Karulineta de l'ull viu

Standby...

2009-03-18T14:58:00.003+02:00

Ohhh... bufff... Últimament no tinc gaire a dir ni temps per fer-ho. Així que... abans de tancar el blog el deixaré una miqueta en pausa. Mentrestant, em podeu seguir a flickr

/Because of I have nothing to say on my blog and also no time to do it, I will be only in flickr for a while or... ever.../

...........................................................................................................

Espectacle de colors

2009-01-24T20:13:00.002+02:00

Un dels dies històrics d'aquest nou any que acaba de començar per les seves ventades destructives, acaba oferint-nos aquest magnífic espectacle de llums i colors.

...........................................................................................................

Benvinguda

2009-01-24T20:08:00.001+02:00

Imatge de la rebuda que em fa Girona quan torno cap a casa després d'un intens dia de feina. Magnífica posta de sol que inverteix els últims càlids ratjos de sol sobre la Catedral, símbol de la ciutat i imatge que identifico amb casa meva.

...........................................................................................................

You're wondering now

2009-01-21T02:04:00.004+02:00

Dedico aquest vídeo de la gran Doreen Shaffer a l'amic que un dia va pujar al cotxe i sense avisar no va tornar mai més. Avui fa quatre anys.

"you are wondering now what to do now you know this is the end..."

...........................................................................................................

Dilluns

2009-01-19T13:22:00.004+02:00

Què durs que són! I més després d'un cap de setmana sense parar, seguint una setmana "a tope". En fi, quan aquest matí m'he despertat, calenteta embolicada dins els meus llençols de franela taronges, sota els kilos d'edredó, recordava el somni que tot just acabava d'aturar. M'estava preparant un capuccino ben escumós!!! Uoh! Que deliciós!! I què necessari per una nova setmana que comença tan carregada de feina com l'anterior!

Fotografia meva a flickr: Karulineta a flickr

...........................................................................................................

El pà de cada dia

2009-01-17T18:37:00.001+02:00

El cotxe tunnejat de glaçó cada matí. Escena repetitiva fins al punt de la "carcajada suelta".

...........................................................................................................

Els dies grisos també tenen colors

2009-01-09T22:45:00.013+02:00

Fred i més fred. Pluja. Sortir del llit, quina feinada. Sortir al carrer aviat al matí. Buf! Quin pal! Recorda en quina cantonada vas poder aparcar el cotxe, puja escales, tomba carrers, pujades, fred. El trobo. Merda! S'ha convertit en un glaçó per totes bandes!! No porto aigua, ni alcohol, ni res que em pugui ajudar a descongelar aquest gruix de gel que el cobreix. Finsitot és una odisea que se m'obri la porta. Passen minuts i més minuts fins que aconsegueixes treure del vidre del davant (almenys) el gel suficient per veure-hi un tros de carretera. Ja tornes a fer tard a la feina... Somrius...

Avui segueix plovent... Equipada amb el barret, la bufanda i els guants, em disposo a trobar-me amb tot el descrit en la meva primera aventura de la jornada. Sortint per la porta de l'escala "oh!!!". Els del terrorisme literari han passat per aquí i ens han deixat una nota sorpresa!

Una vegada iniciada la marxa a quatre rodes i intentant no congelar-me -perquè la cale del cotxe tampoc funciona- passo per Plaça Catalunya i... una altra vegada "Oh!!". Un arc de Sant Martí! Colors enmig d'aquesta grisor!

El dia segueix... Estic a la feina. Sort que és divendres i la setmana de tornada post-vacances és curta, perquè ha sigut ben i ben intensa i desbordada de projectes per fer i acabar. Embolicada i atrapada al monitor, em distrec una sola vegada per mirar al costat i ja el tornem a tenir aquí!! En uns instants, hem tornat a veure l'Arc de Sant Martí! Una mica de rajos de sol... I res, més i més plugim i fred, fred i fred. Però hem vist els colors!

...........................................................................................................

Bon nadal família

2008-12-24T20:34:00.002+02:00

Postal creada per a Interactiu.

...........................................................................................................

El "bulto"

2008-12-21T20:39:00.010+02:00

"Rodatge", "fama", "bulto", "ballar". De la parrafada aquestes paraules són amb les que em vaig quedar. I ja érem allà dissabte ben puntuals, amb les nostres robes de ballarines de l'escola mundialment coneguda Fama dels 80, esperant ordres per fer de "bulto" al rodatge d'un curt a l'escola de dansa. El que ens pensàvem que seria el nostre debut com a ballarines extres finalment va ser una mica fracàs, ja que només vam intervenir en una escena i amb prou feines sortim en pantalla. Però ja se saben aquestes coses... Això sí, les estones de subidón que em vaig passar per casa, escoltant "fameee!! I'm gonna live forever..." i documentant-me sobre el vestuari que portaven, no me'l treurà ningú.

I aquí estem les protagonistes del "bulto":

Les protagonistes del "bulto" esperant que ens cridin:

...........................................................................................................

Mireu allà dalt...

2008-12-18T21:02:00.004+02:00

"Mireu allà dalt,
en els estels, què hi ha?
És un gros animal,
que amb bicicleta va:
és un elefant..."

Cançó popular catalana

Durant el temps de convalescència de la Mishima, he aprofitat per fer manualitats i afers varis per casa. He pintat testos, he dibuixat, he catalogat fotos, he fet reorganització de coses de casa, i perquè no sé fer ganxet, que sinó hagués fet un gersei i tot. D'aquests treballicus, he acabat l'elefant mutant que vaig començar igual fa un any. Et voilà!

...........................................................................................................

Crònica en imatges de la 23a Fira de l'Intercanvi de Mieres

2008-11-26T13:51:00.004+02:00

Desprès d'uns dies desapareguda del blog i la resta de comunitats virtuals (perdò!), us convido a veure el reportatge que vaig fer de la Fira de l'Intercanvi més popular de la zona. No només vaig estar jugant amb la càmera nova sinó també amb el Lightroom. El resultat és molt xulo i efectista clar!

Tafanegeu el reportatge al Flickr: Àlbum 23a Fira de l'Intercanvi de Mieres

...........................................................................................................

23a Fira de l'intercanvi de Mieres

2008-11-07T12:29:00.002+02:00

L’esperit d’un fira d’intercanvi no és el de voler tenir, sinó el de poder aconseguir. El voler tenir només crea ambició i aquesta comporta avarícia; en canvi, quan aconseguim una cosa sol ser una necessitat. Per tant, hauríem d’intentar intercanviar molt més que objectes innecessaris. No es tracta d’anar omplint la bossa per sentir-nos satisfets, també ens hi podem sentir quan ens canten una cançó, ens fan una abraçada, ens expliquen un coneixement o, si més no, si podem quedar un altre dia...

L’alternativa de l’intercanvi no és viure en un conte de fades un sol dia, és desconnectar del valor econòmic de les coses i “desenganxar-nos” de la societat de consum que ens té tan absorbits, per anar-ho escampant en el nostre entorn i així anar engrandint els cercles fins que es toquin.

Ho hem de convertir en una manera de viure, sense pretensions de tenir, perquè l’únic que fa és crear poder i corrompre.

El prgrama i més informació: Fira de l'intercanvi de Mieres

...........................................................................................................

Santa per un dia

2008-11-04T11:58:00.008+02:00

Doncs avui és el meu sant! I el de tots i totes les Carles, Carlotes, Carols i Carolines que des d'aquí felicito! El meu autoregal és aquesta cutre postal de santa.

I parlant de sants i de noms, algú recorda una paradeta típica de fires amb el significat dels noms? Vet aquí el significat del nom "Carolina", que és el meu nom oficial:

Carolina, nom femení d'origen germànic derivat de Carlos "Karl", el seu significat és "Aquell que és intel·ligent", “dona forta”.

Característiques: És seductora, sociable, creativa i sempre a la recerca d’assolir els seus ideals. És carinyosa amb els seus éssers estimats, els quals són fonamentals en la seva vida.

Amor: Dóna tot de si mateixa a la persona que estima.

Naturalesa emotiva: Es manifesta en l'expressió artística, les coses de l'honor i les de l'humor. Estima el color, les proporcions i l'ànim alegre. Li agrada sentir-se complementada.

Naturalesa expressiva: És minuciosa. Cerca la prosperitat i la realització. Estima l'execució, la planificació i aportar idees.

Talent Natural: És ment de pensament ferm. S'expressa com pensadora àgil, amb capacitat analítica i tendència a harmonitzar contraris. Rep impuls a les empreses que requereixen de tacte, diplomàcia. Àmplia comprensió, penetrant adaptació i fusió de entre el que és ancestral i el que és actual. Adora complaure i rebre.

Podria destacar en professions com estadístic, comptable, empleat, diplomàtic, bibliotecari, músic, polític, pintor, escultor o mediador de pau.

No sé, creieu que és possible que un nom o un altre marqui la vostra personalitat?

...........................................................................................................

Dilluns

2008-11-03T16:52:00.006+02:00

I després de tanta aigua i tanta fred per aquí baix, arriba dilluns i toca anar a la feina. Sorpresa! Guaiteu el teló de fons que m'espera al tombar la corba! aiiiiii...

La primera foto és la vista des de l'autovia, la segona des del despatx.

...........................................................................................................

Última nit de barrakes

2008-11-03T01:31:00.005+02:00

Després de dues setmanes de barrakes, concerts, fires, castells, castanyes, paponazos, pluges, fang, fred, calor, empentes, cops de colze, bots, agulletes, juergues, estafades, pèrdues, trobades, sopars, copes, cafès, moniatus... després de tot això, així han quedat les meves xiruques. Última nit de barrakes sense Pets, però amb molt de Fang.

I ara haurem d'esperar un any més per tornar a veure una Girona plena de vida... ai no sé pas com ho haurem d'afrontar això... La part positiva, almenys podré descansar a les nits!

