dimecres, de novembre 26, 2008

Crònica en imatges de la 23a Fira de l'Intercanvi de Mieres


Desprès d'uns dies desapareguda del blog i la resta de comunitats virtuals (perdò!), us convido a veure el reportatge que vaig fer de la Fira de l'Intercanvi més popular de la zona. No només vaig estar jugant amb la càmera nova sinó també amb el Lightroom. El resultat és molt xulo i efectista clar!



Tafanegeu el reportatge al Flickr: Àlbum 23a Fira de l'Intercanvi de Mieres


...........................................................................................................

divendres, de novembre 07, 2008

23a Fira de l'intercanvi de Mieres


L’esperit d’un fira d’intercanvi no és el de voler tenir, sinó el de poder aconseguir. El voler tenir només crea ambició i aquesta comporta avarícia; en canvi, quan aconseguim una cosa sol ser una necessitat. Per tant, hauríem d’intentar intercanviar molt més que objectes innecessaris. No es tracta d’anar omplint la bossa per sentir-nos satisfets, també ens hi podem sentir quan ens canten una cançó, ens fan una abraçada, ens expliquen un coneixement o, si més no, si podem quedar un altre dia...

L’alternativa de l’intercanvi no és viure en un conte de fades un sol dia, és desconnectar del valor econòmic de les coses i “desenganxar-nos” de la societat de consum que ens té tan absorbits, per anar-ho escampant en el nostre entorn i així anar engrandint els cercles fins que es toquin.

Ho hem de convertir en una manera de viure, sense pretensions de tenir, perquè l’únic que fa és crear poder i corrompre.



El prgrama i més informació: Fira de l'intercanvi de Mieres

...........................................................................................................

dimarts, de novembre 04, 2008

Santa per un dia


Doncs avui és el meu sant! I el de tots i totes les Carles, Carlotes, Carols i Carolines que des d'aquí felicito! El meu autoregal és aquesta cutre postal de santa.

I parlant de sants i de noms, algú recorda una paradeta típica de fires amb el significat dels noms? Vet aquí el significat del nom "Carolina", que és el meu nom oficial:




Carolina, nom femení d'origen germànic derivat de Carlos "Karl", el seu significat és "Aquell que és intel·ligent", “dona forta”.

Característiques: És seductora, sociable, creativa i sempre a la recerca d’assolir els seus ideals. És carinyosa amb els seus éssers estimats, els quals són fonamentals en la seva vida.

Amor: Dóna tot de si mateixa a la persona que estima.

Naturalesa emotiva: Es manifesta en l'expressió artística, les coses de l'honor i les de l'humor. Estima el color, les proporcions i l'ànim alegre. Li agrada sentir-se complementada.

Naturalesa expressiva: És minuciosa. Cerca la prosperitat i la realització. Estima l'execució, la planificació i aportar idees.

Talent Natural: És ment de pensament ferm. S'expressa com pensadora àgil, amb capacitat analítica i tendència a harmonitzar contraris. Rep impuls a les empreses que requereixen de tacte, diplomàcia. Àmplia comprensió, penetrant adaptació i fusió de entre el que és ancestral i el que és actual. Adora complaure i rebre.

Podria destacar en professions com estadístic, comptable, empleat, diplomàtic, bibliotecari, músic, polític, pintor, escultor o mediador de pau.

No sé, creieu que és possible que un nom o un altre marqui la vostra personalitat?


...........................................................................................................

dilluns, de novembre 03, 2008

Dilluns


I després de tanta aigua i tanta fred per aquí baix, arriba dilluns i toca anar a la feina. Sorpresa! Guaiteu el teló de fons que m'espera al tombar la corba! aiiiiii...






La primera foto és la vista des de l'autovia, la segona des del despatx.

...........................................................................................................

Última nit de barrakes


Després de dues setmanes de barrakes, concerts, fires, castells, castanyes, paponazos, pluges, fang, fred, calor, empentes, cops de colze, bots, agulletes, juergues, estafades, pèrdues, trobades, sopars, copes, cafès, moniatus... després de tot això, així han quedat les meves xiruques. Última nit de barrakes sense Pets, però amb molt de Fang.


I ara haurem d'esperar un any més per tornar a veure una Girona plena de vida... ai no sé pas com ho haurem d'afrontar això... La part positiva, almenys podré descansar a les nits!

...........................................................................................................

dijous, d’octubre 30, 2008

Agafeu roba d'abric que marxem


Els Pirineus ja no només estan tacadets de neu no, estan completament blancs!!! Agafem els trastets indispensables i marxem a passar l'hivern a la muntanya...



