Espectacle de colors

Un dels dies històrics d'aquest nou any que acaba de començar per les seves ventades destructives, acaba oferint-nos aquest magnífic espectacle de llums i colors.

...........................................................................................................

Benvinguda

Imatge de la rebuda que em fa Girona quan torno cap a casa després d'un intens dia de feina. Magnífica posta de sol que inverteix els últims càlids ratjos de sol sobre la Catedral, símbol de la ciutat i imatge que identifico amb casa meva.

 

...........................................................................................................

You're wondering now

Dedico aquest vídeo de la gran Doreen Shaffer a l'amic que un dia va pujar al cotxe i sense avisar no va tornar mai més. Avui fa quatre anys.

"you are wondering now what to do now you know this is the end..."

...........................................................................................................

Dilluns

Què durs que són! I més després d'un cap de setmana sense parar, seguint una setmana "a tope". En fi, quan aquest matí m'he despertat, calenteta embolicada dins els meus llençols de franela taronges, sota els kilos d'edredó, recordava el somni que tot just acabava d'aturar. M'estava preparant un capuccino ben escumós!!! Uoh! Que deliciós!! I què necessari per una nova setmana que comença tan carregada de feina com l'anterior!

Fotografia meva a flickr: Karulineta a flickr

...........................................................................................................

El pà de cada dia

El cotxe tunnejat de glaçó cada matí. Escena repetitiva fins al punt de la "carcajada suelta".

 

...........................................................................................................

Els dies grisos també tenen colors

Fred i més fred. Pluja. Sortir del llit, quina feinada. Sortir al carrer aviat al matí. Buf! Quin pal! Recorda en quina cantonada vas poder aparcar el cotxe, puja escales, tomba carrers, pujades, fred. El trobo. Merda! S'ha convertit en un glaçó per totes bandes!! No porto aigua, ni alcohol, ni res que em pugui ajudar a descongelar aquest gruix de gel que el cobreix. Finsitot és una odisea que se m'obri la porta. Passen minuts i més minuts fins que aconsegueixes treure del vidre del davant (almenys) el gel suficient per veure-hi un tros de carretera. Ja tornes a fer tard a la feina... Somrius...

Avui segueix plovent... Equipada amb el barret, la bufanda i els guants, em disposo a trobar-me amb tot el descrit en la meva primera aventura de la jornada. Sortint per la porta de l'escala "oh!!!". Els del terrorisme literari han passat per aquí i ens han deixat una nota sorpresa!

Una vegada iniciada la marxa a quatre rodes i intentant no congelar-me -perquè la cale del cotxe tampoc funciona- passo per Plaça Catalunya i... una altra vegada "Oh!!". Un arc de Sant Martí! Colors enmig d'aquesta grisor!

El dia segueix... Estic a la feina. Sort que és divendres i la setmana de tornada post-vacances és curta, perquè ha sigut ben i ben intensa i desbordada de projectes per fer i acabar. Embolicada i atrapada al monitor, em distrec una sola vegada per mirar al costat i ja el tornem a tenir aquí!! En uns instants, hem tornat a veure l'Arc de Sant Martí! Una mica de rajos de sol... I res, més i més plugim i fred, fred i fred. Però hem vist els colors!

...........................................................................................................

Bon nadal família

Postal creada per a Interactiu.

...........................................................................................................

El "bulto"

"Rodatge", "fama", "bulto", "ballar". De la parrafada aquestes paraules són amb les que em vaig quedar. I ja érem allà dissabte ben puntuals, amb les nostres robes de ballarines de l'escola mundialment coneguda Fama dels 80, esperant ordres per fer de "bulto" al rodatge d'un curt a l'escola de dansa. El que ens pensàvem que seria el nostre debut com a ballarines extres finalment va ser una mica fracàs, ja que només vam intervenir en una escena i amb prou feines sortim en pantalla. Però ja se saben aquestes coses... Això sí, les estones de subidón que em vaig passar per casa, escoltant "fameee!! I'm gonna live forever..." i documentant-me sobre el vestuari que portaven, no me'l treurà ningú.

I aquí estem les protagonistes del "bulto":

Les protagonistes del "bulto" esperant que ens cridin:

...........................................................................................................

Mireu allà dalt...

"Mireu allà dalt,
en els estels, què hi ha?
És un gros animal,
que amb bicicleta va:
és un elefant..."