...........................................................................................................

Agafeu roba d'abric que marxem

2008-10-30T11:10:00.006+02:00

Els Pirineus ja no només estan tacadets de neu no, estan completament blancs!!! Agafem els trastets indispensables i marxem a passar l'hivern a la muntanya...

Font de la fotografia: S beanies! ¡¡Gorros pa´las ratas!! d'Elisabeth Guzmán a Flickr.

...........................................................................................................

Canvi de plans

2008-10-28T19:45:00.004+02:00

Aquesta nit me la reservava per moure l'esquelet al son dels Gertrudis i Lashica a les barrakes de Girona. Pensava aprofitar que sortiria de dansa tota espitosa i que algunes es decidirien a pujar amb mi cap a La Copa per seguir bellugant-se.

Surto de la feina que és gairebé de nit. Fa fred. Un fred que pela i que em ve acompanyat de records i idees nyonyes. En tot el dia no ha parat de ploure. Abans d'entrar al cotxe, miro com cau la pluja sobre els camps de davant la feina. Oloro aquesta terra molla. L'olor de la pluja. Somric a la tardor, perquè més val així.

Pujo al cotxe. Està congelat i a més m'ha entrat aigua. Em costa escalfar-lo. Busco els Gómez. Amb la primera cançó del "How we operate" condueixo cap a casa imaginant que és el que realment em ve de gust fer aquesta tarda. I les imatges que veig són de recolliment davant una llar de foc que et deixa les galtes vermelles. Menjant castanyes calentones. Tocar la guitarra. Llavors recordo que no en sé prou. Millor que la toqui un altre. Aleshores em venen al cap totes aquelles persones que enyoro i voldria que m'acompanyessin en aquesta tarda de mandra. Què difícil és tenir a prop els que estimes! Fer-se gran no és sempre tan maco com sembla. Però no vull estar trista ni deixar la melangia apoderar-se de mi. Arribant a Girona, recordo que tot i el fred, estava contenta. Així que aquesta és la realitat: anirem a dansa. Oi tant. I deixarem que el que s'hagi de fer després passi tot sol.

...........................................................................................................

Avui els toca als ossos

2008-10-24T13:24:00.014+03:00

Molt bé, ja tenim el caçador de "turno" provocant controvèrsia dins el meu caparró. I ja vaig treure el tema al post dels estornells. En aquest cas, resumint, és el mateix. Ja haureu sentit la notícia, no? La historieta se situa al pirineu aranès. Segons explica el caçador (l'individu atacat), el paio es troba un ós i enlloc de no fer res o fotre el camp (per cert, com va fer el seu gos... aviam qui era més intel·ligent?), pensa que el millor que pot fer és espantar l'os cridant a viva veu. Total, que l'ós se li llença al damunt, que l'ataca, etc etc (segueixo dient que aquesta és la versió del senyor caçador. Ah! I l'altra cosa que fa el senyor és disparar al cel...

En fi... Que després del que ha costat reintroduir els ossos als Pirineus, ara ja estan tots demanant que fotin fora els ossos de la Vall d'Aran.

El mateix que amb els estornells. Els ciutadans no només ens conformem amb les ciutats sinó que volem fer nostres (exclusivament nostres ) les muntanyes. Home! No sigui cas que se'ns mengin els animals salvatges. "Treiem els ossos! Els ossos són molt macos però no poden viure al bosc! El bosc és per nosaltres". Au va!! I què?? Així doncs quin és l'habitat més adequat per als ossos? El zoo?? Les reserves naturals? I jo dic, per què no fem reserves naturals de persones? Així com tenens els pobres nadius americans que queden? Si és que... Si ja ho entenc que pot fer ginye pensar que corres pel bosc i que et pot aparéixer un oso gegant. Però és el que hi ha. Ells hi eren abans que nosaltres (bé, els de la Vall d'Aran no exactament perquè són importats d'Eslovènia). Però en tot cas, en dotze anys de reintroducció de l'ós als Pirineus, aquest és él primer atac a un humà. I el senyor caçador, CAÇADOR, espera que li diguem "ai pobret..." (ara que s'ha convertit en la presa...) Quin fàstic d'humans! Ens haurien de tancar a tots nosaltres i no a ells, per pesats, egoistes i autoritaris, irrespectuosos!

Feu clic aquí per veure el vídeo de l'ós protagonista, gravat per les càmeres ocultes repartides per la zona.

Font de la fotografia: ♥ Montse ♥ (`'•ღ☺ღ•'´) ;-)) a Flickr

Més informació a la xarxa sobre la notícia:
No a la captura de l'óssa Hvala - SOS Óssos del Pirineu
DEPANA - Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural

El Periódico
La Vanguardia
L'Avui

...........................................................................................................

Dret a l'autodeterminació dels pobles

2008-10-21T21:11:00.005+03:00

La segona sessió del Cicle de Documental Social de Girona compta aquesta nit amb dos documentals. El primer "Caribeños del Sáhara" d'Iratxe Pérez i Ricardo Galdeano, que ens parlarà sobre els milers d'estudiants saharauís que han realitzat estudis secundaris i universitaris a Cuba. Un viatge de les dunes fins a la costa del Carib, de les khaimes a les universitats cubanes.

El segon, "Tinc dret a una vida normal". Aquí la directora palestina Amina Asian parla d'Amal i Nihad, dues persones de Nablus (Cisjordània) que després de patir una malatia que els ha comportat greus conseqüències en la seva mobilitat i que treballen per tirar endavant una vida plena d'il·lusions i lluites compartides.

Font de la fotografia: Saharauiak a Flickr.
Descarregueu-vos el programa de tot el cicle en pdf fent clic aquí.

...........................................................................................................

Planyo els estornells

2008-10-21T11:43:00.003+03:00

Però què coi es pensen els ciutadans d'avui dia? Ja n'hi ha prou d'humanitzar-ho tot. Mecatxis! Ciutadans de poca solta, que es pensen que només els humans tenen raó i que són l'únic model a seguir. Que la terra és exclusivament i únicament per a les persones? Construim ciutats sobre canals, enmig de rutes de migració, etc. A Girona ara estan creant controvèrsia els pobres estornells. Els pobrots venen a instal·lar-se a diferents arbres de la ciutat, i resulta que als ciutadans els molesten les seves cacones. No poden estar contents de tenir ocells a la ciutat. Però si ben mirat podríem dir que és un privilegi que espècies salvatges se sentin agust en una ciutat plena de soroll i gent que no els estima. Però quina lliçó!

I és clar, l'Ajuntament i Medi Ambient se les ingenia per fotre'ls fora. Primer amb falcons i ara amb una cinta que barreja sons d'aus rapinyaires i dels mateixos estornells llançant crits d'alerta sona periòdicament quan cau el sol a diversos punts de la ciutat de Girona i fins quasi la mitjanit. que reprodueixen un so d'un minut i mig de durada i prou audible a desenes de metres. Ara, a més d'espantar els estornells espanta els vianants que passegen per la Rambla. Recordo com va saltar la cinta enmig del concert que els Latin Soul Jazz Band feien a la Rambla. Van haver d'aturar-se i esperar a què es silenciés aquella cridòria. I pam! Continuen les queixes! És clar, els arbres de la Rambla o els de Poeta Marquina deuen ser plantats només per fer bonic?? I els ocells només han de viure en gàbies o fora les ciutats? Però a on?

Com a veïna de la Rambla reconec que fan un xivarri estrepitós al capvespre, però què vols que et digui, a mi em fa gràcia, em glorifica l'ànima. Em fa sentir enmig de la selva! D'acord, sóc una mica salvatge. Però prefereixo sentir mil vegades els seus crits que els de les motos brum brum... o els de la gent poc respectuosa cridant pel carrer a hores intempestives sota o no els efectes de l'alcohol, o haver d'anar saltant les pixades i cagades de gossos a qualsevol lloc, o enfadar-me pel fet que la gent encara no hagi après a fer ús de les papereres!

M'espanta la idea de viure en una ciutat poblada únicament de persones. Us imagineu? Seria terrible! Ni gossos, ni gats, ni ocells!

La foto és de Fturmog a Flickr
...........................................................................................................

Tardor a la ciutat del Renaixement

2008-10-20T16:24:00.007+03:00

La Karulineta ha agafat la motxilla i s'ha escapat a Florència un cap de setmana. Mmmm... Florència! La Toscana!! Genial, increïble! "Quan l'art regnava sobre la política i l'economia..."

Em quedo amb les ganes de tornar-hi per més temps, i descobrir els voltants de la ciutat. Si algú s'apunta?

Tafaners, he penjat algunes fotos al meu flickr: Karulineta photostream's: Florència - Firenze (Itàlia - Italy)

...........................................................................................................

Amb els peus congelats

2008-10-09T11:00:00.011+03:00

Gent! Els cims dels Pirineus ja estan nevats!
Els he vist allà ben blanquets... Quina il·lusió, i quin fred! Però ja m'imagino amb la manteta, el foc... I com sempre pensant "Va, que aquest any anirem a esquiar..." (ja fa uns cinc anys que se'm queda al pap...).

Ah! I a sobre aquesta nit, entre tantes coses, he somiat amb cèrvols! Crec que és la primera vegada... Increïble. De què serà senyal això?

Les fotos no són meves, les he trobat a Flickr.La primera és de
FNK*, i la segona de Hard Rain (visca els animalitus en llibertat!).

...........................................................................................................

Cartellicu macu

2008-10-08T17:08:00.014+03:00

Oi... he trobat aquest cartell fàcil de fer però molt mono... Tinc ganes de fer coses a casa, il·lustracions, cartells, muntatges i històries, però després arribo i em fa pal més ordinador... aix. O sigui que segueixo deleitant-me amb aquestes petites obres d'art! Aquest és de Daryn Wantuck per a l'agència canadenca Bytown Group.

