Els dies grisos també tenen colors

Fred i més fred. Pluja. Sortir del llit, quina feinada. Sortir al carrer aviat al matí. Buf! Quin pal! Recorda en quina cantonada vas poder aparcar el cotxe, puja escales, tomba carrers, pujades, fred. El trobo. Merda! S'ha convertit en un glaçó per totes bandes!! No porto aigua, ni alcohol, ni res que em pugui ajudar a descongelar aquest gruix de gel que el cobreix. Finsitot és una odisea que se m'obri la porta. Passen minuts i més minuts fins que aconsegueixes treure del vidre del davant (almenys) el gel suficient per veure-hi un tros de carretera. Ja tornes a fer tard a la feina... Somrius...

Avui segueix plovent... Equipada amb el barret, la bufanda i els guants, em disposo a trobar-me amb tot el descrit en la meva primera aventura de la jornada. Sortint per la porta de l'escala "oh!!!". Els del terrorisme literari han passat per aquí i ens han deixat una nota sorpresa!

Una vegada iniciada la marxa a quatre rodes i intentant no congelar-me -perquè la cale del cotxe tampoc funciona- passo per Plaça Catalunya i... una altra vegada "Oh!!". Un arc de Sant Martí! Colors enmig d'aquesta grisor!

El dia segueix... Estic a la feina. Sort que és divendres i la setmana de tornada post-vacances és curta, perquè ha sigut ben i ben intensa i desbordada de projectes per fer i acabar. Embolicada i atrapada al monitor, em distrec una sola vegada per mirar al costat i ja el tornem a tenir aquí!! En uns instants, hem tornat a veure l'Arc de Sant Martí! Una mica de rajos de sol... I res, més i més plugim i fred, fred i fred. Però hem vist els colors!

...........................................................................................................