Agafeu roba d'abric que marxem

Els Pirineus ja no només estan tacadets de neu no, estan completament blancs!!! Agafem els trastets indispensables i marxem a passar l'hivern a la muntanya...

Font de la fotografia: S beanies! ¡¡Gorros pa´las ratas!! d'Elisabeth Guzmán a Flickr.

...........................................................................................................

Canvi de plans

Aquesta nit me la reservava per moure l'esquelet al son dels Gertrudis i Lashica a les barrakes de Girona. Pensava aprofitar que sortiria de dansa tota espitosa i que algunes es decidirien a pujar amb mi cap a La Copa per seguir bellugant-se.

Surto de la feina que és gairebé de nit. Fa fred. Un fred que pela i que em ve acompanyat de records i idees nyonyes. En tot el dia no ha parat de ploure. Abans d'entrar al cotxe, miro com cau la pluja sobre els camps de davant la feina. Oloro aquesta terra molla. L'olor de la pluja. Somric a la tardor, perquè més val així.

Pujo al cotxe. Està congelat i a més m'ha entrat aigua. Em costa escalfar-lo. Busco els Gómez. Amb la primera cançó del "How we operate" condueixo cap a casa imaginant que és el que realment em ve de gust fer aquesta tarda. I les imatges que veig són de recolliment davant una llar de foc que et deixa les galtes vermelles. Menjant castanyes calentones. Tocar la guitarra. Llavors recordo que no en sé prou. Millor que la toqui un altre. Aleshores em venen al cap totes aquelles persones que enyoro i voldria que m'acompanyessin en aquesta tarda de mandra. Què difícil és tenir a prop els que estimes! Fer-se gran no és sempre tan maco com sembla. Però no vull estar trista ni deixar la melangia apoderar-se de mi. Arribant a Girona, recordo que tot i el fred, estava contenta. Així que aquesta és la realitat: anirem a dansa. Oi tant. I deixarem que el que s'hagi de fer després passi tot sol.

...........................................................................................................

Avui els toca als ossos

Molt bé, ja tenim el caçador de "turno" provocant controvèrsia dins el meu caparró. I ja vaig treure el tema al post dels estornells. En aquest cas, resumint, és el mateix. Ja haureu sentit la notícia, no? La historieta se situa al pirineu aranès. Segons explica el caçador (l'individu atacat), el paio es troba un ós i enlloc de no fer res o fotre el camp (per cert, com va fer el seu gos... aviam qui era més intel·ligent?), pensa que el millor que pot fer és espantar l'os cridant a viva veu. Total, que l'ós se li llença al damunt, que l'ataca, etc etc (segueixo dient que aquesta és la versió del senyor caçador. Ah! I l'altra cosa que fa el senyor és disparar al cel...

En fi... Que després del que ha costat reintroduir els ossos als Pirineus, ara ja estan tots demanant que fotin fora els ossos de la Vall d'Aran.

El mateix que amb els estornells. Els ciutadans no només ens conformem amb les ciutats sinó que volem fer nostres (exclusivament nostres ) les muntanyes. Home! No sigui cas que se'ns mengin els animals salvatges. "Treiem els ossos! Els ossos són molt macos però no poden viure al bosc! El bosc és per nosaltres". Au va!! I què?? Així doncs quin és l'habitat més adequat per als ossos? El zoo?? Les reserves naturals? I jo dic, per què no fem reserves naturals de persones? Així com tenens els pobres nadius americans que queden? Si és que... Si ja ho entenc que pot fer ginye pensar que corres pel bosc i que et pot aparéixer un oso gegant. Però és el que hi ha. Ells hi eren abans que nosaltres (bé, els de la Vall d'Aran no exactament perquè són importats d'Eslovènia). Però en tot cas, en dotze anys de reintroducció de l'ós als Pirineus, aquest és él primer atac a un humà. I el senyor caçador, CAÇADOR, espera que li diguem "ai pobret..." (ara que s'ha convertit en la presa...) Quin fàstic d'humans! Ens haurien de tancar a tots nosaltres i no a ells, per pesats, egoistes i autoritaris, irrespectuosos!