...........................................................................................................

Divendres que enlluerna

2008-10-03T10:44:00.004+03:00

El meu divendres s'ha llevat perplex, seduit per la màgia i la lluentor d'aquests feixos daurats que converteixen en brillant tot el que toquen. Els núvols, ben arrodonits i ben baixos, semblava que els poguessis tocar. Que macos haurien quedat emmarcats! I entremig un cel ben i ben blau. El paisatge i els seus colors m'ha estat seduïnt tot el trajecte en cotxe fins a Banyoles, fent-me lluitar contra ell per no aturar-me i fer mil fotos, i amb això arribar tard (més tard ;P) a la feina. Una vegada encarrilada l'autovia, els Pirineus em saludaven amb una nitidesa increïble. No cada dia es poden veure tan i tan bé com avui! Fuas! I per damunt de tots nosaltres, algú altre tenia la sort de veure-ho tot des d'una bona perspectiva allà dalt en aquell globus lent i lent, amunt i amunt. Tota aquesta increïble bellesa lumínica i de colors m'ha despertat tant per dins donant-me tan de benestar que no semblava ni que el cotxe m'estigués portant a la feina. Hauria seguit carretera amunt i amunt per veure més i més. És ben bé que l'únic que pot canviar a la vida és la nostra manera de mirar el món. Així que procuraré retenir aquesta sensació daurada, acollidora i pacificadora durant les quantes hores seguides que passaré ara davant aquest ordinadoret. I tampoc serà tant, total, avui ja torna a ser divendres!

Per acabar d'arrodonir la història nyonya només em faltava escoltar els ocellets cantar. Com anava en cotxe (amb Els Cure... tong tong tong) i no els podia escoltar, representaré el punt i final amb aquesta fotografia:

Font de la foto: Dougmino a Flickr
...........................................................................................................

Comença el Cicle de Cinema solidari 2008

2008-09-30T20:24:00.005+03:00

Amb el documental "Asalto al sueño" (Assaulted Dream) d'Uli Stelzner, aquest vespre s'inicia a Girona el Cicle de Cinema Solidari.

Aprofitant que enguany es celebra el 60è aniversari de la Declaració universal dels drets humans, el cicle "Cinema i drets humans" us convida a la reflexió i al debat a través de pel·lícules que denuncien diferents situacions d'injustícia i desigualtat. Des del mes de setembre de 2008 fins al mes de juny de 2009 us oferim una pel·lícula mensual per parlar sobre temes relacionats amb els drets humans des de l'òptica de les entitats que treballen en la línia de la defensa dels drets humans a Girona.

Font de la informació: Ajuntament de Girona
Font de la fotografia: Women in World Cinema
Descarregueu-vos el programa de tot el cicle en pdf fent clic aquí.

...........................................................................................................

Mengem bé

2008-09-28T15:58:00.006+03:00

Aviam, qui diu que cuinar per un de sol és avorrit i que amb qualsevol cosa ja passes? Bé, si, de fet és cert moltes vegades. Però quan es té temps es poden investigar receptes que si surten bé més endavant es poden compartir amb més gent. I també és cert que m'encanta experimentar a la cuina!

Era dissabte i tornava tota inspirada de la classe de pintura. Tenia una cuixa de pollastre per allà a la nevera, i havia de dissimular-la amb algo bo i llaminer, perquè a mi la veritat que la carn em tira ben poc... (excepte les costelles a la brasa amb all-i-oli i pà amb tomata!! mmm!!!).

Bé doncs vet aquí la creació!

Si voleu provar la recepta és molt fàcil i el resultat és "que te cagas", i sinó que li preguntin a en Talú que a la que em vaig despistar em va netejar el plat :(

Com que els ingredients els mesuro a ull no us els puc concretar però ahi va:

POLLASTRE AL FORN AMB 'SECRETILLU'

Necessiteu: una cuixa de pollastre (amb pell), un grapadet de nous pelades, 2 cullerades de mantega, sal, all, pebre mòlt i julivert, verduretes (les que tingueu per casa).

Preparació:
1. Preescalfeu el forn a 190º una miqueta i mentres aneu picant les nous. Les torreu un xic al forn. Desfeu una culleradeta de mantega i hi afegiu les nous picades, l'all (jo el vaig ficar en pols que era el que tenia), el julivert picat i salpebrar (m'encanta aquesta paraula!). Ho barregeu una miqueta.

2. Agafeu el pollastre, el saleu, separeu la pell amb compte de no trencar-la i hi embotiu aquí dins la barreja de nous. Fiqueu un rajolinet d'oli en una cassolla de fang o la que tingueu per al forn i hi fiqueu la pota de pollastre. Afegiu una miqueta de mantega o oli pel cim i cap al forn (bastant alt) durant uns 20 minutets o així (però el meu forn va com el cul i és diferent als forns normals, o sigui que estigueu al tanto que no es cremi però que es cogui bé per dins).

3. De mentres recolliu unes quantes verduretes que tingueu i les prepareu com volgueu per ficar al forn. Jo ho vaig fer amb el que tenia i m'agradava: pastanagues tallades a tires gruixudes, ceba tendra a làmines i un parell de branques de broccoli (m'encanta!). Aleshores treieu la safata del forn, aprofiteu per tombar-la, i hi afegiu aquestes verduretes amb una miqueta de sal perquè no estiguin sosses si voleu, i au, uns 20 minutets més.

I a jalar! La veritat és que la història de les nous és un punt, i li dóna un toc que flipes. I res, aviam si algú també és aficionat i comparteix els seus secrets cul i naris. I si algú es decideix a provar això i hi troba la seva pròpia versió endavant, més bo estarà!

...........................................................................................................

Taller lliure de model - Sessió 2

2008-09-27T17:54:00.001+03:00

Au, dues mostres dels esbossos ràpids de la model.

...........................................................................................................

Cap de setmana de gossos, ja és oficial

2008-09-26T12:28:00.004+03:00

Banyoles acull aquest cap de setmana la 28ena Monogràfica de Gos d'Atura Català, un concurs morfològic de bellesa d'aquesta raça de gos. L'edició passada d'aquesta activitat ja es va celebrar a Banyoles, i va aplegar unes 2.000 persones.

Les activitats començaran dissabte 27 a les 5 de la tarda amb l'inici de l'assemblea de socis del Club del Gos d'Atura Català i les conferències "Medicina natural: maniobra i farmaciola d'urgència" i "Tema d'actualitat sobre el gos d'atura català", que tindran lloc al Club Natació Banyoles. Per diumenge, s'ha programat a les 9 del matí la retirada de la documentació i el lliurament de l'obsequi del Club i a les 10 del matí començaran els judicis de l'exposició monogràfica, la final i el lliurament de trofeus. Es tracta d'un concurs morfològic de bellesa del gos d'atura català en diferents categories, en què es jutgen les característiques racials del gos. L'exposició és oberta a tothom, amb l'objectiu de donar a conèixer aquesta raça "emblemàtica" de Catalunya.

El Club del Gos d'Atura Català organitza cada any aquest monogràfic a una localitat diferent. L'edició de l'any passat, però, ja es va celebrar a Banyoles, al passeig Dalmau, on es van aplegar unes 2.000 persones. Aquest cop, la ubicació que s'ha escollit per a celebrar-hi la cita ha estat el parc de la Draga.

L'organització de l'activitat ha comptat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Banyoles, que ha fet una aportació de 1.500 euros, i també hi han col·laborat la Clínica Veterinària 1001 i l'Associació Canina Unió Cinòfila de Catalunya.

Font de la informació i de la fotografia: Ràdio Banyoles

...........................................................................................................

Divendres de pudors

2008-09-26T10:28:00.003+03:00

Com ha de procedir un dia que he començat desincrustant-me un coi de plàstic cremat (i pudent) de sota l'ungla del dit gros i tot seguit netejant la merda que la meva gata (avui no maca) m'ha deixat al sofà supletori?

El dia és gris, ben tapat, i per arribar al cotxe he hagut de travessar la fumera que l'aigua (amb no sé quin producte segurament mig tòxic perquè l'operari duia màscara) brotava pels carrers del barri vell.

De camí cap a Banyoles anava pensant en tot aquest seguit de pudors, i quan arribo al despatx, el meu company de feina i jo ens adonem de la pudor que fa en tot l'edifici d'oficines. Batua!!!

Em consolo, almenys és divendres!!! I aquest vespre torno a tenir taller lliure de model!!

Perfumaré aquestes pudors amb aquesta foto de la platja del sud de Creta.

...........................................................................................................

Komando dansa

2008-09-25T16:41:00.006+03:00

Ja ha començat el compte enrere per a l'inici del nou curs de dansa a Nou Espiral. Al principi es troben a faltar les classes, després s'hi afegeix la gent, i després s'enyoren les fiestes lokes!! Vet aquí, les fotos del sopar de final de curs que vam fer al juny passat, on vam convidar la Montse al sopar mexicà i a les copitxueles de les Carpes de Girona.

Com ja se sap, i es pot veure a les fotos, massa noies juntes són perilloses.
Per tafanejar les fotos feu clic aquí o al cim de la foto d'aquí baix (Aps! no aptes per a menors d'edat).

...........................................................................................................

La història de les coses

2008-09-23T16:14:00.005+03:00

Ja fa temps me'l va enviar la meva profe (perdò, EXprofe) de pintura, la Clara. Si teniu 20 minuts lliures no us el perdeu.

Font original (en anglès): Story of stuff

/THE STORY OF STUFF: If you have 20 minutes free you must watch this video./

...........................................................................................................

Per què cal cobrir la carn amb salsa?