Cançó popular catalana

Durant el temps de convalescència de la Mishima, he aprofitat per fer manualitats i afers varis per casa. He pintat testos, he dibuixat, he catalogat fotos, he fet reorganització de coses de casa, i perquè no sé fer ganxet, que sinó hagués fet un gersei i tot. D'aquests treballicus, he acabat l'elefant mutant que vaig començar igual fa un any. Et voilà!

...........................................................................................................

Crònica en imatges de la 23a Fira de l'Intercanvi de Mieres

Desprès d'uns dies desapareguda del blog i la resta de comunitats virtuals (perdò!), us convido a veure el reportatge que vaig fer de la Fira de l'Intercanvi més popular de la zona. No només vaig estar jugant amb la càmera nova sinó també amb el Lightroom. El resultat és molt xulo i efectista clar!

Tafanegeu el reportatge al Flickr: Àlbum 23a Fira de l'Intercanvi de Mieres

...........................................................................................................

23a Fira de l'intercanvi de Mieres

L’esperit d’un fira d’intercanvi no és el de voler tenir, sinó el de poder aconseguir. El voler tenir només crea ambició i aquesta comporta avarícia; en canvi, quan aconseguim una cosa sol ser una necessitat. Per tant, hauríem d’intentar intercanviar molt més que objectes innecessaris. No es tracta d’anar omplint la bossa per sentir-nos satisfets, també ens hi podem sentir quan ens canten una cançó, ens fan una abraçada, ens expliquen un coneixement o, si més no, si podem quedar un altre dia...

L’alternativa de l’intercanvi no és viure en un conte de fades un sol dia, és desconnectar del valor econòmic de les coses i “desenganxar-nos” de la societat de consum que ens té tan absorbits, per anar-ho escampant en el nostre entorn i així anar engrandint els cercles fins que es toquin.

Ho hem de convertir en una manera de viure, sense pretensions de tenir, perquè l’únic que fa és crear poder i corrompre.

El prgrama i més informació: Fira de l'intercanvi de Mieres

...........................................................................................................

Santa per un dia

Doncs avui és el meu sant! I el de tots i totes les Carles, Carlotes, Carols i Carolines que des d'aquí felicito! El meu autoregal és aquesta cutre postal de santa.

I parlant de sants i de noms, algú recorda una paradeta típica de fires amb el significat dels noms? Vet aquí el significat del nom "Carolina", que és el meu nom oficial:

Carolina, nom femení d'origen germànic derivat de Carlos "Karl", el seu significat és "Aquell que és intel·ligent", “dona forta”.

Característiques: És seductora, sociable, creativa i sempre a la recerca d’assolir els seus ideals. És carinyosa amb els seus éssers estimats, els quals són fonamentals en la seva vida.

Amor: Dóna tot de si mateixa a la persona que estima.

Naturalesa emotiva: Es manifesta en l'expressió artística, les coses de l'honor i les de l'humor. Estima el color, les proporcions i l'ànim alegre. Li agrada sentir-se complementada.

Naturalesa expressiva: És minuciosa. Cerca la prosperitat i la realització. Estima l'execució, la planificació i aportar idees.

Talent Natural: És ment de pensament ferm. S'expressa com pensadora àgil, amb capacitat analítica i tendència a harmonitzar contraris. Rep impuls a les empreses que requereixen de tacte, diplomàcia. Àmplia comprensió, penetrant adaptació i fusió de entre el que és ancestral i el que és actual. Adora complaure i rebre.

Podria destacar en professions com estadístic, comptable, empleat, diplomàtic, bibliotecari, músic, polític, pintor, escultor o mediador de pau.

No sé, creieu que és possible que un nom o un altre marqui la vostra personalitat?

...........................................................................................................

Dilluns

I després de tanta aigua i tanta fred per aquí baix, arriba dilluns i toca anar a la feina. Sorpresa! Guaiteu el teló de fons que m'espera al tombar la corba! aiiiiii...

La primera foto és la vista des de l'autovia, la segona des del despatx.

...........................................................................................................

Última nit de barrakes

Després de dues setmanes de barrakes, concerts, fires, castells, castanyes, paponazos, pluges, fang, fred, calor, empentes, cops de colze, bots, agulletes, juergues, estafades, pèrdues, trobades, sopars, copes, cafès, moniatus... després de tot això, així han quedat les meves xiruques. Última nit de barrakes sense Pets, però amb molt de Fang.