Font de la fotografia: S beanies! ¡¡Gorros pa´las ratas!! d'Elisabeth Guzmán a Flickr.


...........................................................................................................

dimarts, d’octubre 28, 2008

Canvi de plans


Aquesta nit me la reservava per moure l'esquelet al son dels Gertrudis i Lashica a les barrakes de Girona. Pensava aprofitar que sortiria de dansa tota espitosa i que algunes es decidirien a pujar amb mi cap a La Copa per seguir bellugant-se.

Surto de la feina que és gairebé de nit. Fa fred. Un fred que pela i que em ve acompanyat de records i idees nyonyes. En tot el dia no ha parat de ploure. Abans d'entrar al cotxe, miro com cau la pluja sobre els camps de davant la feina. Oloro aquesta terra molla. L'olor de la pluja. Somric a la tardor, perquè més val així.

Pujo al cotxe. Està congelat i a més m'ha entrat aigua. Em costa escalfar-lo. Busco els Gómez. Amb la primera cançó del "How we operate" condueixo cap a casa imaginant que és el que realment em ve de gust fer aquesta tarda. I les imatges que veig són de recolliment davant una llar de foc que et deixa les galtes vermelles. Menjant castanyes calentones. Tocar la guitarra. Llavors recordo que no en sé prou. Millor que la toqui un altre. Aleshores em venen al cap totes aquelles persones que enyoro i voldria que m'acompanyessin en aquesta tarda de mandra. Què difícil és tenir a prop els que estimes! Fer-se gran no és sempre tan maco com sembla. Però no vull estar trista ni deixar la melangia apoderar-se de mi. Arribant a Girona, recordo que tot i el fred, estava contenta. Així que aquesta és la realitat: anirem a dansa. Oi tant. I deixarem que el que s'hagi de fer després passi tot sol.



...........................................................................................................

divendres, d’octubre 24, 2008

Avui els toca als ossos


Molt bé, ja tenim el caçador de "turno" provocant controvèrsia dins el meu caparró. I ja vaig treure el tema al post dels estornells. En aquest cas, resumint, és el mateix. Ja haureu sentit la notícia, no? La historieta se situa al pirineu aranès. Segons explica el caçador (l'individu atacat), el paio es troba un ós i enlloc de no fer res o fotre el camp (per cert, com va fer el seu gos... aviam qui era més intel·ligent?), pensa que el millor que pot fer és espantar l'os cridant a viva veu. Total, que l'ós se li llença al damunt, que l'ataca, etc etc (segueixo dient que aquesta és la versió del senyor caçador. Ah! I l'altra cosa que fa el senyor és disparar al cel...

En fi... Que després del que ha costat reintroduir els ossos als Pirineus, ara ja estan tots demanant que fotin fora els ossos de la Vall d'Aran.

El mateix que amb els estornells. Els ciutadans no només ens conformem amb les ciutats sinó que volem fer nostres (exclusivament nostres ) les muntanyes. Home! No sigui cas que se'ns mengin els animals salvatges. "Treiem els ossos! Els ossos són molt macos però no poden viure al bosc! El bosc és per nosaltres". Au va!! I què?? Així doncs quin és l'habitat més adequat per als ossos? El zoo?? Les reserves naturals? I jo dic, per què no fem reserves naturals de persones? Així com tenens els pobres nadius americans que queden? Si és que... Si ja ho entenc que pot fer ginye pensar que corres pel bosc i que et pot aparéixer un oso gegant. Però és el que hi ha. Ells hi eren abans que nosaltres (bé, els de la Vall d'Aran no exactament perquè són importats d'Eslovènia). Però en tot cas, en dotze anys de reintroducció de l'ós als Pirineus, aquest és él primer atac a un humà. I el senyor caçador, CAÇADOR, espera que li diguem "ai pobret..." (ara que s'ha convertit en la presa...) Quin fàstic d'humans! Ens haurien de tancar a tots nosaltres i no a ells, per pesats, egoistes i autoritaris, irrespectuosos!


Feu clic aquí per veure el vídeo de l'ós protagonista, gravat per les càmeres ocultes repartides per la zona.






...........................................................................................................

dimarts, d’octubre 21, 2008

Dret a l'autodeterminació dels pobles



La segona sessió del Cicle de Documental Social de Girona compta aquesta nit amb dos documentals. El primer "Caribeños del Sáhara" d'Iratxe Pérez i Ricardo Galdeano, que ens parlarà sobre els milers d'estudiants saharauís que han realitzat estudis secundaris i universitaris a Cuba. Un viatge de les dunes fins a la costa del Carib, de les khaimes a les universitats cubanes.