2008-09-21T16:00:00.008+03:00

"Els vaig descriure com era un restaurant i com els aliments se serveixen en plats decorats. Els vaig parlar de les salses. La idea els va desconcertar. Per què cal cobrir la carn amb salsa? Em va semblar una bona idea fer-los una demostració.(..)La salsa va provocar comentaris i expressions facials totalment noves per part de tots aquells que la tastaven.(..) Malgrat tot, com que la seva espiritualitat està tan present en tot el que fan, no em va sorprendre que algú comentés que la salsa era un símbol del sistema de valors dels mutants. En comptes de viure la veritat, els mutants permetem que les circumstàncies i les condicions restin amagades sota una barreja de conveniència, materialisme i inseguretat"

Extret de "Les veus del desert", de Marlo Morgan
Més informació sobre els aborígens australians al blog: Australia y sus aborígenes

/WHY IS IT NECESSARY TO COVER THE MEAT WITH SAUCE?: 'The sauce is a symbol of the value system of the mutants. Instead of living the truth, the mutants allow the circumstances and conditions to be hidden under a mix of convenience, materialism and insecurity.'In the book "Mutant Message from Forever" of Marlon Morgan/

...........................................................................................................

Comença el curs i comencem forts

2008-09-20T00:02:00.004+03:00

Per fi!! Quines ganes tenia de trepitjar La Mercè acompanyada del meu bloc i estoig. Avui he començat el curs de model. No, no faig de model, jo la pinto. El curs és lliure i anem pintant a la nostra. I estic molt motivada! Aquí uns quants esbossos de la model. Els hem anat fent entre 5 i 15 minuts. Encara em queda mooooolt per aprendre!
I demà... pintura!!!

/THE CLASS BEGINS AND WE BEGIN STRONG: At least!! I was waiting the moment to return La Mercè with my blog and pencils. And today my 'Model' classes started. No, I'm not the Model. I paint the model. It is a free style, with no teacher. And I'm very motivated! Here you can see many sketches of the model. We painted between 5 and 15 minutes. I still have a loooot to learn!/

...........................................................................................................

Cap de setmana de música i dansa

2008-09-19T10:38:00.007+03:00

Ai coi... ai... aquest cap de setmana està ple fins dalt d'activitats interessssants i no sé on portar-me! Perquè carai no s'organitzen millor i ho reparteixen en diferents caps de setmana??? Festival de Música Viva de Vic, BAM, Festa Major de Besalú (no ho oblidem, molt important), cap de setmana a casa uns amics, barbacoa al camp de l'avi de la Laia... i al tanto, que em sembla que em quedo amb la proposta que l'Eva em va fer ahir. Ahi va: Festival de dansa, música i performance a Pontós: MAPAFESTIVAL

Més informació del Mapa: Festival Mapa
...........................................................................................................

Independència amb dependència

2008-09-12T23:07:00.006+03:00

D'entre gossos i gats, sempre trio gos. Però el pis on em vaig instal·lar per primera vegada per encetar la faceta de vida independent era tan minúscul que amb prou feines i cabia jo, axí que la Milka es va haver de quedar amb els papes. Però jo no en sé de viure sense la companyia de cap bèstia. És estrany arribar a casa i que no hi hagi res que es mogui per allà. Així que ben aviat se m'hi van instal·lar dos gatets minúsculs, en Talú i la Mishima.

És la primera vegada que tinc els meus propis bitxarracus sota la meva responsabilitat única i exclusiva. Ara ja fa més d'un any que compartim casa i vida, i em fa molta gràcia veure com ens coneixem de bé. Veure que tan i tan renacuajus que són, i que tenen el seu propi caràcter i personalitat. Vaja, no vull semblar una iaia solitària parlant dels seus gats. Però potser que conegueu una mica els meus companys de pis.

De sempre que a casa havíem tingut gats (i gossos, i peixos, i ocells, i hàmsters... buf!), però campaven a la seva, com jo sempre he pensat que feien els gats. Feina tenies en agafar-los a coll, acariciar-los si no volien... i quan venia gent a casa desapareixien vilment sense deixar cap pista.

Quan en Talú i la Mishima van arribar a casa, tenia una mica de por que siguessin aquesta cosa freda, imprevisible i independent del a que mai saps si fiar-te o no del tot. Però no sé si per com els he tractat o perquè deuen haver notat que preferia un gos, que han esdevingut una espècie entremig. Entre gat i gos. I m 'encanta! M'esperen a la porta quan arribo, m'acomiaden. Em segueixen per tot arreu. Finsitot hem anat de passeig junts.
I avui us parlaré de la Mishima.

Eixerida i cap de la manada des de ben petita. Defensa i lidera el seu territori. Controla el que tothom fa per casa. Quan tinc convidats és la primera en inspeccionar-los i tenir-los a ratlla. No suporta que se la deixi al marge. És tossuda i entremaliada la que més. I només fa falta que li prohibeixis algo perquè no vulgui fer res més. La lia força. Ja veus si la lia. I té mal humor. Quan s'enfada m'ho fa saber. No suporta sentir-se abandonada. I té una mala hòstia... Carai, pobrona, que també es fa estimar. És dolça, carinyosa, i sempre la tinc enganxada al meu costat. Si m'assec al sofà no tarda ni dos segons en venir al meu costat i fer ronron. I sempre mirar de notar la meva escalfor en adormir-se. Si m'assec a l'escriptori, s'estira al costat del meu braç i recolza el cap sobre la meva mà. Cosa que fa difícil escriure... però bé. I quan no tens el dia, quan estàs amb els ànims pel terra, llavors si que no es desenganxa de tu, i et mira els ulls... com si volgués saber què passa. De ben a prop. A més la Mishima em parla. sí, sí. Xerra. I li encanta escoltar-me cantar.

En Talú és una altra història que us explicaré un altre dia.

...........................................................................................................

Bona diada

2008-09-11T14:38:00.004+03:00

No crec gaire en terres, fronteres , barreres... Tots som ciutadans del món, habitants d'una mateix planeta. Amb els mateixos drets i llibertats. I on el respecte ha de manar per davant de tot.

Però us enganyaria si us digués que no sento que la meva sang bull en dies com avui, en sentir cantar "Els segadors", en veure desplegades les senyeres pels carrers... En sentir que encara queda força gent amb aquest sentiment d'unió a una cultura i a una llengua, la catalana. Perquè aquí és on he nascut i on m'he criat. Catalana em sento avui i fins que mori. I orgullosa per força.

/11th SEPTEMBER: DAY OF CATALONIA: I don't believe in land, borders, barriers... We are all citizens of the same world, inhabitants of same earth. With same rights and freedoms. And where respect goes in front of all.

But I will be lying if I tell you that I don't feel my blood boiling today, 11th September, day of Catalonia. When I listen "Els segadors" (national sing of Catalonia), when I see our flag hanging on the balconies... when I feel that still there is a lot of people with the same feeling of union with a culture and language, the Catalan one. Because I was born and grew up here. And I will feel Catalan until I die. And prou of it./

...........................................................................................................

L'estiu s'acaba

2008-09-10T16:25:00.003+03:00

Ja començo a enyorar l'estiu i tot just ha començat a acabar-se. En primícia una panoràmica del nord de Lefkada, la primera de les illes jòniques (Grècia) que vaig visitar aquest estiu. Només puc mirar-la i sospirar. Estiu. Tota una gran paraula.

Més fotos gregues: Karulineta a Flickr

/SUMMER IS ENDING: I start to miss the summer and is not finished at all. New: a pan of North Lefkada, the first ionian island I saw this summer, in Greece. I can only look at it and sigh... Summer. A big word./

...........................................................................................................

L'art d'estimar

2008-09-09T22:32:00.003+03:00

És l'amor un art?

Aquest llibre no és un manual d'amor ni res per l'estil, ni tampoc un llibre d'autoajuda psicològica. L'obra és una anàlisi entre l'autenticisme d'aquest sentiment i la manera nyonya i moltes vegades errònia com nosaltres l'interpretem en aquest món capitalista on tot, inclús els sentiments, funcionen sota les lleis de mercat.

Si heu perdut una mica l'esperança de viure l'amor, millor no el llegiu, perquè us farà veure que estimar i ser estimat és encara més difícil del que us pensàveu.

Però val la pena llegir-lo i tenir algun coneixement nou sobre l'amor, sobre nosaltres, sobre els sentiments, sobre les accions, sobre la vida.

No són gaires fulls i us el podeu descarregar d'internet (en castellà): "El Arte de Amar" d'Erich Fromm

Per aconseguir-lo en català a la biblioteca. La persona/persones abans que jo el deurien trobar súper interessant perquè no van deixar de subratllar i marcar paràgrafs!

L'autor, Erich Fromm (1900-1980), és un dels psicoanalistes i filòsof humanista molt apreciat i interessant. Simpatitzant amb el moviment social i marxista. Una altra de les obres que d'ell m'han recomanat és "La por a la llibertat", que ja la tinc encarregada. Ja us explicaré.

Més sobre el sr.: Erich Fromm a Wikipedia
Font de la fotografia: Pensament.cat

/THE ART OF LOVING: I loving an art? This book don't teach you how to love. But you can learn some tips for improve your feelings, your live... You will realise that love is more difficult than you think. Loving today is like another economic change. The writter, Erich Fromm (1900-1980) is a psychoanalist and humanistic philosopher well recognized. Another interesting book is "Fear of freedom".
More about Erich Fromm: Erich Fromm at Wikipedia/

...........................................................................................................

Neoespardenyes catalanes

2008-09-09T22:09:00.003+03:00

Aquí estan. Me les vaig comprar de superofertón a la sabateria de davant de casa, un dia de casualitat, sense idea premeditada. Ja feia dies que tenien els preus súper rebaixats sota el típic cartell "Liquidació per tancament". I mita-les, les espardenyes catalanes de nova generació, m'han acompanyat cada dia durant tot l'estiu. Per tots els camins que he trepitjat, asfalt i muntanya, i no volgueu saber per on m'he enfilat... Tot terreny les neoespardenyes, i semblaven de pitiminí.

