Si teniu 20 minuts lliures no us el perdeu.

Font original (en anglès): Story of stuff


/THE STORY OF STUFF: If you have 20 minutes free you must watch this video./



...........................................................................................................

diumenge, de setembre 21, 2008

Per què cal cobrir la carn amb salsa?


"Els vaig descriure com era un restaurant i com els aliments se serveixen en plats decorats. Els vaig parlar de les salses. La idea els va desconcertar. Per què cal cobrir la carn amb salsa? Em va semblar una bona idea fer-los una demostració.(..)La salsa va provocar comentaris i expressions facials totalment noves per part de tots aquells que la tastaven.(..) Malgrat tot, com que la seva espiritualitat està tan present en tot el que fan, no em va sorprendre que algú comentés que la salsa era un símbol del sistema de valors dels mutants. En comptes de viure la veritat, els mutants permetem que les circumstàncies i les condicions restin amagades sota una barreja de conveniència, materialisme i inseguretat"

Extret de "Les veus del desert", de Marlo Morgan
Més informació sobre els aborígens australians al blog: Australia y sus aborígenes


/WHY IS IT NECESSARY TO COVER THE MEAT WITH SAUCE?: 'The sauce is a symbol of the value system of the mutants. Instead of living the truth, the mutants allow the circumstances and conditions to be hidden under a mix of convenience, materialism and insecurity.'In the book "Mutant Message from Forever" of Marlon Morgan/



...........................................................................................................

dijous, de setembre 11, 2008

Bona diada


No crec gaire en terres, fronteres , barreres... Tots som ciutadans del món, habitants d'una mateix planeta. Amb els mateixos drets i llibertats. I on el respecte ha de manar per davant de tot.

Però us enganyaria si us digués que no sento que la meva sang bull en dies com avui, en sentir cantar "Els segadors", en veure desplegades les senyeres pels carrers... En sentir que encara queda força gent amb aquest sentiment d'unió a una cultura i a una llengua, la catalana. Perquè aquí és on he nascut i on m'he criat. Catalana em sento avui i fins que mori. I orgullosa per força.


/11th SEPTEMBER: DAY OF CATALONIA: I don't believe in land, borders, barriers... We are all citizens of the same world, inhabitants of same earth. With same rights and freedoms. And where respect goes in front of all.

But I will be lying if I tell you that I don't feel my blood boiling today, 11th September, day of Catalonia. When I listen "Els segadors" (national sing of Catalonia), when I see our flag hanging on the balconies... when I feel that still there is a lot of people with the same feeling of union with a culture and language, the Catalan one. Because I was born and grew up here. And I will feel Catalan until I die. And prou of it./



...........................................................................................................

dimarts, de setembre 09, 2008

L'art d'estimar


És l'amor un art?

Aquest llibre no és un manual d'amor ni res per l'estil, ni tampoc un llibre d'autoajuda psicològica. L'obra és una anàlisi entre l'autenticisme d'aquest sentiment i la manera nyonya i moltes vegades errònia com nosaltres l'interpretem en aquest món capitalista on tot, inclús els sentiments, funcionen sota les lleis de mercat.

Si heu perdut una mica l'esperança de viure l'amor, millor no el llegiu, perquè us farà veure que estimar i ser estimat és encara més difícil del que us pensàveu.

Però val la pena llegir-lo i tenir algun coneixement nou sobre l'amor, sobre nosaltres, sobre els sentiments, sobre les accions, sobre la vida.

No són gaires fulls i us el podeu descarregar d'internet (en castellà): "El Arte de Amar" d'Erich Fromm

Per aconseguir-lo en català a la biblioteca. La persona/persones abans que jo el deurien trobar súper interessant perquè no van deixar de subratllar i marcar paràgrafs!

L'autor, Erich Fromm (1900-1980), és un dels psicoanalistes i filòsof humanista molt apreciat i interessant. Simpatitzant amb el moviment social i marxista. Una altra de les obres que d'ell m'han recomanat és "La por a la llibertat", que ja la tinc encarregada. Ja us explicaré.

Més sobre el sr.: Erich Fromm a Wikipedia
Font de la fotografia: Pensament.cat

/THE ART OF LOVING: I loving an art? This book don't teach you how to love. But you can learn some tips for improve your feelings, your live... You will realise that love is more difficult than you think. Loving today is like another economic change. The writter, Erich Fromm (1900-1980) is a psychoanalist and humanistic philosopher well recognized. Another interesting book is "Fear of freedom".
More about Erich Fromm: Erich Fromm at Wikipedia/




...........................................................................................................