Feu clic aquí per veure el vídeo de l'ós protagonista, gravat per les càmeres ocultes repartides per la zona.

Font de la fotografia: ♥ Montse ♥ (`'•ღ☺ღ•'´) ;-)) a Flickr

Més informació a la xarxa sobre la notícia:
No a la captura de l'óssa Hvala - SOS Óssos del Pirineu
DEPANA - Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural

El Periódico
La Vanguardia
L'Avui

...........................................................................................................

Dret a l'autodeterminació dels pobles

La segona sessió del Cicle de Documental Social de Girona compta aquesta nit amb dos documentals. El primer "Caribeños del Sáhara" d'Iratxe Pérez i Ricardo Galdeano, que ens parlarà sobre els milers d'estudiants saharauís que han realitzat estudis secundaris i universitaris a Cuba. Un viatge de les dunes fins a la costa del Carib, de les khaimes a les universitats cubanes.

El segon, "Tinc dret a una vida normal". Aquí la directora palestina Amina Asian parla d'Amal i Nihad, dues persones de Nablus (Cisjordània) que després de patir una malatia que els ha comportat greus conseqüències en la seva mobilitat i que treballen per tirar endavant una vida plena d'il·lusions i lluites compartides.

Font de la fotografia: Saharauiak a Flickr.
Descarregueu-vos el programa de tot el cicle en pdf fent clic aquí.

...........................................................................................................

Planyo els estornells

Però què coi es pensen els ciutadans d'avui dia? Ja n'hi ha prou d'humanitzar-ho tot. Mecatxis! Ciutadans de poca solta, que es pensen que només els humans tenen raó i que són l'únic model a seguir. Que la terra és exclusivament i únicament per a les persones? Construim ciutats sobre canals, enmig de rutes de migració, etc. A Girona ara estan creant controvèrsia els pobres estornells. Els pobrots venen a instal·lar-se a diferents arbres de la ciutat, i resulta que als ciutadans els molesten les seves cacones. No poden estar contents de tenir ocells a la ciutat. Però si ben mirat podríem dir que és un privilegi que espècies salvatges se sentin agust en una ciutat plena de soroll i gent que no els estima. Però quina lliçó!

I és clar, l'Ajuntament i Medi Ambient se les ingenia per fotre'ls fora. Primer amb falcons i ara amb una cinta que barreja sons d'aus rapinyaires i dels mateixos estornells llançant crits d'alerta sona periòdicament quan cau el sol a diversos punts de la ciutat de Girona i fins quasi la mitjanit. que reprodueixen un so d'un minut i mig de durada i prou audible a desenes de metres. Ara, a més d'espantar els estornells espanta els vianants que passegen per la Rambla. Recordo com va saltar la cinta enmig del concert que els Latin Soul Jazz Band feien a la Rambla. Van haver d'aturar-se i esperar a què es silenciés aquella cridòria. I pam! Continuen les queixes! És clar, els arbres de la Rambla o els de Poeta Marquina deuen ser plantats només per fer bonic?? I els ocells només han de viure en gàbies o fora les ciutats? Però a on?

Com a veïna de la Rambla reconec que fan un xivarri estrepitós al capvespre, però què vols que et digui, a mi em fa gràcia, em glorifica l'ànima. Em fa sentir enmig de la selva! D'acord, sóc una mica salvatge. Però prefereixo sentir mil vegades els seus crits que els de les motos brum brum... o els de la gent poc respectuosa cridant pel carrer a hores intempestives sota o no els efectes de l'alcohol, o haver d'anar saltant les pixades i cagades de gossos a qualsevol lloc, o enfadar-me pel fet que la gent encara no hagi après a fer ús de les papereres!

M'espanta la idea de viure en una ciutat poblada únicament de persones. Us imagineu? Seria terrible! Ni gossos, ni gats, ni ocells!

La foto és de Fturmog a Flickr
...........................................................................................................

Tardor a la ciutat del Renaixement

La Karulineta ha agafat la motxilla i s'ha escapat a Florència un cap de setmana. Mmmm... Florència! La Toscana!! Genial, increïble! "Quan l'art regnava sobre la política i l'economia..."