I ara haurem d'esperar un any més per tornar a veure una Girona plena de vida... ai no sé pas com ho haurem d'afrontar això... La part positiva, almenys podré descansar a les nits!

...........................................................................................................

Agafeu roba d'abric que marxem

Els Pirineus ja no només estan tacadets de neu no, estan completament blancs!!! Agafem els trastets indispensables i marxem a passar l'hivern a la muntanya...

Font de la fotografia: S beanies! ¡¡Gorros pa´las ratas!! d'Elisabeth Guzmán a Flickr.

...........................................................................................................

Canvi de plans

Aquesta nit me la reservava per moure l'esquelet al son dels Gertrudis i Lashica a les barrakes de Girona. Pensava aprofitar que sortiria de dansa tota espitosa i que algunes es decidirien a pujar amb mi cap a La Copa per seguir bellugant-se.

Surto de la feina que és gairebé de nit. Fa fred. Un fred que pela i que em ve acompanyat de records i idees nyonyes. En tot el dia no ha parat de ploure. Abans d'entrar al cotxe, miro com cau la pluja sobre els camps de davant la feina. Oloro aquesta terra molla. L'olor de la pluja. Somric a la tardor, perquè més val així.

Pujo al cotxe. Està congelat i a més m'ha entrat aigua. Em costa escalfar-lo. Busco els Gómez. Amb la primera cançó del "How we operate" condueixo cap a casa imaginant que és el que realment em ve de gust fer aquesta tarda. I les imatges que veig són de recolliment davant una llar de foc que et deixa les galtes vermelles. Menjant castanyes calentones. Tocar la guitarra. Llavors recordo que no en sé prou. Millor que la toqui un altre. Aleshores em venen al cap totes aquelles persones que enyoro i voldria que m'acompanyessin en aquesta tarda de mandra. Què difícil és tenir a prop els que estimes! Fer-se gran no és sempre tan maco com sembla. Però no vull estar trista ni deixar la melangia apoderar-se de mi. Arribant a Girona, recordo que tot i el fred, estava contenta. Així que aquesta és la realitat: anirem a dansa. Oi tant. I deixarem que el que s'hagi de fer després passi tot sol.

...........................................................................................................

Avui els toca als ossos

Molt bé, ja tenim el caçador de "turno" provocant controvèrsia dins el meu caparró. I ja vaig treure el tema al post dels estornells. En aquest cas, resumint, és el mateix. Ja haureu sentit la notícia, no? La historieta se situa al pirineu aranès. Segons explica el caçador (l'individu atacat), el paio es troba un ós i enlloc de no fer res o fotre el camp (per cert, com va fer el seu gos... aviam qui era més intel·ligent?), pensa que el millor que pot fer és espantar l'os cridant a viva veu. Total, que l'ós se li llença al damunt, que l'ataca, etc etc (segueixo dient que aquesta és la versió del senyor caçador. Ah! I l'altra cosa que fa el senyor és disparar al cel...

En fi... Que després del que ha costat reintroduir els ossos als Pirineus, ara ja estan tots demanant que fotin fora els ossos de la Vall d'Aran.

El mateix que amb els estornells. Els ciutadans no només ens conformem amb les ciutats sinó que volem fer nostres (exclusivament nostres ) les muntanyes. Home! No sigui cas que se'ns mengin els animals salvatges. "Treiem els ossos! Els ossos són molt macos però no poden viure al bosc! El bosc és per nosaltres". Au va!! I què?? Així doncs quin és l'habitat més adequat per als ossos? El zoo?? Les reserves naturals? I jo dic, per què no fem reserves naturals de persones? Així com tenens els pobres nadius americans que queden? Si és que... Si ja ho entenc que pot fer ginye pensar que corres pel bosc i que et pot aparéixer un oso gegant. Però és el que hi ha. Ells hi eren abans que nosaltres (bé, els de la Vall d'Aran no exactament perquè són importats d'Eslovènia). Però en tot cas, en dotze anys de reintroducció de l'ós als Pirineus, aquest és él primer atac a un humà. I el senyor caçador, CAÇADOR, espera que li diguem "ai pobret..." (ara que s'ha convertit en la presa...) Quin fàstic d'humans! Ens haurien de tancar a tots nosaltres i no a ells, per pesats, egoistes i autoritaris, irrespectuosos!