Però avui han mort...

I no m'atreveixo a llençar-les. Pobretes. Les hauria d'enterrar?

/TITOL ENGLISH: NEO CATALAN "ESPARDENYES": Here there are. I bought these super price shoes in front of my flat. And they accompanied me all summer, all roads. Asphalt and mountain. 4x4, and seemed to be pitiminí.
But today, they died.../

...........................................................................................................

La migdiada de l'Inti

2008-09-07T21:24:00.009+03:00

"L'amor comença quan una persona sent que les necessitats d'una altra persona són tan importants com les d'ella", i això no ho dic jo sinó que ho deia un tal Harry Stack Sullivan al seu llibre "The interpersonal theory of psychiatry" (i dic "un tal" perquè no us penseu que sóc una súper entesa d'aquests temes i personatges, i sobretot per treure-hi força).
El que sí que dic jo és que això que diu aquest "tal" és el que sent l'amo de l'Inti per a l'Inti. I qui és l'Inti? Doncs aquest que dorm al quadre!! L'única pintura que m'he dignat a fer en tot l'estiu, i té collons! M'hi haig de posar perquè això no pot ser!
Total, que això és un esbòs fet a partir d'una fotografia que, per cert, haig de retornar urgentment al seu amo, el de l'Inti. Cal dir que he reutilitzat un paper que no era adequat per acrílic, i se m'ha arrugat tot... pobre i miserable dedicatòria a un gat que es mereix molt més que això. Perquè sabeu què? l'Inti no és un gat, sinó un súpergat, un supervivent. Que de les suposades set vides que diuen que tenen aquests bitxos, a ell de ben segur que ja se li'n pot restar una.

/THE SIESTA OF INTI: "Love begins when a person feel that the needs of the other are as important as own needs", and this is not mine, this something that H. S. Sullivan said in "The interpersonal theory of psychiatry" .
But what I say is that this feeling is what the owner of Inti feels to Inti. And the question is, who is Inti? The one that sleeps in the painting! This is the only thing I painted in all summer. I should do more... I painted from a picture I should return to Inti's owner. Really./

...........................................................................................................

Visa pour l'Image 2008

2008-09-07T19:44:00.015+03:00

Per tercer any consecutiu m'acosto a la vila de Perpinyà amb l'excusa del Festival Internacional de Fotoperiodisme "Visa pour l'Image". Del 30 d'agost al 14 de setembre d'enguany la ciutat s'omple de fotògrafs, aficionats o simplement curiosos, que envaeixen els diferents espais d'exposició. En ells es poden veure milers de fotografies boníssimes que repassen els últims fets i tots aquells fenòmens que estan succeïnt al món i que molts no volem conéixer del cert o si més no, tenir present durant el dia a dia. Doncs sí, gràcies a aquesta gent, a aquests professionals, podem veure què està passant fora de les nostres cases i com en són d'estúpids els que creiem que són els nostres "problemilles". Aquells que no tenen dret a tenir terra i viuen totalment marginats, la soledat de les concubines a la Xina, les indefenses i innocents criatures a qui se les duu a terme l'excisió a contra de la seva voluntat, la pobresa, la violència i la guerra, l'eterna Afganistan i els seus talibans, la injustícia... En fi, les mil cares (fosques en major part) de la raça humana i el seu pas pel Planeta. Ja es veu doncs que cal tenir força de voluntat i un fort objectivisme per no caure en una petita depressió després de passar tantes hores recorreguent aquesta infinitat de fotos. A mi només em faltava quem'enxufessin una musiqueta tristoina de fondo i ja podia anar a comprar cleenex i buscar algú dels que corria per allà per abraçar i moquejar. Doncs sí, què passa?

Això sí, al capdavall, les fotografies que s'exposen són genials i et criden l'atenció immutablement. Però n'hi ha tantes que es necessiten moltes hores per poder-les observar com cal.

En fi, es fa difícil destacar només algunes fotografies o fotògrafs vistos per allà, però vaja, a mi m'han agradat (tot i que s'ha de dir que em vaig planificar malament i vaig acabar pel Convents des Minims, on es concentren la majoria de les millors repertoris i al final les havia de mirar de refilón perquè se'm feia tard...):

Justin Mott vistes al Daily Press (Arsenal des Carmes) sobre el reportatge publicat al New York Times amb títol "The Other Oil Shock (Malaysia)".

La foto està prestada de la seva plana web: Justin Mott Photographer

Per colors els que aconsegueix la Paula Bronstein, que treballa cobrint l'actualitat afganesa per a Getty Images (al Couvent Sainte Claire). No he trobat gaires fotos a internet dels seus reportatges i la de la web de Visa no és la que més d'això, així que pam, "fotografiassu" del programa:

Munem Wasif (guardonat amb el Premi Jove Reporter de la Vila de Perpinyà) que mostra un treball basat en Bangladesh, la seva ciutat natal i en el que reflexiona sobre aquella gent que podem considerar com a apartats: oblidats i ignorats (Église des Dominicans, on també es pot veure l'interessant reportatge de Brent Stirton sobre els enormes i alhora indefensos goril·les de muntanya del Parc Nacional dels Virunga, encarregat per la National Geographic Magazine i la Newsweek de Getty Images)

En Munem també té plana web: Munem Wasif Photographer

I per acabar, una exposició diferent i també de la National Geographic, és la de Michael Nichols ("Nick" per als amics) sobre els elefants de la reserva de Zakouma, a l'Àfrica, i veure que no hi ha cap animalot que es salvi del que el sistema financer humà mana (al Couvent des Minimes). Per als aficionats a la National i a les fotografies i reportatges d'animals, recordareu el treball de la Jane Goodall amb els ximpancès oi? Doncs aquella foto tan màgica, o sigui aquesta que penjo a continuació (que no, no la podeu veure al VISA 2008!), també és obra del genial "Nick".

Foto mangada de la seva web: Michael "Nick" Nichols - Wildlife photographer (jolín, quines fotos! en Nick és graaan)

En resum, ahir estava esgotada, però ara que hi estic reflexionant, ja tinc ganes de tornar-hi la setmana que ve (que és ja la última, aprofiteu!!!!) i veure-hi amb més deteniment les del Couvent des Minimes.

Més informació a la web del festival: Visa pour l'Image
Ah per cert, m'encanta, les introduccions als fotògrafs i els programes del festival només es poden llegir en anglès, francès o CATALÀ!!! Jiji...

...........................................................................................................

Viatget de l'estiu

2008-08-27T22:06:00.006+03:00

Ai coi que encara no havia dit res de les meves vacances. Doncs aprofito la foto de la postal que vaig fer a la Laura per felicitar-la. És un bon resum de l'aventura núm. 2 per les illes gregues.

/TRIP OF THE SUMMER: Ups! I didn't say anything about my holidays. I show you the postcard I made to my friend Laura. There you can see quickly what was my second adventure on the greek islands at this summer/

...........................................................................................................

La frase del dia

2008-08-21T10:35:00.003+03:00

"El odio es la venganza del cobarde."

/"Hatred is the coward's revenge."/

George Bernard Shaw

...........................................................................................................

Síndrome postvacacional

2008-07-23T12:07:00.010+03:00

Les persones ens encomanen el seu tarannà. Vet aquí el que se m'ha encomanat després de passar 24 hores de 2 setmanes deambulant per les Illes Jòniques amb el meu amic vienès Oli.

Gràcies a la nova campanya MovimientoSlow.com de les botigues Natura que us ho puc explicar. Jaja!

Més endavant ja penjaré fotos de les vacacions!!!

/AFTER HOLIDAYS SYNDROME: People spread its way to be (or at least to me happens). And here we have what the one of my colleague Oli, after spending 24 hours in 2 weeks wandering in the Ionian Islands.

Thanks to the new campaign MovimientoSlow.com of stores Natura that I can explain. Jaja!

I will upload some vacation photos sooon!/

...........................................................................................................

Dansalt 2008 | Concurs coreogràfic

2008-06-19T11:50:00.011+03:00

El divendres 11 d'abril els participants del Concurs Coreogràfic Dansalt 2008 organitzat per l'escola Nou Espiral de Salt, ens van deleitar amb uns moviments i coreografies genials. I la veritat és que van aconseguir fer vibrar a unes penques com nosaltres. "Va que l'any que ve ens hi ficarem en sèrio..." diem sempre.

Aquí un parell de fotos impossibles de fer dins aquella foscor i sota la prohibició de fer-ne'n. Perdo Kuka, Meri, Paloma...!!!!

Més informació: Escola de dansa '9 espiral'

/DANSALT 2008| Choreography Competition: On Friday, April 11th, few participants of Dansalt Choreography Competition 2008 organized by the school Nou Epiral of Salt, delight us with some brilliant movements and choreography. "That next year we take the dance class seriously..." we can only said./

.........................................................................................................

Clara Oliveras - Tiny Tales

2008-06-19T11:05:00.006+03:00

Passejant per la Rambla de Girona, el cartell de la sala d'exposicions em crida l'atenció: "Tiny Tales de Clara Oliveras". De cop i volta aparec en un univers estrany. A voltes em fa por, m'inquieta. Però m'agrada! Jo diria que la Clara fa un bon ús del mal gust. Vull dir, que les composicions em semblen gòtiques i extravagants, però segueixen un equilibri i bellesa visual increïbles. Originals i impactants. Estranyes però captivadores.

L'artista il·lustra escenaris a través de fotografies de composicions d'objectes de tot tipus.

(Perdò per la qualitat de les fotos, són fetes dels quadres).