Em quedo amb les ganes de tornar-hi per més temps, i descobrir els voltants de la ciutat. Si algú s'apunta?


Tafaners, he penjat algunes fotos al meu flickr: Karulineta photostream's: Florència - Firenze (Itàlia - Italy)

...........................................................................................................

Amb els peus congelats

Gent! Els cims dels Pirineus ja estan nevats!
Els he vist allà ben blanquets... Quina il·lusió, i quin fred! Però ja m'imagino amb la manteta, el foc... I com sempre pensant "Va, que aquest any anirem a esquiar..." (ja fa uns cinc anys que se'm queda al pap...).

Ah! I a sobre aquesta nit, entre tantes coses, he somiat amb cèrvols! Crec que és la primera vegada... Increïble. De què serà senyal això?

Les fotos no són meves, les he trobat a Flickr.La primera és de
FNK*, i la segona de Hard Rain (visca els animalitus en llibertat!).

...........................................................................................................

Cartellicu macu

Oi... he trobat aquest cartell fàcil de fer però molt mono... Tinc ganes de fer coses a casa, il·lustracions, cartells, muntatges i històries, però després arribo i em fa pal més ordinador... aix. O sigui que segueixo deleitant-me amb aquestes petites obres d'art! Aquest és de Daryn Wantuck per a l'agència canadenca Bytown Group.

...........................................................................................................

Divendres que enlluerna

El meu divendres s'ha llevat perplex, seduit per la màgia i la lluentor d'aquests feixos daurats que converteixen en brillant tot el que toquen. Els núvols, ben arrodonits i ben baixos, semblava que els poguessis tocar. Que macos haurien quedat emmarcats! I entremig un cel ben i ben blau. El paisatge i els seus colors m'ha estat seduïnt tot el trajecte en cotxe fins a Banyoles, fent-me lluitar contra ell per no aturar-me i fer mil fotos, i amb això arribar tard (més tard ;P) a la feina. Una vegada encarrilada l'autovia, els Pirineus em saludaven amb una nitidesa increïble. No cada dia es poden veure tan i tan bé com avui! Fuas! I per damunt de tots nosaltres, algú altre tenia la sort de veure-ho tot des d'una bona perspectiva allà dalt en aquell globus lent i lent, amunt i amunt. Tota aquesta increïble bellesa lumínica i de colors m'ha despertat tant per dins donant-me tan de benestar que no semblava ni que el cotxe m'estigués portant a la feina. Hauria seguit carretera amunt i amunt per veure més i més. És ben bé que l'únic que pot canviar a la vida és la nostra manera de mirar el món. Així que procuraré retenir aquesta sensació daurada, acollidora i pacificadora durant les quantes hores seguides que passaré ara davant aquest ordinadoret. I tampoc serà tant, total, avui ja torna a ser divendres!

Per acabar d'arrodonir la història nyonya només em faltava escoltar els ocellets cantar. Com anava en cotxe (amb Els Cure... tong tong tong) i no els podia escoltar, representaré el punt i final amb aquesta fotografia:

Font de la foto: Dougmino a Flickr
...........................................................................................................

Comença el Cicle de Cinema solidari 2008

Amb el documental "Asalto al sueño" (Assaulted Dream) d'Uli Stelzner, aquest vespre s'inicia a Girona el Cicle de Cinema Solidari.

Aprofitant que enguany es celebra el 60è aniversari de la Declaració universal dels drets humans, el cicle "Cinema i drets humans" us convida a la reflexió i al debat a través de pel·lícules que denuncien diferents situacions d'injustícia i desigualtat. Des del mes de setembre de 2008 fins al mes de juny de 2009 us oferim una pel·lícula mensual per parlar sobre temes relacionats amb els drets humans des de l'òptica de les entitats que treballen en la línia de la defensa dels drets humans a Girona.

Font de la informació: Ajuntament de Girona
Font de la fotografia: Women in World Cinema
Descarregueu-vos el programa de tot el cicle en pdf fent clic aquí.

...........................................................................................................