Feu clic aquí per veure el vídeo de l'ós protagonista, gravat per les càmeres ocultes repartides per la zona.

Font de la fotografia: ♥ Montse ♥ (`'•ღ☺ღ•'´) ;-)) a Flickr

Més informació a la xarxa sobre la notícia:
No a la captura de l'óssa Hvala - SOS Óssos del Pirineu
DEPANA - Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural

El Periódico
La Vanguardia
L'Avui

...........................................................................................................

Dret a l'autodeterminació dels pobles

La segona sessió del Cicle de Documental Social de Girona compta aquesta nit amb dos documentals. El primer "Caribeños del Sáhara" d'Iratxe Pérez i Ricardo Galdeano, que ens parlarà sobre els milers d'estudiants saharauís que han realitzat estudis secundaris i universitaris a Cuba. Un viatge de les dunes fins a la costa del Carib, de les khaimes a les universitats cubanes.

El segon, "Tinc dret a una vida normal". Aquí la directora palestina Amina Asian parla d'Amal i Nihad, dues persones de Nablus (Cisjordània) que després de patir una malatia que els ha comportat greus conseqüències en la seva mobilitat i que treballen per tirar endavant una vida plena d'il·lusions i lluites compartides.

Font de la fotografia: Saharauiak a Flickr.
Descarregueu-vos el programa de tot el cicle en pdf fent clic aquí.

...........................................................................................................

Planyo els estornells

Però què coi es pensen els ciutadans d'avui dia? Ja n'hi ha prou d'humanitzar-ho tot. Mecatxis! Ciutadans de poca solta, que es pensen que només els humans tenen raó i que són l'únic model a seguir. Que la terra és exclusivament i únicament per a les persones? Construim ciutats sobre canals, enmig de rutes de migració, etc. A Girona ara estan creant controvèrsia els pobres estornells. Els pobrots venen a instal·lar-se a diferents arbres de la ciutat, i resulta que als ciutadans els molesten les seves cacones. No poden estar contents de tenir ocells a la ciutat. Però si ben mirat podríem dir que és un privilegi que espècies salvatges se sentin agust en una ciutat plena de soroll i gent que no els estima. Però quina lliçó!

I és clar, l'Ajuntament i Medi Ambient se les ingenia per fotre'ls fora. Primer amb falcons i ara amb una cinta que barreja sons d'aus rapinyaires i dels mateixos estornells llançant crits d'alerta sona periòdicament quan cau el sol a diversos punts de la ciutat de Girona i fins quasi la mitjanit. que reprodueixen un so d'un minut i mig de durada i prou audible a desenes de metres. Ara, a més d'espantar els estornells espanta els vianants que passegen per la Rambla. Recordo com va saltar la cinta enmig del concert que els Latin Soul Jazz Band feien a la Rambla. Van haver d'aturar-se i esperar a què es silenciés aquella cridòria. I pam! Continuen les queixes! És clar, els arbres de la Rambla o els de Poeta Marquina deuen ser plantats només per fer bonic?? I els ocells només han de viure en gàbies o fora les ciutats? Però a on?

Com a veïna de la Rambla reconec que fan un xivarri estrepitós al capvespre, però què vols que et digui, a mi em fa gràcia, em glorifica l'ànima. Em fa sentir enmig de la selva! D'acord, sóc una mica salvatge. Però prefereixo sentir mil vegades els seus crits que els de les motos brum brum... o els de la gent poc respectuosa cridant pel carrer a hores intempestives sota o no els efectes de l'alcohol, o haver d'anar saltant les pixades i cagades de gossos a qualsevol lloc, o enfadar-me pel fet que la gent encara no hagi après a fer ús de les papereres!

M'espanta la idea de viure en una ciutat poblada únicament de persones. Us imagineu? Seria terrible! Ni gossos, ni gats, ni ocells!

La foto és de Fturmog a Flickr
...........................................................................................................

Tardor a la ciutat del Renaixement

La Karulineta ha agafat la motxilla i s'ha escapat a Florència un cap de setmana. Mmmm... Florència! La Toscana!! Genial, increïble! "Quan l'art regnava sobre la política i l'economia..."

Em quedo amb les ganes de tornar-hi per més temps, i descobrir els voltants de la ciutat. Si algú s'apunta?


Tafaners, he penjat algunes fotos al meu flickr: Karulineta photostream's: Florència - Firenze (Itàlia - Italy)

...........................................................................................................