Més informació sobre l'artista: iGAC | Girona Art Contemporani
Fotos oficials de l'exposició: Galeria de fotos

/CLARA OLIVERAS - TINY TALES: Spectacular exposition. Spectacular representation that look like illustrations. I don't know enough Enlgish to translate this.../

.........................................................................................................

La frase

2008-05-22T10:56:00.004+03:00

"Todo hombre es como la Luna: tiene una cara oscura que a nadie enseña."

/"Every man is like the moon: has a dark side that no one teaches."/

Mark Twain

...........................................................................................................

Maig de tormentes

2008-05-19T16:25:00.008+03:00

Diumenge a la tarda, deurien ser cap a les 15h. Trec el cap per la finestra un moment, i aquestes són les vistes!!!

/MAY STORMS: Sunday afternoon, about 3. I look out the window a moment, and these are the views!/

.........................................................................................................

Escapada fugaç a Granada

2008-05-19T16:15:00.013+03:00

Al pont del maig l'Anna i jo vam fer una miniescapada a Granada. No em pregunteu que què tal l'Alhambra, no hi havia entrades!! Ens vam conformar amb els jardins i veient les cues eternes de la gent que sí tenia entrada.

Resum del viatge: Granada té un rotllo molt guapo. Però del que més m'he adonat, és que els catalans no tenim res a veure amb el que és Espanya. I per tant, no som espanyols. No som com ells.

Més fotos a Flickr.

/FLEETING TRIP TO GRANADA: Three walking days under the hot sun of May in Granada. The worst: we didn't find tickets for La Alhambra... The fact of the trip: Catalonia is not Spain. Catalans are not like them. We are different./

.........................................................................................................

Etnival 2008

2008-05-15T16:33:00.007+03:00

Ja el tornem a tenir aquí! Aquest any una mica més rancis perquè fan pagar algun concertillu com el de Jarabe de Palo i perquè no fan res per la revetlla, i això que és pont! Però vaja, mantinguem l'esperit de concerts gratuïts a la nostra ciutat!!!

El programa: descarregar en pdf

.........................................................................................................

Llibertat Franki

2008-05-09T09:15:00.005+03:00

El cas de l’empresonament, sense proves, de Núria Pòrtulas, l’any passat, és prou conegut, però ara se n’ha produït un altre de característiques similars. Es tracta de l’empresonament del jove terrassenc Francesc Argemí ‘Franki’, condemnat a una multa i a una pena de dos anys i tres mesos per haver assistit a la despenjada d’una bandera espanyola a l’Ajuntament de Terrassa. Els fets es van produir l’any 2002, durant la Festa Major, i, més enllà de l’acusació de la policia, no hi ha proves que demostrin que Argemí hi va participar. Tot i això, els tres recursos que ha presentat des del 2004, demostrant que aquell dia era en un altre lloc, han estat desestimats i recentment, sense cap notificació prèvia, va ser empresonat a la Model de Barcelona i traslladat posteriorment a Brians 2. Aquest extrem és greu, perquè denota una complicitat inadmissible entre la titular del Jutjat núm. 2 de Terrassa i la conselleria d’Interior en la detenció de l’imputat. En lloc de fer-li arribar una notificació, com ordena la llei, els Mossos d’Esquadra es van presentar per sorpresa al lloc on treballa i, davant de tothom, talment com si fos un delinqüent, se’l van endur emmanillat acusant-lo d’ultratge a la bandera espanyola.

/FREE FRANKI: The case of imprisonment, without evidence, of Núria Pòrtulas last year, is well known, but now there has been another imprisonment of similar characteristics. This is the incarceration of young Francesc Argemí 'Franki' from the municipality of Terrassa. He was sentenced to a fine and imprisonment for two years and three months for having attended the act of picking up the Spanish flag in his town. The events occurred in 2002 and beyond the indictment of the police, there is no evidence that Argemí participated. However, the three appeals he has filed since 2004, demonstrating that that day was elsewhere, and recently have been dismissed without any prior notification, was imprisoned in the Model prison of Barcelona and subsequently transferred to Brians 2. This is serious because it shows an unacceptable complicity between the holder of Court No. 2 Terrassa and counseling of Interior in the arrest of the accused. Rather than send you a notice, as ordered by law, the Mossos d'Esquadra were submitted by surprise at the scene where he works and, in front of his partners, as if he was an offender, took him away handcuffed accusing him of outrage to the Spanish flag./

Font: Retall de l'article publicat per Victor Alexandre a llibertatfranki.org
Fotografia: Blocs de vilaweb

Free Tibet des de Japó

2008-04-24T19:23:00.006+03:00

Aquí un disseny de Free Tibet fet pels japonesos Furi Furi que m'ha agradat.

/FREE TIBET FROM JAPAN: Here it goes a Free Tibet design that I like. Made by japanese studio Furi Furi./

Font: www.furifuri.com

Vistes des del terrat del nou pis

2008-04-24T17:51:00.008+03:00

Sí!! Ja tinc pis!! I un pis com Déu mana! Situat al cor del barri vell, i amb les vistes més típiques de Girona: Catedral, l'Onyar, la Devesa... ai quin estiuet a la terrasseta ple de barbacoes, plantetes i hamaques! Aquí va la primera foto de les vistes de la terrassa. Espero que us agradi i que em vingueu a veure amics meus!!

/VIEWS FROM THE TERRACE OF MY NEW FLAT: Yes!!! I have a flat!! A nice flat in the Old Town of Girona, with the most typical views of the city: the Cathedral, Onyar river, Devesa forest... wow! what a summer is waiting me up on the terrace with barbecue, flowers and hammock "siestas"! Here it goes the first picture from the terrace. Friends, I hope you like it and come to see me soon!/

Sant Jordi 2008

2008-04-23T16:02:00.003+03:00

OFFF 2008 | Lisboa

2008-04-11T15:11:00.006+03:00

S'acosta la nova edició de l'OFFF, el Festival Internacional de Cultura i Creació Digital. Mira que a la universitat ens feien propaganda però entre una cosa i una altra, encara no hi he pogut anar mai.
Aquest any encara està més complicat. El certamen té lloc durant tres dies, del 8 al 10 de maig, i a Lisboa!! Fer turisme creatiu per la capital portuguesa... (Jo ja m'hi veig). Jops, com m'agradaria que els jefes m'hi deixessin anar!!! A algú se li acut com fer venir la cosa?? I amb tan poca anticipació???
Bé, ja entenc que fins que no tingui el meu propi negoci ni festivals, ni certamens, ni fires, ni res de res!

/OFFF 2008 | Lisboa: The new edition of the OFFF is coming, the International Festival of Culture and Creation Digital. Teachers at university always spoke well about that, but in the end, between one thing and another, I have not been able to go ever.
And this year even less. The Festival is in Lisbon for three days, from 8 to 10 May! Make creative tourism by the Portuguese capital ... (I already I am!). Wow, how I wish that my boss allow me to go! Any idea? Maybe I should be more good girl at work...
Well, because I understand that until I don't have my own business I won't see festivals or competitions or fairs!/

(Font de la fotografia: http://www.flickr.com/photos/offf/)

Viena

2008-04-10T17:36:00.002+03:00

Una gran però tranquil·la ciutat... Visita fugaç de cap de setmana que no ha donat per gaire.
Més endavant ja penjaré algunes fotos més al Flickr.

/(To my international friends, I decided to translate the posts to my English).
WIEN: A large but peaceful town... Fleeting visit weekend. I'll upload more pictures at Flickr in some days./

Pensant en Cream

2008-04-10T12:28:00.005+03:00

Parlant amb els companys del curro dels inicis del rock, penso en com em va agradar el primer cop que vaig escoltar Cream. Aquí va el vídeo!

/THINKING IN CREAM: Thinking about the beginning of rock with my team, I remember the first time I listened Cream. Here goes the song!/

Una cançó per al cap de setmana

2008-04-04T10:43:00.005+03:00

Com m'agrada quan la música et sorpren, d'imprevist, i t'acompanya en els pensaments i els sentiments, i t'ho fa veure tot d'una altra manera, més agradable, més autèntica... i et fa somriure.

Ahir nit Ràdio 3 em regalava aquesta cançó, i la penjo per als que encara no hagueu tingut oportunitat de descobrir-la.

Bon cap de setmana a tothom!

Elvis Perkins - While You were Sleeping

Ben Harper a Barcelona

2008-03-28T09:49:00.002+02:00

En Ben torna a Barcelona el 10 de juliol. Si el concert no pinta gaire nyonyo molaria anar... però l'últim disc sona tan celestial que m'ho pensaré bé. Algú s'anima?? Laura??

Info del tour i entrades: The Official Ben Harper Website : Tour Dates

M'estreno a Flickr

2008-03-26T11:51:00.006+02:00

Iepa! Ja tinc compte a Flickr. Si voleu veure les fotos que he fet a Can Jou aquesta setmana santa les he penjat allà. Espero tenir una mica més de temps per saber fer anar això i poder-hi penjar més fotos...
Veure la Karulineta a Flickr

Oh primavera

2008-03-20T09:46:00.003+02:00

Després d'uns dies grisos i plujosos, amb un sol vergonyós, i un fred que ens acompanyava fent-nos refredar, avui, per fi, comença la primavera!!!

Els Manaies

2008-03-20T09:40:00.004+02:00

Ahir nit, els manaies desfilaven sota la pluja per la Plaça del Vi. Començaven crec amb un dels primers actes de la Setmana Santa a Girona. Actes tradicionals dels que fan por... Anaven tan ràpid que em va costar poder fer alguna foto més o menys decent.