El segon, "Tinc dret a una vida normal". Aquí la directora palestina Amina Asian parla d'Amal i Nihad, dues persones de Nablus (Cisjordània) que després de patir una malatia que els ha comportat greus conseqüències en la seva mobilitat i que treballen per tirar endavant una vida plena d'il·lusions i lluites compartides.






Font de la fotografia: Saharauiak a Flickr.
Descarregueu-vos el programa de tot el cicle en pdf fent clic aquí.



...........................................................................................................

Planyo els estornells



Però què coi es pensen els ciutadans d'avui dia? Ja n'hi ha prou d'humanitzar-ho tot. Mecatxis! Ciutadans de poca solta, que es pensen que només els humans tenen raó i que són l'únic model a seguir. Que la terra és exclusivament i únicament per a les persones? Construim ciutats sobre canals, enmig de rutes de migració, etc. A Girona ara estan creant controvèrsia els pobres estornells. Els pobrots venen a instal·lar-se a diferents arbres de la ciutat, i resulta que als ciutadans els molesten les seves cacones. No poden estar contents de tenir ocells a la ciutat. Però si ben mirat podríem dir que és un privilegi que espècies salvatges se sentin agust en una ciutat plena de soroll i gent que no els estima. Però quina lliçó!

I és clar, l'Ajuntament i Medi Ambient se les ingenia per fotre'ls fora. Primer amb falcons i ara amb una cinta que barreja sons d'aus rapinyaires i dels mateixos estornells llançant crits d'alerta sona periòdicament quan cau el sol a diversos punts de la ciutat de Girona i fins quasi la mitjanit. que reprodueixen un so d'un minut i mig de durada i prou audible a desenes de metres. Ara, a més d'espantar els estornells espanta els vianants que passegen per la Rambla. Recordo com va saltar la cinta enmig del concert que els Latin Soul Jazz Band feien a la Rambla. Van haver d'aturar-se i esperar a què es silenciés aquella cridòria. I pam! Continuen les queixes! És clar, els arbres de la Rambla o els de Poeta Marquina deuen ser plantats només per fer bonic?? I els ocells només han de viure en gàbies o fora les ciutats? Però a on?

Com a veïna de la Rambla reconec que fan un xivarri estrepitós al capvespre, però què vols que et digui, a mi em fa gràcia, em glorifica l'ànima. Em fa sentir enmig de la selva! D'acord, sóc una mica salvatge. Però prefereixo sentir mil vegades els seus crits que els de les motos brum brum... o els de la gent poc respectuosa cridant pel carrer a hores intempestives sota o no els efectes de l'alcohol, o haver d'anar saltant les pixades i cagades de gossos a qualsevol lloc, o enfadar-me pel fet que la gent encara no hagi après a fer ús de les papereres!

M'espanta la idea de viure en una ciutat poblada únicament de persones. Us imagineu? Seria terrible! Ni gossos, ni gats, ni ocells!


La foto és de Fturmog a Flickr
...........................................................................................................

dilluns, d’octubre 20, 2008

Tardor a la ciutat del Renaixement


La Karulineta ha agafat la motxilla i s'ha escapat a Florència un cap de setmana. Mmmm... Florència! La Toscana!! Genial, increïble! "Quan l'art regnava sobre la política i l'economia..."

Em quedo amb les ganes de tornar-hi per més temps, i descobrir els voltants de la ciutat. Si algú s'apunta?


Tafaners, he penjat algunes fotos al meu flickr: Karulineta photostream's: Florència - Firenze (Itàlia - Italy)




...........................................................................................................

dijous, d’octubre 09, 2008

Amb els peus congelats


Gent! Els cims dels Pirineus ja estan nevats!
Els he vist allà ben blanquets... Quina il·lusió, i quin fred! Però ja m'imagino amb la manteta, el foc... I com sempre pensant "Va, que aquest any anirem a esquiar..." (ja fa uns cinc anys que se'm queda al pap...).



Ah! I a sobre aquesta nit, entre tantes coses, he somiat amb cèrvols! Crec que és la primera vegada... Increïble. De què serà senyal això?

Les fotos no són meves, les he trobat a Flickr.La primera és de
FNK*
, i la segona de Hard Rain (visca els animalitus en llibertat!).

...........................................................................................................

dimecres, d’octubre 08, 2008

Cartellicu macu


Oi... he trobat aquest cartell fàcil de fer però molt mono... Tinc ganes de fer coses a casa, il·lustracions, cartells, muntatges i històries, però després arribo i em fa pal més ordinador... aix. O sigui que segueixo deleitant-me amb aquestes petites obres d'art! Aquest és de Daryn Wantuck per a l'agència canadenca Bytown Group.