Neoespardenyes catalanes


Aquí estan. Me les vaig comprar de superofertón a la sabateria de davant de casa, un dia de casualitat, sense idea premeditada. Ja feia dies que tenien els preus súper rebaixats sota el típic cartell "Liquidació per tancament". I mita-les, les espardenyes catalanes de nova generació, m'han acompanyat cada dia durant tot l'estiu. Per tots els camins que he trepitjat, asfalt i muntanya, i no volgueu saber per on m'he enfilat... Tot terreny les neoespardenyes, i semblaven de pitiminí.

Però avui han mort...

I no m'atreveixo a llençar-les. Pobretes. Les hauria d'enterrar?


/TITOL ENGLISH: NEO CATALAN "ESPARDENYES": Here there are. I bought these super price shoes in front of my flat. And they accompanied me all summer, all roads. Asphalt and mountain. 4x4, and seemed to be pitiminí.
But today, they died.../



...........................................................................................................

diumenge, de setembre 07, 2008

La migdiada de l'Inti


"L'amor comença quan una persona sent que les necessitats d'una altra persona són tan importants com les d'ella", i això no ho dic jo sinó que ho deia un tal Harry Stack Sullivan al seu llibre "The interpersonal theory of psychiatry" (i dic "un tal" perquè no us penseu que sóc una súper entesa d'aquests temes i personatges, i sobretot per treure-hi força).
El que sí que dic jo és que això que diu aquest "tal" és el que sent l'amo de l'Inti per a l'Inti. I qui és l'Inti? Doncs aquest que dorm al quadre!! L'única pintura que m'he dignat a fer en tot l'estiu, i té collons! M'hi haig de posar perquè això no pot ser!
Total, que això és un esbòs fet a partir d'una fotografia que, per cert, haig de retornar urgentment al seu amo, el de l'Inti. Cal dir que he reutilitzat un paper que no era adequat per acrílic, i se m'ha arrugat tot... pobre i miserable dedicatòria a un gat que es mereix molt més que això. Perquè sabeu què? l'Inti no és un gat, sinó un súpergat, un supervivent. Que de les suposades set vides que diuen que tenen aquests bitxos, a ell de ben segur que ja se li'n pot restar una.


/THE SIESTA OF INTI: "Love begins when a person feel that the needs of the other are as important as own needs", and this is not mine, this something that H. S. Sullivan said in "The interpersonal theory of psychiatry" .
But what I say is that this feeling is what the owner of Inti feels to Inti. And the question is, who is Inti? The one that sleeps in the painting! This is the only thing I painted in all summer. I should do more... I painted from a picture I should return to Inti's owner. Really./




...........................................................................................................

dimecres, de juliol 23, 2008

Síndrome postvacacional


Les persones ens encomanen el seu tarannà. Vet aquí el que se m'ha encomanat després de passar 24 hores de 2 setmanes deambulant per les Illes Jòniques amb el meu amic vienès Oli.

Gràcies a la nova campanya MovimientoSlow.com de les botigues Natura que us ho puc explicar. Jaja!

Més endavant ja penjaré fotos de les vacacions!!!


/AFTER HOLIDAYS SYNDROME: People spread its way to be (or at least to me happens). And here we have what the one of my colleague Oli, after spending 24 hours in 2 weeks wandering in the Ionian Islands.

Thanks to the new campaign MovimientoSlow.com of stores Natura that I can explain. Jaja!

I will upload some vacation photos sooon!/



...........................................................................................................

dijous, de maig 22, 2008

La frase


"Todo hombre es como la Luna: tiene una cara oscura que a nadie enseña."

/"Every man is like the moon: has a dark side that no one teaches."/

Mark Twain

...........................................................................................................

divendres, de maig 09, 2008

Llibertat Franki






















El cas de l’empresonament, sense proves, de Núria Pòrtulas, l’any passat, és prou conegut, però ara se n’ha produït un altre de característiques similars. Es tracta de l’empresonament del jove terrassenc Francesc Argemí ‘Franki’, condemnat a una multa i a una pena de dos anys i tres mesos per haver assistit a la despenjada d’una bandera espanyola a l’Ajuntament de Terrassa. Els fets es van produir l’any 2002, durant la Festa Major, i, més enllà de l’acusació de la policia, no hi ha proves que demostrin que Argemí hi va participar. Tot i això, els tres recursos que ha presentat des del 2004, demostrant que aquell dia era en un altre lloc, han estat desestimats i recentment, sense cap notificació prèvia, va ser empresonat a la Model de Barcelona i traslladat posteriorment a Brians 2. Aquest extrem és greu, perquè denota una complicitat inadmissible entre la titular del Jutjat núm. 2 de Terrassa i la conselleria d’Interior en la detenció de l’imputat. En lloc de fer-li arribar una notificació, com ordena la llei, els Mossos d’Esquadra es van presentar per sorpresa al lloc on treballa i, davant de tothom, talment com si fos un delinqüent, se’l van endur emmanillat acusant-lo d’ultratge a la bandera espanyola.