Feliç dia del pare, papa

2008-03-19T17:16:00.006+02:00

Avui és el dia del pare, i no tinc cap foto per aquí teva papa!!
Diumenge les meves ties estaven molt sensibilitzades amb el tema i van voler celebrar el primer dia del pare sense pare. Penjo unes fotos en homenatge al meu súper iaio. A través d'un calendari fictici format per mesos i anys, repassava fotogràficament la història de la vida dels meus avis. Del que m'havien explicat durant dinars, tardes de xerrameca, vacances... Va ser divertit remenar entre caixes i caixes de sabates plenes de fotos antigues, brutes, trencades, descolorides, dedicades i signades... Acompanyat d'un llibret fet a mà que explicava la idea del projecte, vaig entregar-ho com a treball 'La Memòria dels nostres avis' el primer any de carrera. Abans que morís en Jaume, la iaia em feia mirar les fotos de la seva mare, i deia que era molt maca... Ara però, també repassa les fotos d'un Jaume jove, fort i temperamental que tant trobem a faltar.
Oh, avis, com són...
I tu papa, felicitats i gràcies per ser com ets!

Una piscina de salmons

2008-03-19T12:58:00.007+02:00

Aquesta nit ha sigut una mala nit. He somiat que anava a veure la nova piscina remodelada d'algun poble, acompanyada d'una amiga i tota contenta i ansiosa de veure com havia quedat. Comentàvem alegrement 'ah, goita, ara hi han ficat salmons'. Uns enormes peixots nedaven amunt i avall, i per identificar-los com a salmons, el meu subconscient els ha pintat de color rosa salmó per fora. I vinga cap a dins i ostres tu, un antipàtic salmó m'agafa del gersei intentant endur-se'm. Jo, sorpresa, intento cridar la meva amiga mentre miro de no ofegar-me. Tinc una imatge fotogràfica tan clara de tot al cap... però per anar més ràpid he penjat una foto salmons de l'Atlàntic de Paul Nicklen (National Geographic).

Si algú somia amb peixos, que sàpiga que: "El significado de los peces que aparecen en nuestros sueños es el contenido de un mundo distinto que reside en las profundidades del subconsciente y que emerge a la luz de la conciencia, unas veces como un peligro, especialmente cuando es grande y poderoso, otras como alimento extraído de nuestras mismas profundidades que nos aporta la energía psíquica que contiene, y otras finalmente, como vivencias y sentimientos intimos de relativa o escasa importancia. Por ello, todo aquel que ha de experimentar una transformación interna es posible que sea devorado, aunque solo sea en sueños, por el gran pez que procede de su inconsciente para ser devuelto a la consciencia de forma renovada y dejar de sentir la amargura, desconsuelo y soledad en nuestra vida real." (Font: tarot.teoriza.com)

La Keys va passar per Bcn

2008-03-18T12:59:00.002+02:00

Ups! L'Alicia Keys presentava el seu nou disc a Badalona i a mi se m'ha tornat a passar. I mira que m'hauria fet ficar la pell de gallina...

Free Tibet

2008-03-18T10:40:00.006+02:00

TIBETANNESS

Thirty-nine years in exile.
Yet no nation supports us.
Not a single bloody nation!

We are refugees here.
People of a lost country.
Citizen to no nation.

Tibetans: the world's sympathy stock.
Serene monks and bubbly traditionalists;
one lakh and several thousand odd,
nicely mixed, steeped
in various assimilating cultural hegemonies.

At every check-post and office,
I am an "Indian-Tibetan".
My Registration Certificate,
I renew every year, with a salaam.
A foreigner born in India.

I am more of an Indian.
Except for my Chinky Tibetan face.
"Nepali?" "Thai?" "Japanese?"
"Chinese?" "Naga?" "Manipuri?"
but never the question – "Tibetan?"

I am Tibetan.
But I am not from Tibet.
Never been there.
Yet I dream
of dying there.

:: Tenzin Tsundue ::
Escriptor-activista fill de refugiats tibetans

http://www.friendsoftibet.org/tenzin/index.html

Les noies també juguen a futbol

2008-03-17T10:54:00.000+02:00

Ei! Aquí va el mini reportatge del desastrós partit que les noies de Breda van perdre contra les kamikazes de color blau, unes nenes de 15 anys ràpides i amb molta tècnica. Foto dels dos equips, foto de l'esquena de l'Anna i foto de l'àrbitre aprenent i bastant empanadet pobrot... Uala com em passo... Ah! El nou camp d'herba de Breda molt maco! Què dic maco, guapíssim!

Més gatitus!

2008-03-17T10:47:00.004+02:00

Aquí va una germaneta d'en Talú i la Mishima, molt simpàtica i entremaliada. Amb caràcter de Mishima però una careta de Talú petit la mar d'encantadora. I la reina, la Grisa, la súper mama! I què maca!

Passeig per Breda

2008-03-17T10:42:00.002+02:00

Ahir vaig fer el turista per Breda. Us ensenyo algunes fotos. El campanar famós, la ceràmica i dos gossos vigilants d'una casa a la carretera d'Arbúcies.

Sweet Caroline

2008-03-14T10:10:00.003+02:00

Iepa! Aquí responc en Raúl que ha col•laborat amb el post de ‘Caroline in my mind’. Penjo una altra cançó dedicada al meu nom ‘Sweet Caroline’ de Neil Diamond. Com que de vídeos horteres ja n’hi ha prou amb el d’en James Taylor, fico el tall de ‘Beautiful Girls’ en què els actors canten la cançó! Aviam si en trobem més!!

Tinc una altra cançó

2008-03-13T16:57:00.005+02:00

Estic a la feina, ratllada, encenc la ràdio. Busco Ràdio 3, i tinc una cançó de James Taylor. No havia sentit mai aquest nom, potser ara l'investigaré. (Ara que no sé si aquesta cançó és original de John Denver. Algú ho sap?)

Aquí va la lletra:

Carolina On My Mind
-------------------------------
In my mind Im goin to carolina
Cant you see the sunshine
Cant you just feel the moonshine
Maybe just like a friend of mine
It hit me from behind
Yes Im goin to carolina in my mind

Karen shes a silver sun
You best walk her way and watch it shinin
Watch her watch the mornin come
A silver tear appearing now Im cryin
Aint I goin to carolina in my mind

There aint no doubt it no ones mind
That loves the finest thing around
Whisper something warm and kind
And hey babe the skys on fire, Im dyin
Aint I goin to carolina in my mind

In my mind Im goin to carolina
Cant you see the sunshine
Cant you just feel the moonshine
Maybe just like a friend of mine
It hit me from behind
Yes Im goin to carolina in my mind

Dark and silent last night
I think I might have heard the highway calling
Geese in flight and dogs that bite
Signs that might be omens say I going, going
Im goin to carolina in my mind

With a holy host of others standing round me
Still Im on the dark side of the moon
And it seems like it goes on like this forever
You must forgive me
If Im up and gone to carolina in my mind

In my mind Im goin to carolina
Cant you see the sunshine
Cant you just feel the moonshine
Maybe just like a friend of mine
It hit me from behind
Yes Im goin to carolina in my mind

/James Taylor/

Astenia primaveral

2008-03-13T12:02:00.005+02:00

"Síntomas de la astenia primaveral: Tristeza inexplicable, irritabilidad, falta de apetito, cierta pérdida de memoria, tensión arterial baja, tono vital bajo, ausencia de interés sexual, dolor de cabeza y malestar general, debilidad muscular para hacer cualquier esfuerzo, cansancio..."

Que la primavera la sang altera?? Doncs que arribi ja!!!

"La vida es sufrimiento

2008-03-12T16:30:00.004+02:00

y el sufrimiento lo provoca el deseo"

Diumenge a Sant Ferriol

2008-03-10T11:57:00.000+02:00

Després d'algunes setmanes sense muntar a cavall, en Mick em convida a sortir de Can Jou cap a Sant Ferriol. Unes 4 hores amb l'Ada, i ell amb l'Alexandra, que m'asseguren unes quantes agulletes al cul... Però sense importància. Una bona excursió és sempre una bona excusa per desconnectar del que ens faria petar el cap aquí baix, i més si inclou força galopades, i una birreta amb patatetes a mig camí per acabar de rematar. Això sí que és vida! Per cert, l'Ada està molt maca!!!

Sinergia

2008-03-10T10:38:00.001+02:00

La Clara, la nostra mestra de pintura, ens va recomanar que treiéssim el nas per La Mercè dissabte al vespre. Era 8 de Març, el dia de la dona, i unes dones estranyes d'aquest i altres països, s'ajuntaven i feien rares performances. Això ens va vendre. I les que ens hi vam acostar vam constatar que no s'equivocava. Unes quantes dones estranyes i un falafel ja van fer el fet el dissabte.

Habitació de somni

2008-03-06T14:23:00.003+02:00

Passejant per l'Illa em vaig trobar amb el llit que em demano per al pròxim pis. No em digueu que l'estampa no és íntima!

Seminaris Adobe

2008-03-06T12:17:00.002+02:00

El dimecres 5 de març es va convocar el Seminaris Adobe. Era la primera vegada que assistia a un certamen d'aquests. Molt interessant conéixer Vasava de primera mà. Em va semblar una filosofia de negoci molt amigable amb mi (segona foto). També va estar bé escoltar els de Domestika, Herraiz-Soto i Inusual a la taula rodona que es va fer a la tarda (tercera foto). És clar que els trucs de les novetats de Photoshop i altres programes nous del CS3 que ens va ensenyar l'Anna ens van deixar bocabadats! Però això ja és normal... Total, que vaig sortir amb unes ganes tremendes d'il·lustrar, crear i recrear-me, provar això i allò altre...