...........................................................................................................

divendres, d’octubre 03, 2008

Divendres que enlluerna


El meu divendres s'ha llevat perplex, seduit per la màgia i la lluentor d'aquests feixos daurats que converteixen en brillant tot el que toquen. Els núvols, ben arrodonits i ben baixos, semblava que els poguessis tocar. Que macos haurien quedat emmarcats! I entremig un cel ben i ben blau. El paisatge i els seus colors m'ha estat seduïnt tot el trajecte en cotxe fins a Banyoles, fent-me lluitar contra ell per no aturar-me i fer mil fotos, i amb això arribar tard (més tard ;P) a la feina. Una vegada encarrilada l'autovia, els Pirineus em saludaven amb una nitidesa increïble. No cada dia es poden veure tan i tan bé com avui! Fuas! I per damunt de tots nosaltres, algú altre tenia la sort de veure-ho tot des d'una bona perspectiva allà dalt en aquell globus lent i lent, amunt i amunt. Tota aquesta increïble bellesa lumínica i de colors m'ha despertat tant per dins donant-me tan de benestar que no semblava ni que el cotxe m'estigués portant a la feina. Hauria seguit carretera amunt i amunt per veure més i més. És ben bé que l'únic que pot canviar a la vida és la nostra manera de mirar el món. Així que procuraré retenir aquesta sensació daurada, acollidora i pacificadora durant les quantes hores seguides que passaré ara davant aquest ordinadoret. I tampoc serà tant, total, avui ja torna a ser divendres!

Per acabar d'arrodonir la història nyonya només em faltava escoltar els ocellets cantar. Com anava en cotxe (amb Els Cure... tong tong tong) i no els podia escoltar, representaré el punt i final amb aquesta fotografia:



Font de la foto: Dougmino a Flickr
...........................................................................................................

dimarts, de setembre 30, 2008

Comença el Cicle de Cinema solidari 2008



Amb el documental "Asalto al sueño" (Assaulted Dream) d'Uli Stelzner, aquest vespre s'inicia a Girona el Cicle de Cinema Solidari.

Aprofitant que enguany es celebra el 60è aniversari de la Declaració universal dels drets humans, el cicle "Cinema i drets humans" us convida a la reflexió i al debat a través de pel·lícules que denuncien diferents situacions d'injustícia i desigualtat. Des del mes de setembre de 2008 fins al mes de juny de 2009 us oferim una pel·lícula mensual per parlar sobre temes relacionats amb els drets humans des de l'òptica de les entitats que treballen en la línia de la defensa dels drets humans a Girona.





Font de la informació: Ajuntament de Girona
Font de la fotografia: Women in World Cinema
Descarregueu-vos el programa de tot el cicle en pdf fent clic aquí.



...........................................................................................................

diumenge, de setembre 28, 2008

Mengem bé


Aviam, qui diu que cuinar per un de sol és avorrit i que amb qualsevol cosa ja passes? Bé, si, de fet és cert moltes vegades. Però quan es té temps es poden investigar receptes que si surten bé més endavant es poden compartir amb més gent. I també és cert que m'encanta experimentar a la cuina!

Era dissabte i tornava tota inspirada de la classe de pintura. Tenia una cuixa de pollastre per allà a la nevera, i havia de dissimular-la amb algo bo i llaminer, perquè a mi la veritat que la carn em tira ben poc... (excepte les costelles a la brasa amb all-i-oli i pà amb tomata!! mmm!!!).

Bé doncs vet aquí la creació!

Si voleu provar la recepta és molt fàcil i el resultat és "que te cagas", i sinó que li preguntin a en Talú que a la que em vaig despistar em va netejar el plat :(

Com que els ingredients els mesuro a ull no us els puc concretar però ahi va:



POLLASTRE AL FORN AMB 'SECRETILLU'


Necessiteu: una cuixa de pollastre (amb pell), un grapadet de nous pelades, 2 cullerades de mantega, sal, all, pebre mòlt i julivert, verduretes (les que tingueu per casa).


Preparació:
1. Preescalfeu el forn a 190º una miqueta i mentres aneu picant les nous. Les torreu un xic al forn. Desfeu una culleradeta de mantega i hi afegiu les nous picades, l'all (jo el vaig ficar en pols que era el que tenia), el julivert picat i salpebrar (m'encanta aquesta paraula!). Ho barregeu una miqueta.