Mengem bé

Aviam, qui diu que cuinar per un de sol és avorrit i que amb qualsevol cosa ja passes? Bé, si, de fet és cert moltes vegades. Però quan es té temps es poden investigar receptes que si surten bé més endavant es poden compartir amb més gent. I també és cert que m'encanta experimentar a la cuina!

Era dissabte i tornava tota inspirada de la classe de pintura. Tenia una cuixa de pollastre per allà a la nevera, i havia de dissimular-la amb algo bo i llaminer, perquè a mi la veritat que la carn em tira ben poc... (excepte les costelles a la brasa amb all-i-oli i pà amb tomata!! mmm!!!).

Bé doncs vet aquí la creació!

Si voleu provar la recepta és molt fàcil i el resultat és "que te cagas", i sinó que li preguntin a en Talú que a la que em vaig despistar em va netejar el plat :(

Com que els ingredients els mesuro a ull no us els puc concretar però ahi va:

POLLASTRE AL FORN AMB 'SECRETILLU'

Necessiteu: una cuixa de pollastre (amb pell), un grapadet de nous pelades, 2 cullerades de mantega, sal, all, pebre mòlt i julivert, verduretes (les que tingueu per casa).

Preparació:
1. Preescalfeu el forn a 190º una miqueta i mentres aneu picant les nous. Les torreu un xic al forn. Desfeu una culleradeta de mantega i hi afegiu les nous picades, l'all (jo el vaig ficar en pols que era el que tenia), el julivert picat i salpebrar (m'encanta aquesta paraula!). Ho barregeu una miqueta.

2. Agafeu el pollastre, el saleu, separeu la pell amb compte de no trencar-la i hi embotiu aquí dins la barreja de nous. Fiqueu un rajolinet d'oli en una cassolla de fang o la que tingueu per al forn i hi fiqueu la pota de pollastre. Afegiu una miqueta de mantega o oli pel cim i cap al forn (bastant alt) durant uns 20 minutets o així (però el meu forn va com el cul i és diferent als forns normals, o sigui que estigueu al tanto que no es cremi però que es cogui bé per dins).

3. De mentres recolliu unes quantes verduretes que tingueu i les prepareu com volgueu per ficar al forn. Jo ho vaig fer amb el que tenia i m'agradava: pastanagues tallades a tires gruixudes, ceba tendra a làmines i un parell de branques de broccoli (m'encanta!). Aleshores treieu la safata del forn, aprofiteu per tombar-la, i hi afegiu aquestes verduretes amb una miqueta de sal perquè no estiguin sosses si voleu, i au, uns 20 minutets més.

I a jalar! La veritat és que la història de les nous és un punt, i li dóna un toc que flipes. I res, aviam si algú també és aficionat i comparteix els seus secrets cul i naris. I si algú es decideix a provar això i hi troba la seva pròpia versió endavant, més bo estarà!

...........................................................................................................

Taller lliure de model - Sessió 2

Au, dues mostres dels esbossos ràpids de la model.

...........................................................................................................

Cap de setmana de gossos, ja és oficial

Banyoles acull aquest cap de setmana la 28ena Monogràfica de Gos d'Atura Català, un concurs morfològic de bellesa d'aquesta raça de gos. L'edició passada d'aquesta activitat ja es va celebrar a Banyoles, i va aplegar unes 2.000 persones.

Les activitats començaran dissabte 27 a les 5 de la tarda amb l'inici de l'assemblea de socis del Club del Gos d'Atura Català i les conferències "Medicina natural: maniobra i farmaciola d'urgència" i "Tema d'actualitat sobre el gos d'atura català", que tindran lloc al Club Natació Banyoles. Per diumenge, s'ha programat a les 9 del matí la retirada de la documentació i el lliurament de l'obsequi del Club i a les 10 del matí començaran els judicis de l'exposició monogràfica, la final i el lliurament de trofeus. Es tracta d'un concurs morfològic de bellesa del gos d'atura català en diferents categories, en què es jutgen les característiques racials del gos. L'exposició és oberta a tothom, amb l'objectiu de donar a conèixer aquesta raça "emblemàtica" de Catalunya.