/FREE FRANKI: The case of imprisonment, without evidence, of Núria Pòrtulas last year, is well known, but now there has been another imprisonment of similar characteristics. This is the incarceration of young Francesc Argemí 'Franki' from the municipality of Terrassa. He was sentenced to a fine and imprisonment for two years and three months for having attended the act of picking up the Spanish flag in his town. The events occurred in 2002 and beyond the indictment of the police, there is no evidence that Argemí participated. However, the three appeals he has filed since 2004, demonstrating that that day was elsewhere, and recently have been dismissed without any prior notification, was imprisoned in the Model prison of Barcelona and subsequently transferred to Brians 2. This is serious because it shows an unacceptable complicity between the holder of Court No. 2 Terrassa and counseling of Interior in the arrest of the accused. Rather than send you a notice, as ordered by law, the Mossos d'Esquadra were submitted by surprise at the scene where he works and, in front of his partners, as if he was an offender, took him away handcuffed accusing him of outrage to the Spanish flag./

Font: Retall de l'article publicat per Victor Alexandre a llibertatfranki.org
Fotografia: Blocs de vilaweb

dijous, d’abril 24, 2008

Free Tibet des de Japó

Aquí un disseny de Free Tibet fet pels japonesos Furi Furi que m'ha agradat.

/FREE TIBET FROM JAPAN: Here it goes a Free Tibet design that I like. Made by japanese studio Furi Furi./






























Font: www.furifuri.com

dimecres, d’abril 23, 2008

Sant Jordi 2008

dimarts, de març 18, 2008

Free Tibet
















TIBETANNESS

Thirty-nine years in exile.
Yet no nation supports us.
Not a single bloody nation!

We are refugees here.
People of a lost country.
Citizen to no nation.

Tibetans: the world's sympathy stock.
Serene monks and bubbly traditionalists;
one lakh and several thousand odd,
nicely mixed, steeped
in various assimilating cultural hegemonies.

At every check-post and office,
I am an "Indian-Tibetan".
My Registration Certificate,
I renew every year, with a salaam.
A foreigner born in India.

I am more of an Indian.
Except for my Chinky Tibetan face.
"Nepali?" "Thai?" "Japanese?"
"Chinese?" "Naga?" "Manipuri?"
but never the question – "Tibetan?"

I am Tibetan.
But I am not from Tibet.
Never been there.
Yet I dream
of dying there.



:: Tenzin Tsundue ::
Escriptor-activista fill de refugiats tibetans

http://www.friendsoftibet.org/tenzin/index.html

dijous, de març 13, 2008

Astenia primaveral












"Síntomas de la astenia primaveral: Tristeza inexplicable, irritabilidad, falta de apetito, cierta pérdida de memoria, tensión arterial baja, tono vital bajo, ausencia de interés sexual, dolor de cabeza y malestar general, debilidad muscular para hacer cualquier esfuerzo, cansancio..."

Que la primavera la sang altera?? Doncs que arribi ja!!!

dimarts, de desembre 19, 2006

Sobre las diferentes clases de amor

Los hombres versados en humanidades son de la opinión de que existen cuatro clases de amor, a saber:

1. Amor que resulta de un hábito continuado

El amor que resulta de la ejecución constante y continuada de un acto se denomina amor adquirido por práctica y hábitos constantes; por ejemplo, el amor de la relación sexual, el amor por la caza, el amor por la bebida, el amor por el juego, etc.

2. Amor que resulta de la imaginación

El amor que no está habituad y que proviene, enteramente, de las ideas. Por ejemplo el amor que experimenta todo el mundo por actos tales como abrazar, besar, etc.

3. Amor que resulta de la fe

El amor recíproco de ambas partes y cuya sinceridad no resulta dudosa, cunado cada uno ve en el otro una mitad de sí mismo, se llamor amor que resulta de la fe por experiencia.

4. Amor que resulta de la percepción de objetos exteriores

El amor que resulta de la percepción de objetos exteriores es bien evidente y bien conocido por todo el mundo, ya que el placer que proporciona es superior al placer de las otras clases de amor, que sólo existen en razón de éste.