Nevada sorpresa

2008-03-06T11:58:00.000+02:00

Ja ho deien els del Temps de TV3 però qui es creu que emmig d'un calurós febrer ens caigués una nevada?? Goita doncs sí! Dimarts, una del migdia, Girona. Comença a caure a pedra, i la pedra es transforma ràpidament en neu... I apa. Els que havíem de sortir del despatx per anar a dinar, com jo, arribem ben xops a casa. Pel camí em trobo amb un pobre colom (o coloma que té més pinta) buscant aixopluc al replà d'una botiga. Pobreta! Ara això sí, al cap d'una horeta ja tornava a sortir el sol. Si és que ens farà parar bojos. La temperatura ha canviat, i ara tornar a ser hivern...

Calçotada a la Mena

2008-03-03T17:34:00.003+02:00

Ei!!!! Que al final sí s'ha fet la calçotada! Diumenge vaig acabar feta caldo, caldíssim. Però avui ja torno a tenir mono de calçots.
He penjat algunes fotos aquí:

Calçotada a la Mena

No tinc fotos del partit de futbol salvatge!!

Classes de pintura: llums i ombres

2008-03-03T16:28:00.003+02:00

Aquest dissabte vam estar treballant llums i ombres amb carbonet i pintura. Penjo unes pràctiques que vaig estar fent per casa, encesa amb la vena artística típica de cada cap de setmana. Les fotos originals eren del llibre 'Rostros del mundo' de la National Geographic.

Illusive

2008-02-29T09:48:00.002+02:00

Sorpresa! Ja m'han arribat els dos llibres d'il·lustració 'Illusive: Contemporary Illustration and its Context'. Llàstima que aquest cap de setmana vaig de bòlit perquè tinc un mono d'endinsar-me en cada plana... Per cert, els vaig comprar online a Die Gestalten (que vol dir "la forma"), a Berlín i el servei ha sigut esplèndid. En menys d'una setmana comptant un finde entremig ja els he tingut a casa!!

Moltes felicitats!!!!

2008-02-28T16:19:00.001+02:00

Avui els petits de la casa fan 1 any!!!

Dimecres de boira

2008-02-27T11:38:00.001+02:00

Vista d'una banda i l'altra del Pont de Pedra, el cor d'una Girona emboirada que em sorpren a mig camí de la feina. Per cert, torno a fer tard.

Aloe què??

2008-02-26T16:42:00.001+02:00

A casa meva una aloe vera és això. Els meus gats no la recorden pas de cap altra manera… Me cago en els bitxos!

Ja tinc la NG!

2008-02-26T16:40:00.002+02:00

I després de 4 mesos d’espera, emails sense esperança i trucades sense resposta, la National Geographic arriba a casa!! Em pregunto on deuen haver anat a parar els meus números de gener i febrer?? (Ja veieu que a la Mishima també li ha agradat!).

Amb els ulls ben oberts

2008-02-25T16:28:00.003+02:00

El barri vell de Girona diríem que és el lloc més ‘cool’ de la ciutat per viure-hi. Doncs a mi cada vegada em fa més por. Aquest migdia, acaronava els gatets al balcó del meu pis. Des d’allà he vist com un home d’uns 35 anys, d’aspecte immigrant, s’acostava directament a la paperera del final del carrer. Decididament s’ha ajupit i ha agafat algo d’unes bosses d’escombraria que hi havia al terra, s’ho ha ficat a la butxaca i ha trencat carrer avall com qui no vol la cosa. Intentaré no fer-hi gaire cas, però m’he quedat força mosca. Últimament els immigrants no porten gaire bones notícies. Em sap greu haver de pensar així d’ells…

En Ferran

2008-02-25T16:27:00.000+02:00

Avui l’Anna m’ha enviat unes fotos de ‘mi’ i l’increïble Ferran del cap de setmana passat a Can Jou. Llàstima que a la foto no es puguin veure bé les magnífiques dimensions d’aquest cavall!!

Lladres de bicicletes

2008-02-25T16:22:00.001+02:00

Dilluns 9 del matí. Ja faig tard a la feina. Vaig a buscar la bici com cada dia i… oh!! Una enorme llagosta me l’estava vigilant, o me la volia robar?? L’he hagut de fer fora, però la veritat és que m’ha fet peneta. Era increïblement gran!! Al migdia hi he tornat. Encara hi era.

Colors!

2008-02-25T13:10:00.004+02:00

Per fi! comença a acostar-se la primavera, i les escanyolides plantetes que han passat tot l'hivern penjant del meu blacó trist i avorrit, ara per tornen a florir! I em fa molta il·lusió. Aquí van unes quantes proves que he fet amb la càmera!

Talú contorsionista

2008-02-25T13:06:00.002+02:00

I mentrestant, vaig aconseguir amansar les fieres perquè no em deixessin petjadetes de color vermell per tot el terra del pis! I no només això, sinó que vaig descobrir que el meu gat és un expert contorsionista! Fixeu-vos que utilitza la poteta del darrera com a coixí, i que és la seva posició preferida per dormir hores i hores... Talú!!!

Les transformacions

2008-02-25T13:03:00.003+02:00

Què bonic és passar d'un paper absolutament blanc, sense significat, a una història! El primer quadre el vaig fer pensant en un regal. El segon, el més nyonyo, és una imatge que m'havia vingut al cap la nit abans escoltant una cançó de Massive Attack (sí, sí...) Volia provar colors i m'ha quedat bastant infantilot.

Cap de setmana tancada a casa

2008-02-25T13:00:00.002+02:00

Aquest cap de setmana havia de ploure, així que vaig deixar estar les idees d'activitats a l'exterior i em vaig muntar la paradeta de pintures a casa. Al final no va ploure! L'emprenyamenta se'm va passar quan amorrada a la finestra vaig poder fer passar les hores amb unes quantes transformacions:

Studio Aka

2008-02-23T19:22:00.005+02:00

Les superproduccions que es poden fer amb un parell d'idees simples!

veure el vídeo

Operació 'Buscar pis'

2008-01-30T18:51:00.000+02:00

Comença el calvari per a mi. Vull un pis una mica més digne per viure. Què demano?? 1 habitació per dormir, un menjador, una cuina, un lavabo i un balcó gros o terrassa. Preu, el mínim. El lloc, Girona o rodalia. Què em demanen? Mínim 600 euros (si dius màxim 400 euros et miren amb una cara d'extraterrestre...) I no són ells els que es pensen que viuen en un altre planeta?? Només vull poder moure'm per casa sense ensopegar amb una porta o una paret. O poder obrir la porta de casa com Déu mana sense ensopegar-me amb el convidat. Demano no dormir al menjador perquè és l'únic lloc on hi cap el llit. Demano una cuina amb armaris per poder guardar els trastets. Un espai habitable. Deu ser que a la feina no em deixen viure a la meva pròpia casa, perquè sinó per què no puc pagar el que demanen?? Ostres, que sóc pobre! Un altre tipus de pobresa, gens comparable a l'autèntica pobresa del tercer món. Però pobresa estàndard europea.
Estan oberts els suggeriments.

Stronger than me

2008-01-27T20:42:00.000+02:00

Si fa uns dies us ensenyava la Regina Spektor, ara em veig obligada a penjar el videoclip 'Stronger than me' de la tan popular Amy Winehouse. Tot i ser votada com a una de les pitjors vestides i realment no passa gaire per desapercebuda, la seva veu és purament envejable i fa que tots la poguem disfrutar a tope. Aquesta cançó, és la que més m'agrada dels seus àlbums. D'aquelles en les que utilitzes el 'repeat'.

Expressar-se al blog

2008-01-27T20:32:00.000+02:00

Amb qui parla un quan escriu en un blog? Parles amb tu mateix, a algú en concret, depen del tema t'imagines que parles amb algú o altre? Parles amb l'ordinador? Amb internet? Amb desconeguts?? Vaja que no ho sé, però a vegades tinc ganes d'exposar una foto o una cançó per a aquell qui vulgui. I a canvi... res. Perquè sí.
De fet el meu blog no té gaire sentit. Ni per mi ni per ningú. Però en el fons, no té menys sentit que qualsevol altre blog.
M'agradaria tenir més temps i internet per invertir una mica al blog. Llavors podria tenir una mica més de xixa. I seria més blog. Però ara, així és el meu blog. Petit i descuidat.
Pobre blog. Però jo penso en tu moltes vegades, eh? No estiguis trist!

La frase del dia

2007-11-29T09:36:00.001+02:00

"Aquel que tiene un por qué para vivir se puede enfrentar a todos los cómos"

Friedrich Wilhelm Nietzsche

Etnival 2007

2007-06-11T17:15:00.001+03:00

3er any d'Etnival!! Concerts gratuïts en un lloc molt xul·lo, a plena natura.
Us ho recomano. Tant de bó es fessin més coses d'aquestes més sovint...

Més info a:
http://www.obrasocialcaixasabadell.org/etnival/home.asp

Regina Spektor

2006-12-24T00:37:00.000+02:00

Regina Spektor - Us

Sobre las diferentes clases de amor

2006-12-19T22:26:00.000+02:00

Los hombres versados en humanidades son de la opinión de que existen cuatro clases de amor, a saber:

1. Amor que resulta de un hábito continuado

El amor que resulta de la ejecución constante y continuada de un acto se denomina amor adquirido por práctica y hábitos constantes; por ejemplo, el amor de la relación sexual, el amor por la caza, el amor por la bebida, el amor por el juego, etc.

2. Amor que resulta de la imaginación

El amor que no está habituad y que proviene, enteramente, de las ideas. Por ejemplo el amor que experimenta todo el mundo por actos tales como abrazar, besar, etc.

3. Amor que resulta de la fe

El amor recíproco de ambas partes y cuya sinceridad no resulta dudosa, cunado cada uno ve en el otro una mitad de sí mismo, se llamor amor que resulta de la fe por experiencia.

4. Amor que resulta de la percepción de objetos exteriores

El amor que resulta de la percepción de objetos exteriores es bien evidente y bien conocido por todo el mundo, ya que el placer que proporciona es superior al placer de las otras clases de amor, que sólo existen en razón de éste.