El Club del Gos d'Atura Català organitza cada any aquest monogràfic a una localitat diferent. L'edició de l'any passat, però, ja es va celebrar a Banyoles, al passeig Dalmau, on es van aplegar unes 2.000 persones. Aquest cop, la ubicació que s'ha escollit per a celebrar-hi la cita ha estat el parc de la Draga.

L'organització de l'activitat ha comptat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Banyoles, que ha fet una aportació de 1.500 euros, i també hi han col·laborat la Clínica Veterinària 1001 i l'Associació Canina Unió Cinòfila de Catalunya.

Font de la informació i de la fotografia: Ràdio Banyoles

...........................................................................................................

Divendres de pudors

Com ha de procedir un dia que he començat desincrustant-me un coi de plàstic cremat (i pudent) de sota l'ungla del dit gros i tot seguit netejant la merda que la meva gata (avui no maca) m'ha deixat al sofà supletori?

El dia és gris, ben tapat, i per arribar al cotxe he hagut de travessar la fumera que l'aigua (amb no sé quin producte segurament mig tòxic perquè l'operari duia màscara) brotava pels carrers del barri vell.

De camí cap a Banyoles anava pensant en tot aquest seguit de pudors, i quan arribo al despatx, el meu company de feina i jo ens adonem de la pudor que fa en tot l'edifici d'oficines. Batua!!!

Em consolo, almenys és divendres!!! I aquest vespre torno a tenir taller lliure de model!!

Perfumaré aquestes pudors amb aquesta foto de la platja del sud de Creta.

...........................................................................................................

Komando dansa

Ja ha començat el compte enrere per a l'inici del nou curs de dansa a Nou Espiral. Al principi es troben a faltar les classes, després s'hi afegeix la gent, i després s'enyoren les fiestes lokes!! Vet aquí, les fotos del sopar de final de curs que vam fer al juny passat, on vam convidar la Montse al sopar mexicà i a les copitxueles de les Carpes de Girona.

Com ja se sap, i es pot veure a les fotos, massa noies juntes són perilloses.
Per tafanejar les fotos feu clic aquí o al cim de la foto d'aquí baix (Aps! no aptes per a menors d'edat).

...........................................................................................................

La història de les coses

Ja fa temps me'l va enviar la meva profe (perdò, EXprofe) de pintura, la Clara. Si teniu 20 minuts lliures no us el perdeu.

Font original (en anglès): Story of stuff

/THE STORY OF STUFF: If you have 20 minutes free you must watch this video./

...........................................................................................................

Per què cal cobrir la carn amb salsa?

"Els vaig descriure com era un restaurant i com els aliments se serveixen en plats decorats. Els vaig parlar de les salses. La idea els va desconcertar. Per què cal cobrir la carn amb salsa? Em va semblar una bona idea fer-los una demostració.(..)La salsa va provocar comentaris i expressions facials totalment noves per part de tots aquells que la tastaven.(..) Malgrat tot, com que la seva espiritualitat està tan present en tot el que fan, no em va sorprendre que algú comentés que la salsa era un símbol del sistema de valors dels mutants. En comptes de viure la veritat, els mutants permetem que les circumstàncies i les condicions restin amagades sota una barreja de conveniència, materialisme i inseguretat"

Extret de "Les veus del desert", de Marlo Morgan
Més informació sobre els aborígens australians al blog: Australia y sus aborígenes

/WHY IS IT NECESSARY TO COVER THE MEAT WITH SAUCE?: 'The sauce is a symbol of the value system of the mutants. Instead of living the truth, the mutants allow the circumstances and conditions to be hidden under a mix of convenience, materialism and insecurity.'In the book "Mutant Message from Forever" of Marlon Morgan/

...........................................................................................................

Comença el curs i comencem forts

Per fi!! Quines ganes tenia de trepitjar La Mercè acompanyada del meu bloc i estoig. Avui he començat el curs de model. No, no faig de model, jo la pinto. El curs és lliure i anem pintant a la nostra. I estic molt motivada! Aquí uns quants esbossos de la model. Els hem anat fent entre 5 i 15 minuts. Encara em queda mooooolt per aprendre!
I demà... pintura!!!