2. Agafeu el pollastre, el saleu, separeu la pell amb compte de no trencar-la i hi embotiu aquí dins la barreja de nous. Fiqueu un rajolinet d'oli en una cassolla de fang o la que tingueu per al forn i hi fiqueu la pota de pollastre. Afegiu una miqueta de mantega o oli pel cim i cap al forn (bastant alt) durant uns 20 minutets o així (però el meu forn va com el cul i és diferent als forns normals, o sigui que estigueu al tanto que no es cremi però que es cogui bé per dins).

3. De mentres recolliu unes quantes verduretes que tingueu i les prepareu com volgueu per ficar al forn. Jo ho vaig fer amb el que tenia i m'agradava: pastanagues tallades a tires gruixudes, ceba tendra a làmines i un parell de branques de broccoli (m'encanta!). Aleshores treieu la safata del forn, aprofiteu per tombar-la, i hi afegiu aquestes verduretes amb una miqueta de sal perquè no estiguin sosses si voleu, i au, uns 20 minutets més.

I a jalar! La veritat és que la història de les nous és un punt, i li dóna un toc que flipes. I res, aviam si algú també és aficionat i comparteix els seus secrets cul i naris. I si algú es decideix a provar això i hi troba la seva pròpia versió endavant, més bo estarà!




...........................................................................................................

dissabte, de setembre 27, 2008

Taller lliure de model - Sessió 2


Au, dues mostres dels esbossos ràpids de la model.


...........................................................................................................

divendres, de setembre 26, 2008

Cap de setmana de gossos, ja és oficial


Banyoles acull aquest cap de setmana la 28ena Monogràfica de Gos d'Atura Català, un concurs morfològic de bellesa d'aquesta raça de gos. L'edició passada d'aquesta activitat ja es va celebrar a Banyoles, i va aplegar unes 2.000 persones.

Les activitats començaran dissabte 27 a les 5 de la tarda amb l'inici de l'assemblea de socis del Club del Gos d'Atura Català i les conferències "Medicina natural: maniobra i farmaciola d'urgència" i "Tema d'actualitat sobre el gos d'atura català", que tindran lloc al Club Natació Banyoles. Per diumenge, s'ha programat a les 9 del matí la retirada de la documentació i el lliurament de l'obsequi del Club i a les 10 del matí començaran els judicis de l'exposició monogràfica, la final i el lliurament de trofeus. Es tracta d'un concurs morfològic de bellesa del gos d'atura català en diferents categories, en què es jutgen les característiques racials del gos. L'exposició és oberta a tothom, amb l'objectiu de donar a conèixer aquesta raça "emblemàtica" de Catalunya.

El Club del Gos d'Atura Català organitza cada any aquest monogràfic a una localitat diferent. L'edició de l'any passat, però, ja es va celebrar a Banyoles, al passeig Dalmau, on es van aplegar unes 2.000 persones. Aquest cop, la ubicació que s'ha escollit per a celebrar-hi la cita ha estat el parc de la Draga.

L'organització de l'activitat ha comptat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Banyoles, que ha fet una aportació de 1.500 euros, i també hi han col·laborat la Clínica Veterinària 1001 i l'Associació Canina Unió Cinòfila de Catalunya.




Font de la informació i de la fotografia: Ràdio Banyoles

...........................................................................................................

Divendres de pudors


Com ha de procedir un dia que he començat desincrustant-me un coi de plàstic cremat (i pudent) de sota l'ungla del dit gros i tot seguit netejant la merda que la meva gata (avui no maca) m'ha deixat al sofà supletori?

El dia és gris, ben tapat, i per arribar al cotxe he hagut de travessar la fumera que l'aigua (amb no sé quin producte segurament mig tòxic perquè l'operari duia màscara) brotava pels carrers del barri vell.

De camí cap a Banyoles anava pensant en tot aquest seguit de pudors, i quan arribo al despatx, el meu company de feina i jo ens adonem de la pudor que fa en tot l'edifici d'oficines. Batua!!!

Em consolo, almenys és divendres!!! I aquest vespre torno a tenir taller lliure de model!!

Perfumaré aquestes pudors amb aquesta foto de la platja del sud de Creta.


...........................................................................................................

dijous, de setembre 25, 2008

Komando dansa


Ja ha començat el compte enrere per a l'inici del nou curs de dansa a Nou Espiral. Al principi es troben a faltar les classes, després s'hi afegeix la gent, i després s'enyoren les fiestes lokes!! Vet aquí, les fotos del sopar de final de curs que vam fer al juny passat, on vam convidar la Montse al sopar mexicà i a les copitxueles de les Carpes de Girona.

Com ja se sap, i es pot veure a les fotos, massa noies juntes són perilloses.
Per tafanejar les fotos feu clic aquí o al cim de la foto d'aquí baix (Aps! no aptes per a menors d'edat).



...........................................................................................................