/THE CLASS BEGINS AND WE BEGIN STRONG: At least!! I was waiting the moment to return La Mercè with my blog and pencils. And today my 'Model' classes started. No, I'm not the Model. I paint the model. It is a free style, with no teacher. And I'm very motivated! Here you can see many sketches of the model. We painted between 5 and 15 minutes. I still have a loooot to learn!/

...........................................................................................................

Cap de setmana de música i dansa

Ai coi... ai... aquest cap de setmana està ple fins dalt d'activitats interessssants i no sé on portar-me! Perquè carai no s'organitzen millor i ho reparteixen en diferents caps de setmana??? Festival de Música Viva de Vic, BAM, Festa Major de Besalú (no ho oblidem, molt important), cap de setmana a casa uns amics, barbacoa al camp de l'avi de la Laia... i al tanto, que em sembla que em quedo amb la proposta que l'Eva em va fer ahir. Ahi va: Festival de dansa, música i performance a Pontós: MAPAFESTIVAL

Més informació del Mapa: Festival Mapa
...........................................................................................................

Independència amb dependència

D'entre gossos i gats, sempre trio gos. Però el pis on em vaig instal·lar per primera vegada per encetar la faceta de vida independent era tan minúscul que amb prou feines i cabia jo, axí que la Milka es va haver de quedar amb els papes. Però jo no en sé de viure sense la companyia de cap bèstia. És estrany arribar a casa i que no hi hagi res que es mogui per allà. Així que ben aviat se m'hi van instal·lar dos gatets minúsculs, en Talú i la Mishima.

És la primera vegada que tinc els meus propis bitxarracus sota la meva responsabilitat única i exclusiva. Ara ja fa més d'un any que compartim casa i vida, i em fa molta gràcia veure com ens coneixem de bé. Veure que tan i tan renacuajus que són, i que tenen el seu propi caràcter i personalitat. Vaja, no vull semblar una iaia solitària parlant dels seus gats. Però potser que conegueu una mica els meus companys de pis.

De sempre que a casa havíem tingut gats (i gossos, i peixos, i ocells, i hàmsters... buf!), però campaven a la seva, com jo sempre he pensat que feien els gats. Feina tenies en agafar-los a coll, acariciar-los si no volien... i quan venia gent a casa desapareixien vilment sense deixar cap pista.

Quan en Talú i la Mishima van arribar a casa, tenia una mica de por que siguessin aquesta cosa freda, imprevisible i independent del a que mai saps si fiar-te o no del tot. Però no sé si per com els he tractat o perquè deuen haver notat que preferia un gos, que han esdevingut una espècie entremig. Entre gat i gos. I m 'encanta! M'esperen a la porta quan arribo, m'acomiaden. Em segueixen per tot arreu. Finsitot hem anat de passeig junts.
I avui us parlaré de la Mishima.

Eixerida i cap de la manada des de ben petita. Defensa i lidera el seu territori. Controla el que tothom fa per casa. Quan tinc convidats és la primera en inspeccionar-los i tenir-los a ratlla. No suporta que se la deixi al marge. És tossuda i entremaliada la que més. I només fa falta que li prohibeixis algo perquè no vulgui fer res més. La lia força. Ja veus si la lia. I té mal humor. Quan s'enfada m'ho fa saber. No suporta sentir-se abandonada. I té una mala hòstia... Carai, pobrona, que també es fa estimar. És dolça, carinyosa, i sempre la tinc enganxada al meu costat. Si m'assec al sofà no tarda ni dos segons en venir al meu costat i fer ronron. I sempre mirar de notar la meva escalfor en adormir-se. Si m'assec a l'escriptori, s'estira al costat del meu braç i recolza el cap sobre la meva mà. Cosa que fa difícil escriure... però bé. I quan no tens el dia, quan estàs amb els ànims pel terra, llavors si que no es desenganxa de tu, i et mira els ulls... com si volgués saber què passa. De ben a prop. A més la Mishima em parla. sí, sí. Xerra. I li encanta escoltar-me cantar.

En Talú és una altra història que us explicaré un altre dia.

...........................................................................................................